L’envelliment s’acostuma a associar amb la debilitat, amb la pèrdua d’energia i de capacitats físiques i mentals, i d’aquí apareixen determinades actituds paternalistes cap a la gent gran. Però ningú és plenament vulnerable o dèbil; i és evident que en molts sentits diferents les persones grans també disposen d’aspectes que les fan fortes i admirables. Potser no en el terreny físic (tot i que veiem molts casos de persones de més de 70 anys fent esports i altres activitats), però certament sí en l’experiència acumulada al llarg de la vida.
“Fer-se gran es torna en una immensa oportunitat per a sanar”
“Imagineu comptar amb tota aquesta informació i experiència quan ets adolescent”, moltes decisions de la vida podrien haver estat diferents. No obstant això, totes elles, encertades o errònies han construït la persona que som ara. Tothom ha tingut certes experiències agradables i desagradables al llarg de la vida, llavors és aquí quan s’arriba a ser gran, quan es té l’oportunitat de reconciliar-te amb aquell passat o amb aquelles situacions que no vas saber afrontar d’una manera assertiva. És a dir, fer-se gran es torna en una immensa oportunitat per a sanar.
Així, envellir permet donar sentit a les coses i al món, que cada vegada pot tornar-se més estrany, sobretot per les persones grans. En aquesta mateixa línia, l’envelliment, el pas dels anys es podria cristal·litzar en l’oportunitat de construir la narrativa pròpia de tu mateix a través del temps, de totes les coses que has viscut.
“Envellir permet donar sentit a les coses i al món, que cada vegada pot tornar-se més estrany, sobretot per les persones grans”
Em pregunto si realment es continua valorant socialment aquests aspectes favorables de les persones grans. Malauradament, crec que la resposta en general, no és favorable. No obstant això, des de l’optimisme i l’esperança voldria creure en què moltes persones, joves i adults, sí que li donen sentit a aquesta etapa de la vida. Sobretot perquè la vellesa s’ha de treballar des d’abans, des de joves.
“Com més sapiguem sobre l’experiència que hi ha darrere de l’envelliment, més fàcil i conscient serà el nostre camí cap a ell”
Com més sapiguem sobre l’experiència que hi ha darrere de l’envelliment, més fàcil i conscient serà el nostre camí cap a ell. Quan ens referim a vellesa com la conclusió de la vida, partim d’una perspectiva errònia que no valora tot el que es pot aportar en aquest moment vital. Cal tenir una actitud molt positiva, i aprofitar l’experiència per transmetre aquest coneixement i fer-ne un intercanvi intergeneracional. Sempre des del diàleg entre joves i adults.
Recordem com vam esmentar en l’article anterior que la gent d’una certa edat, i com a resultat d’una acumulació d’experiències, desenvolupa més habilitats per a poder reflexionar sobre aquestes qüestions de manera significativa, no des del general i abstracte, sinó des del vivencial. I aquest és el punt que crec fa que l’espai de reflexió de la Fundació Enllaç sigui tan interessant i necessari.
“L’Espai de Reflexió de la Fundació Enllaç constitueix un lloc de trobada per a les persones grans LGTBIQ+”
L’Espai de Reflexió de la Fundació Enllaç, d’on sorgeixen totes aquestes reflexions, constitueix un lloc de trobada per a les persones grans LGTBIQ+. Una trobada mensual que fem per construir un entorn obert, d’acollida i respectuós i promoure el debat entre totes aquelles persones que hi vulguin participar. Un espai per elaborar un discurs en el qual les persones grans siguin subjecte: d’aquí la voluntat de ressaltar les fortaleses d’aquesta etapa de la vida i l’oportunitat de sanar que representa.
Rogelio Rubiño, col·laborador de la Fundació Enllaç
Josep Maria Mesquida: “Les persones grans LGTBI+ són les grans oblidades”
