A una ciutat diversa i oberta com és Barcelona, la masculinitat dins el col·lectiu LGTBI+ no solament està sent reexaminada, sinó que està en procés de transformació.
Com a home gai, quan m’endinso en els espais de socialització del col·lectiu soc capaç de veure com, cada vegada més, l’expressió de gènere dels homes del col·lectiu és menys rígida.
Però, fins a quin punt l’expressió de gènere és capaç de trencar la norma?
El concepte de masculinitat que impera en la nostra societat continua arrossegant una càrrega pesada d’atributs i valors en relació amb la virilitat, la duresa emocional i l’heteronormativitat. Aquesta concepció encara imperant no ens ha servit com a esquema, però si com a base. Els homes del col·lectiu hem hagut de crear una identitat partint d’un llibre en blanc, però havent-nos llegit el llibre de l’heteronorma. Si ser un home significa abraçar atributs masculins, què passa quan no abraço l’heterosexualitat?
“Els homes del col·lectiu hem hagut de crear una identitat partint d’un llibre en blanc, però havent-nos llegit el llibre de l’heteronorma”
Poden passar diferents coses: reproduir l’esquema après a través de les dinàmiques internes o reproduir-lo mitjançant l’expressió de gènere (vestimenta, gestos, ploma…). Com que les dinàmiques relacionals són difícils de canviar i impliquen un compromís actiu i conscient en totes les accions, l’expressivitat de gènere moltes vegades guanya terreny. Avui en dia, és més fàcil trobar en un bar de l’Eixample un home amb faldilla que una lesbiana.
Aquest exemple caricaturesc, però no distant de la realitat, posa sobre la taula la qüestió de l’ocupació dels espais. Una qüestió que el feminisme denuncia i que nosaltres encara no tenim resolta.
I, com aquesta, moltes altres que beuen d’aquest llibre de l’heteronorma: la plumofòbia, les violències dins el col·lectiu, el llenguatge, les cures…
Malgrat l’aparent progrés, entre els homes existeix una pressió palpable per ajustar-se al que tradicionalment s’ha entès com a home. No deixa de ser una qüestió d’adaptabilitat al terreny… Si l’entorn és heteropatriarcal, em qüestiono l'”hetero”, però no el patriarcal.
“Només quan escoltes les teves amigues i companyes de feina, només quan no oblides que hi ha més sigles que la G, ets capaç d’entendre que hem d’anar acompanyades del feminisme”
Veiem com continuem valorant la ‘masculinitat’ en contraposició al ‘femení’, perpetuant un binarisme que, paradoxalment, molts dins del col·lectiu LGTBI+ busquen superar. Fins a quin punt estem realment trencant motlles? No estem simplement recreant-los sota una nova aparença?
Aquí trobo interessant fer menció de la importància d’escoltar les vivències i la veu dels homes trans. El fet de viure de primera mà l’experiència de la transició cap a la masculinitat aporta una visió més matisada i crítica de les normes de gènere. Ens ensenyen i evidencien aquells aspectes problemàtics de la masculinitat i aporta debat al discurs de com s’ha de construir aquest “nou” model.
Us convido a sortir de vegades del bar de l’Eixample, de l’Apolo els diumenges o de les apps de lligar. Us convido a llegir i a preguntar a persones trans, a endinsar-vos en la lluita feminista mitjançant tot el contingut i recursos que tenim a l’abast. Només quan escoltes les teves amigues i companyes de feina, només quan no oblides que hi ha més sigles que la G, ets capaç d’entendre que hem d’anar acompanyades del feminisme. Les ulleres per mirar al món han de ser de tots colors… sense oblidar que a la nostra bandera tenim el lila.
Isaac Navarro, treballador social expert en igualtat de gènere i masculinitats
Plural, centre de Masculinitats: “Tot i venir de realitats diferents, hem pogut veure problemàtiques conjuntes dels homes GTBI+”
