Fa tres mesos que vam estrenar Orgull i la rebuda ha estat d’allò més dolça. Segurament la nostra arribada ha estat benvinguda perquè calia una publicació on el col·lectiu LGTBI+ pogués trobar tot allò que és del seu interès. Des d’articles d’opinió fins a notícies internacionals, però també reportatges o entrevistes en profunditat. A més, és clar, som un espai segur i de representació per a totes les sigles, o com a mínim així procurem que sigui. A poc a poc i bona lletra.
El que no ens esperàvem és que una de les dificultats que ens trobaríem, i que no sembla que ens en puguem desempallegar, és l’LGTBI-fòbia i el masclisme de l’algoritme de les xarxes socials. Això sí que ens juga a la contra. No només a nosaltres, és evident, sinó a gran part del contingut LGTBI+ que s’intenta moure per internet.
Ens en vam adonar el primer dia que sortíem a la llum, quan Facebook ens va vetar la publicitat en una publicació de l’article d’Ada Colau on deia: “Ha estat un orgull ser la primera dona bisexual alcaldessa de Barcelona”. El mateix va succeir a Instagram. Segons les plataformes de Mark Zuckerberg, infringíem les seves normes d’ús. No especificava quines, però suposem que va ser per la paraula “bisexual”.
Tenim motius per pensar-ho: ens va passar el mateix amb la notícia de l’embaràs de l’influencer Dulceida i la confirmació de la relació de la Rosalía i la Hunter Schafer. Aquí també fèiem servir la paraula “bisexual” i tampoc se’ns va permetre publicitar la peça. En aquest cas, vam canviar el titular –vam treure la paraula maleïda–, però un altre cop ens van rebutjar la publicitat.
“Les regles del joc de Facebook atempten contra nosaltres, contra la llibertat de ser del col·lectiu LGTBI+”
Tornàvem a no saber què més passava, així que vam provar de canviar la imatge. Fins al moment, havíem posat una foto de la Rosalía i la Hunter Schafer assegudes una a tocar de l’altra de manera afectuosa. Al costat, la Dulceida i l’Alba Paul, la seva parella, rient a punt de fer-se un petó. Vam modificar les imatges i, per fi, ens van deixar en pau.
Canvi de titular i d’imatges. Cap referència a l’orientació sexual de les implicades i cap foto on sortissin d’una manera romàntica entre elles. Aquesta va ser l’única manera per aconseguir promocionar la notícia a Facebook. Les seves regles del joc atempten contra nosaltres, contra la llibertat de ser del col·lectiu LGTBI+.
Tal com comentava al principi, això no només afecta Orgull. Algunes de les cançons de la cantant Maio, per exemple, estan classificades com a “contingut sensible” a X —antic Twitter. És cert que les lletres de la Maio sovint parlen explícitament de sexe, però no més que altres temes d’artistes heterosexuals. En el seu cas, en canvi, no els veten. La diferència és que són la norma.
I llavors, em pregunto: com podem treballar per fer-nos un lloc en l’espai mediàtic si les normes estan fetes contra nosaltres? Com arribarem a tothom si l’algoritme ens invisibilitza de manera sistemàtica? No tenim la resposta, però ho intentarem. Trampejarem les regles del joc. No juguem en igualtat de condicions, però no defallirem. Denunciar l’LGTBI-fòbia, també de l’algoritme, forma part de la raó de ser d’Orgull.
Mar Sifre Rigol, cap de redacció d’Orgull
Instagram censura el compte de la cap de redacció d’Orgull per difondre continguts sobre la repressió LGTBI+
