La salut sexual i reproductiva forma part de la nostra vida quotidiana, tant o més que altres àmbits de la salut. No obstant això, no en parlem tant obertament, ja que implica parlar de sexualitat, un tema tan tabú en el nostre context social que ni tan sols rebem una mínima salut sexual i reproductiva integrada en el nostre sistema educatiu.
A més, en cas que parlem de salut sexual i reproductiva o de sexualitat, en la gran majoria d’espais es continua plantejant amb una visió molt normativa al voltant del gènere, el sexe, els cossos o l’orientació sexoafectiva.
Això ha fet que tradicionalment la població LGTBIQA+ hàgim quedat fora de l’atenció i la cura de la salut sexual i reproductiva. Probablement, ara esteu pensant que això no és així, que sí que hi ha molts programes sobre salut sexual i reproductiva per als col·lectius LGTBIQA+. Però, aquests programes són sobre salut sexual i reproductiva o bé se centren en el control i resposta al VIH i la sida i les infeccions de transmissió sexual (ITS)? I encara més, van dirigits a tots els subcol·lectius que integren l’acrònim LGTBIQA+?
“Es continua plantejant la salut sexual amb una visió molt normativa al voltant del gènere, el sexe o l’orientació”
Efectivament, els programes de prevenció, detecció i tractament de les ITS són imprescindibles. Però també és cert que l’abordatge que se’n fa sol ser des dels riscos i els perills, i no tant des del benestar físic i mental, i ja no diguem des del plaer. La salut sexual i reproductiva forma part de la nostra sexualitat i de la nostra vida. Una vida que està plena de violències i malestars que tenen efectes sobre la nostra salut. Moltes vegades per als col·lectius LGTBIQA+ tenir cura de la nostra pròpia salut és un privilegi, ja sigui perquè el sistema sanitari no ens inclou, ja sigui perquè hi ha altres prioritats que ocupen la nostra vida, com poder accedir a una feina o a un habitatge, ja sigui perquè no tenim les eines per gestionar-la.
Les violències que rebem en tots els àmbits i en tots els moments de la nostra vida i els malestars que provoquen tenen un impacte directe sobre la nostra salut. Però aquesta violència estructural i les opressions i desigualtats que afrontem les persones LGTBIQA+ en la nostra vida no es tenen en compte en el seu abordatge.
“No es tracta de tenir programes específics LGTBIQA+, sinó que s’incorpori la diversitat afectivosexual, de gènere i de cossos en tot el sistema sanitari”
A més, com hem dit abans, gran part de col·lectius LGTBIQA+ no són objecte en la majoria dels programes sobre salut sexual i reproductiva que existeixen. En primer lloc, perquè solen estar plantejats, encara avui, des d’una perspectiva normativa. Això es reflecteix en la majoria dels protocols sobre salut sexual i reproductiva del nostre sistema sanitari, ja que no tenen en compte la diversitat de gènere, sexual ni de cossos, ni d’orientacions sexoafectives. També, en les campanyes de preventives, divulgatives o d’alguns serveis o recursos, que estan, encara, plantejades des d’una normativitat absoluta.
No es tracta de tenir programes específics per a la població dels col·lectius LGTBIQA+, sinó que s’incorpori la diversitat afectivosexual, de gènere i de cossos en tot el sistema sanitari, tant en l’atenció, com en els protocols, així com en la formació curricular de totes les professions de l’àmbit sanitari i, també, sobretot, en la investigació i la divulgació. I són en aquestes dues últimes, investigació i divulgació, en les que potser cal incidir-hi específicament, ja que són les que, fins ara, han quedat més al marge del desplegament de polítiques de consecució dels drets de les persones LGTBIQA+. Ara bé, per tal de garantir els nostres drets caldrà que en tots els àmbits s’incorpori la perspectiva de la diversitat afectivosexual i de gènere, tot tenint com a base el marc dels drets sexuals i reproductius i, per tant, una perspectiva feminista dels drets humans.
Elena Longares, Coordinadora del Servei Cruïlles. Espai d’atenció a adolescents i joves LGTBI+ del Centre d’Atenció Jove a les Sexualitats
Desafiant l’adultisme en les polítiques per a adolescents i joves LGTBIQA+
