Les nostres comunitats s’han vist afectades per múltiples fenòmens al llarg dels temps: problemes que ens forçaven a ser resilients, quan nosaltres segurament tan sols volíem ser feliços. L’exemple més clar el tenim en l’epidèmia de la SIDA, però no només: l’Holocaust, la marginalitat o la persecució s’han donat de cap a cap del globus i dels temps, tot entorpint els nostres anhels de la mal anomenada “normalitat”.
Ara, en un context de llibertats més esteses (que no consolidades), en sumem un més, de fenomen: l’epidèmia del chemsex, per a molts desconeguda, però que està causant estralls especialment a les comunitats gai i trans.
El chemsex consisteix, amb molts matisos i graus, en la vinculació de la pràctica sexual amb el consum d’estupefaents. I al voltant de tot plegat ha sorgit el concepte dels chills, que són trobades festives de tot tipus on es consumeixen substàncies estupefaents en entorns tancats, com podria ser un domicili. El que inofensivament podríem entendre com una festa privada, però que secretament amaga molt més.
“Inofensivament podríem entendre el ‘chemsex’ com una festa privada, però secretament amaga molt més”
No estem parlant de situacions esporàdiques o d’una nit amb excés de festa. Si així fos, entraríem en el concepte de la moral privada, en la qual no hi ha senyals d’alarma ni voluntat d’entrar-hi. Estem parlant de situacions de fragilitat emocional que es canalitzen per la via fàcil, la de l’evasió. En persones que esperen cada dia l’arribada del cap de setmana, que canvien d’entorn, que sempre troben els motius d’una nova celebració.
Una celebració que a la llarga comporta problemes d’addició, problemes de salut pública i múltiples conflictes derivats de delictes contra la propietat privada o contra la indemnitat sexual. Cada setmana, usuaris de chemsex acaben en centres hospitalaris i, en alguns casos, es produeixen pèrdues colpidores que podrien ser evitades. En altres, els usuaris ho arriben a perdre tot, perquè s’acaba sent víctima i esclau de les substàncies.
Segons les últimes estimacions, i tot i que el número és oscil·lant, 47 nois gais es troben en situació de carrer a la nostra ciutat a conseqüència directa del chemsex. Persones amb noms i cognoms, d’aquí i d’allà, algunes de les quals gaudien de vides relativament confortables. Unes històries que per si soles ens empenyen a actuar i que, alhora, demostren què li podria passar a qualsevol persona. Sumat això a tot allò que ja s’ha dit, podem afirmar que ens trobem en un moment crític, quasi fundacional, per a l’avenç del col·lectiu. Davant una epidèmia generacional a la qual tots plegats hem de donar resposta.
“Segons les últimes estimacions, i tot i que el número és oscil·lant, 47 nois gais es troben en situació de carrer a la nostra ciutat a conseqüència directa del ‘chemsex’”
Són moltes les raons que poden portar a un dels nostres a caure en aquestes dinàmiques: la soledat no desitjada, el dol migratori, la fragilitat emocional o simplement la ferida que ha generat en nosaltres el tracte de la societat a la nostra realitat. Situacions de feblesa que poden fer atractiu un fenomen que és fàcil que s’escapi de les mans. I és per tot plegat que hem de ser curosos en el tracte, però actuar sense fissures com a comunitat.
No és fàcil escriure aquestes línies, però la situació als entorns urbans està arribant a límits que ens forcen a actuar. Amb premisses molt clares, com la de no estigmatitzar i prioritzar solucions de base comunitària, però sense endolcir o evitar el problema.
És per això que des de l’Ajuntament de Barcelona anunciem la voluntat d’obrir un treball i un diàleg amb absolutament tots els agents de la ciutat. Amb entitats, grups polítics, forces de seguretat i altres ciutats globals. Treballarem en una radiografia que aporti solucions, que contribueixi a generar consciència col·lectiva. Per actuar amb consens, però amb fermesa. Perquè qualsevol persona podria caure-hi i, com a comunitat, ens hi va la vida.
Javi Rodríguez, comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona
L’auge de les apps i la “normalització” del consum de drogues porten a un augment del chemsex en els últims anys
