Elena Longares opi lesbofòbia famílies

En aquestes dates moltes de nosaltres passem moltes hores amb les famílies, concretament amb les famílies d’origen. Famílies que, moltes vegades, difereixen de les persones amb les quals convivim de forma quotidiana i compartim les nostres preocupacions, angoixes, alegries o pors.

Moltes persones LGTBIQA+ diferenciem les nostres famílies d’origen amb les famílies escollides, i hi tenim vincles molt diferents. No és únic i exclusiu de les persones dels col·lectius LGTBIQA+, però sí que és una pràctica molt estesa entre nosaltres a causa de la necessitat de tenir espais de suport i cura que l’entorn normatiu no ens pot donar.

En èpoques o moments puntuals de l’any ens toca passar moltes hores en entorns familiars que, moltes vegades, no només inclouen la familiar nuclear, sinó també altres membres de la família més extensa o de la família política. A més, moltes vegades van lligats a festivitats que validen i reforcen els conceptes i valors lligats a la família tradicional, molt llunyans de les realitats de les persones dels col·lectius LGTBIQA+.

“Moltes persones LGTBIQA+ diferenciem les nostres famílies d’origen amb les famílies escollides, i hi tenim vincles molt diferents”

En aquestes situacions trobem, doncs, que s’acumulen diversos factors: en primer lloc, el fet de compartir espai amb gent amb la qual, en realitat, no ens coneixem massa; en segon lloc, aquesta gent, tot i no conèixer-nos, es considera prioritària en la jerarquia de relacions normativa, i, per tant, tenen un valor molt elevat; això ens porta que, la seva opinió i el que puguin pensar de nosaltres es converteix en quelcom molt important, que, a més, s’escapa del nostre control, i amb conseqüències que haurem d’assumir, sense tenir-hi cap capacitat d’incidència.

Davant aquestes realitats, les persones dels col·lectius LGTBIQA+ no sempre les vivim igual, i un dels factors més rellevants és el fet d’estar dins o fora de l’armari. D’una banda, quan estem dins de l’armari ens podem pensar més segures davant de certes actituds, ja que les podem escoltar, però no van dirigides de forma directa a nosaltres. Tot i això, el fet d’estar dins l’armari ens dona menys eines per poder defensar-nos i acabem rebent les conseqüències d’aquestes actituds.

Quan estem fora de l’armari, ens podem convertir en dianes de moltes actituds, però també, hem après eines i recursos que ens permeten afrontar-les. A més, de vegades, també podem trobar persones aliades que, de manera més o menys visible o activa, ens poden donar suport.

“Per això són tan importants les comunitats entre iguals, les xarxes de suport i les famílies escollides, en les quals no només som validades, sinó que ens sostenen i ens permeten existir”

En qualsevol dels dos casos, són situacions que connecten amb una vivència de molta soledat, desemparament i exclusió. Lidiar amb tot això és realment molt dur i té conseqüències sobre la nostra salut, tant mental com física.

Veure com el patiment que vivim les persones dels col·lectius LGTBIQA+ quan ens toca conviure moltes hores amb les famílies d’origen és tan habitual, com ho era fa vint anys em provoca molta tristesa i indignació. I, de fet, actualment, en una situació en què els discursos d’odi i contra els drets més estan tan presents i, fins i tot, legitimats no només és indignant, sinó que també fa por. Per això són tan importants les comunitats entre iguals, les xarxes de suport i les famílies escollides, en les quals no només som validades, sinó que ens sostenen i ens permeten existir.

Cada cop més veiem com moltes associacions fan activitats al voltant de les festes de Nadal per tal de garantir alguns espais de suport entre iguals, i que permetin acompanyar les persones dels col·lectius LGTBIQA+ que hauran de passar les festes en entorns no segurs i/o hostils, i també per a aquelles que els passaran en soledat. Davant d’això no puc evitar pensar que potser caldria reprendre la idea que les associacions han d’esdevenir comunitats de suport, ja que són les que ens permetran sobreviure a qualsevol situació. Trobem-nos, associem-nos!

Elena Longares, responsable del servei Cruïlles, del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS)

10 consells per fer regals als infants per Nadal
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram