La lluita pels drets LGTBIQ+ ha estat, històricament, un camí d’esforç col·lectiu, resistència i sororitat. No obstant això, malgrat els avenços aconseguits, és preocupant veure com en ocasions ens trobem dividides, en lloc d’estar més unides que mai. Com a president de la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, que va néixer amb l’esperit de ser un espai de convivència i lluita comuna, veig amb inquietud com les diferències internes poden convertir-se en barreres que debiliten la nostra capacitat d’incidència i reivindicació.
La diversitat dins del col·lectiu és una de les nostres majors riqueses, però també implica un repte: trobar la manera d’articular les nostres demandes sense perdre de vista l’objectiu comú. En massa ocasions, els enfrontaments interns resten força a la lluita per la igualtat, desviant el focus d’atenció del més important: la millora de la vida de totes les persones LGTBIQ+.
“La diversitat dins del col·lectiu és una de les nostres majors riqueses, però també implica un repte: trobar la manera d’articular les nostres demandes sense perdre de vista l’objectiu comú”
No hi ha persones enemigues dins el moviment. Totes som aliades. I, no obstant això, a vegades, actuem com si estiguéssim en bàndols oposats. Per què permetem que els debats, legítims i necessaris, es converteixin en trinxeres irreconciliables? Per què donem prioritat a les diferències personals, polítiques o estratègiques per sobre dels interessos col·lectius?
Un dels problemes que més mal ens fa és el sectarisme. Sovint prioritzem la reafirmació de les nostres pròpies idees en lloc de construir des de l’empatia. El respecte i el reconeixement mutu són imprescindibles per generar estratègies efectives i sostenibles a llarg termini. Dins del moviment, conviuen diferents sensibilitats, enfocaments i formes d’actuar. Hi ha persones que creuen en la necessitat d’un activisme més radical, mentre que d’altres aposten per una via institucional i de diàleg. Tots dos camins són vàlids, necessaris i complementaris. No es tracta de renunciar al debat intern ni a la pluralitat d’idees, ja que la discrepància pot ser un motor de canvi positiu.
“El respecte i el reconeixement mutu són imprescindibles per generar estratègies efectives i sostenibles a llarg termini”
La història ens demostra que els avenços en drets no han estat fruit de l’esforç d’una sola persona o col·lectiu, sinó del treball conjunt de moltes persones. Què hauria estat de la lluita pel matrimoni igualitari sense la unió de diferents sectors de l’activisme? Com hauríem aconseguit la despatologització de les identitats trans* sense la confluència de múltiples veus? Els èxits assolits s’expliquen a través de la confluència i el treball compartit.
El context actual no ens permet el luxe de la desunió. En un moment en què veiem com els discursos d’odi guanyen presència i com alguns governs intenten retallar drets, la resposta no pot ser la descoordinació ni la divisió. La resposta ha de ser una aliança ferma, amb més voluntat de cooperació i més generositat per reconèixer el valor de totes les aportacions.
“El context actual no ens permet el luxe de la desunió. Els discursos d’odi guanyen presència i alguns governs intenten retallar drets, la resposta no pot ser la descoordinació ni la divisió”
Per això, faig una crida a la unitat dins del moviment LGTBIQ+. No hi ha una única manera de lluitar pels drets del col·lectiu, però si perdem de vista l’objectiu comú, ens debilitem. És urgent generar més espais de diàleg, compartir estratègies efectives i actuar des de la solidaritat.
La lluita LGTBIQ+ és interseccional o no és. No ens podem permetre deixar ningú enrere: les persones trans*, racialitzades, amb discapacitat, migrants, grans, totes han de formar part d’un moviment que vetlli pels seus drets de manera inclusiva. I això només ho aconseguirem si treballem plegades.
“No hi ha una única manera de lluitar pels drets del col·lectiu, però si perdem de vista l’objectiu comú, ens debilitem”
Avui, més que mai, hem d’enfortir la nostra unitat dins del moviment LGTBIQ+. La història ens observa. Les generacions futures ens necessiten. Que no ens recordin per les nostres divisions, sinó per la nostra capacitat de sumar forces en la defensa inqüestionable dels drets de totes les persones LGTBIQ+ i la construcció d’un futur més just i lliure per a tothom.
Alberto Martín, president de la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya
Alberto Martín, president de la Plataforma LGTBI de Catalunya: “L’educació és clau per crear una societat que respecti totes les identitats”
