A la nostra ciutat tenim grans clubs, i l’esport és un dels motors de la nostra ciutat, també l’esport base. Molts infants, adolescents i adults fan algun esport o participen d’alguna manera de l’oferta esportiva en alguna etapa de la seva vida. Amb tot, encara cal fer molta feina per lluitar contra la LGTBI-fòbia en l’àmbit de l’esport, no només dintre el camp, sinó també fora d’ell.
L’esport de base no s’hauria d’entendre com una eina de competició, sinó com una eina de cohesió i, per tant, no hauria de discriminar a ningú. Cal vetllar perquè els clubs tinguin eines per afrontar la diversitat i perquè puguin facilitar i garantir la inclusió i la cohesió.
Paral·lelament, s’està consolidant l’exclusió preventiva de les dones trans en molts esports per part de les federacions, però la realitat és que cap dona trans ha guanyat mai una medalla olímpica, diploma, rècord o campionat estatal. Tot i això, se les exclou preventivament per por a un suposat avantatge que no ha estat demostrat amb dades.
“Cal vetllar perquè els clubs tinguin eines per afrontar la diversitat i perquè puguin facilitar i garantir la inclusió i la cohesió”
A mi em preocupa que una eina de desenvolupament personal i d’inclusió social com és l’esport sigui avui en dia una eina que funciona en un sentit contrari a aquests valors per als infants d’aquesta ciutat i, sobretot, per a les infàncies i adolescències trans.
Una de les prioritats de les nenes, noies i dones trans és, com amb qualsevol persona, la socialització en tots els àmbits d’una societat, també en l’àmbit de l’esport. El repte que tots els partits autoanomenats d’esquerres tenim al davant és que no s’excloguin les persones trans en les categories en edat escolar ni en l’adolescència, quan la socialització és essencial i marca un recorregut vital per a les seves vides. I estem d’acord que, pel que fa a els no-binarismes, caldrà buscar-hi solucions específiques, però per a la majoria dels casos la regla es pot aplicar de manera clara.
El novembre va tenir lloc el congrés federal del PSOE, on es va aprovar d’eliminar la lletra Q i el signe + de les sigles que fan referència a la comunitat LGTBIQ+ amb l’objectiu d’esborrar les referències al terme queer, que fan al·lusió a les diferents orientacions sexuals o identitats de gènere, així com a tota la dissidència de gènere renunciant al +, cosa que ataca directament les persones trans.
“Cal que en el context actual els partits autoanomenats d’esquerres no contribuïm als discursos d’odi i antidrets”
Les sigles importen, les paraules importen, són molt més que lletres: representen històries, lluites i drets. Amb el seu posicionament, els socialistes han contribuït, sense respectar ni tan sols el paraigua que simbolitza el signe +, a invisibilitzar i esborrar una part essencial de la comunitat LGTBI+.
També el PSOE va aprovar una esmena en el seu ideari que crida a limitar la participació en l’esport femení a “persones amb sexe biològic femení”, deixant-ne fora les dones trans. Una declaració d’intencions més, que se suma a tot el que des de fa temps fa aquest partit polític.
Cal que en el context actual els partits autoanomenats d’esquerres no contribuïm als discursos d’odi i antidrets. Al contrari, cal que fem discursos entenedors a favor de la igualtat i de la garantia de drets per a totes les persones LGTBI+ que, en cap cas, posen en risc els drets de les altres persones que conformen la nostra societat.
Laura Pi, consellera portaveu d’ERC a Horta-Guinardó. Assessora de Feminismes, LGTBI i Ciutadania d’ERC Barcelona
Panteres grogues: Molt més que un club
