Des dels debats clandestins en pisos d’activistes, les impremtes subterrànies i les manifestacions als carrers, fins a formar part del Consell Municipal LGTBI, no només han passat dècades; també han passat incomptables hores de debat i reflexió. Discussions sobre les necessitats del col·lectiu, deliberacions entorn de les estratègies a seguir, o l’elemental —i, alhora, complexa— construcció d’un relat alliberant sobre allò de què mai s’havia parlat.
El que és clar és que no seríem aquí, opinant a celobert sobre la nostra condició, si no fos per totes aquelles persones que van posar sobre la taula les lluites a vèncer.
“No seríem aquí, opinant a celobert sobre la nostra condició, si no fos per totes aquelles persones que van posar sobre la taula les lluites a vèncer”
Des de l’Ajuntament es va passar d’una cordialitat informal a un departament de drets civils, i d’un departament de drets civils a una àrea LGTBI. Aquesta evolució no només va permetre al col·lectiu guanyar formalitat, sinó que va fer possible incorporar a la nostra ciutat els serveis i les polítiques dels quals disposem avui.
Ara, ens proposem obrir un nou debat sobre les nostres necessitats i propostes per mitjà dels diàlegs col·lectius, unes sessions obertes a la ciutadania i a les entitats per tractar temes des d’una òptica universal, però al mateix temps específica.
“Ens proposem obrir un nou debat sobre les nostres necessitats i propostes per mitjà dels diàlegs col·lectius”
I això és perquè les nostres necessitats com a col·lectiu acostumen a estar interconnectades, però no cal dir que cada vivència és única i cada etapa diferent.
Compartides són experiències com mirar a banda i banda per saber si ens podem fer un petó, consultar l’estat dels nostres drets quan hem de viatjar, o la por al rebuig. Però hi ha moltes necessitats específiques a cada realitat que moltes vegades poden passar desapercebudes, i que cal conèixer i abordar.
“Compartides són experiències com mirar a banda i banda per saber si ens podem fer un petó, consultar l’estat dels nostres drets quan hem de viatjar, o la por al rebuig”
Al llarg dels mesos d’octubre i novembre, conversem sobre les necessitats de col·lectius com les dones lesbianes i bisexuals, els joves, les persones grans, i les persones intersex i trans; i de realitats específiques, com els discursos d’odi o els problemes en l’accés a la salut i a l’oci.
Ens acompanyen experts com Ares Teixidó, Miquel Missé, Mer Gómez, Carles Pericas, Noelia Igareda, Josep Maria Mesquida o Lionel Delgado, que ens introdueixen cada sessió a través de l’expertesa i de les seves vivències personals.
“La voluntat és que d’aquestes sessions sorgeixin propostes que acabin incorporades en el nou Pla LGTBI de la ciutat”
Hem de posar sobre la taula aspectes com la invisibilització de les dones en el si del col·lectiu, els múltiples reptes que encara pateixen les persones trans, la sensibilització en els serveis de salut per a tot el col·lectiu, les realitats del col·lectiu intersex, la presumpció d’heterosexualitat de les persones bisexuals, el retorn forçat a l’armari de moltes persones grans LGTBI, o les realitats adolescents del col·lectiu, entre moltes altres qüestions.
I per tot això la participació és important. Perquè mitjançant les múltiples vivències personals es podran definir noves línies de treball que ens donin la certesa que abordem necessitats reals. Que posem el focus allà on ens ho demana la ciutadania.
“Diuen que allò de què no es parla no existeix, i la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és significar totes i cada una de les realitats del nostre col·lectiu”
La voluntat és que d’aquestes sessions sorgeixin propostes que acabin incorporades en el nou Pla LGTBI de la ciutat, una eina que marcarà els reptes de ciutat per a l’avenç del col·lectiu i l’abordatge de les seves problemàtiques.
Alguns diuen que allò de què no es parla no existeix, i la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona és significar totes i cada una de les realitats del nostre col·lectiu, a través d’un contrast de postures i arribant a consensos i estratègies. Com sempre han fet els que ens van precedir.
I que se’n parli, que se’n parli molt.
Javi Rodríguez, comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona
Les ciutats com a bastió
