Revista Orgull va néixer ara fa un any i sis mesos. Abans de començar l’aventura no vam pensar que divuit mesos després d’iniciar-la ens trobaríem amb una escalada dels discursos d’odi i líders polítics de tot el món donant suport a la retallada dels drets LGTBI+.
No soc una persona catastrofista, però crec que cal que siguem conscients de quin és el context actual. A Barcelona i a Catalunya vivim en un petit oasi per a les persones LGTBI+, un oasi que no és perfecte i en el qual encara hi ha molta feina per fer, però és un oasi.
“No soc una persona catastrofista, però crec que cal que siguem conscients de quin és el context actual”
En poc més d’un any que fa que existeix Orgull, però, hem donat notícies com els atacs lesbofòbics a l’Argentina. Al maig de l’any passat un home va matar amb un còctel Molotov tres dones lesbianes que vivien en un hostal. Les va cremar vives. Va passar a Buenos Aires. Aquest any, també a l’Argentina, un altre home va cremar la casa on vivien dues mares i la seva filla. Per sort no eren a casa, ja les havia amenaçat diverses vegades. Fins fa no massa l’Argentina era referent en els drets LGTBI+ a Amèrica Llatina i al món. Ara hi governa Javier Milei. Ens hi va la vida.
No cal que anem tan lluny, el retrocés de drets i llibertats també passa a Europa. Fa uns mesos, Hongria va prohibir les manifestacions i l’Orgull LGTBI+ al país. La llei que han aprovat preveu multes i l’ús de tecnologies de reconeixement facial. Volen identificar els participants en les concentracions. Segurament no ens hem d’esperar res del govern de Viktor Orbán, però Hongria és un país de la Unió Europea. Repeteixo: ens hi va la vida.
“A Barcelona i a Catalunya vivim en un oasi, però això no fa que la comunitat LGTBI+ catalana no visquem les conseqüències del retrocés en els nostres drets”
A tot plegat hem de sumar la tornada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. El dia abans que l’investissin president va dir que eliminaria “la bogeria de la transsexualitat”, sigui el qui sigui que vulgui dir això. El mateix dia que Trump va assumir el càrrec ja va aprovar un decret presidencial contra les persones trans. El decret proclamava que només hi ha homes i dones, nois i noies, “com a sexes biològicament diferents” i afegia que els sexes no són canviants. Negant així tant l’existència de les persones trans com de les persones intersexuals.
He dit que a Barcelona i a Catalunya vivim en un oasi, ho crec de veritat, però això no fa que nosaltres, la comunitat LGTBI+ catalana, no visquem les conseqüències del retrocés en els nostres drets.
“Cal que ens defensem, i que siguem capaços de crear espais segurs. Des d’Orgull creiem que no només no podem restar indiferents, sinó que cal plantar cara”
A principis d’any, a Jordi Petit, activista gai històric, li van tancar el compte de Facebook per compartir informació LGTBI+. El mateix li va passar a l’entitat barcelonina Stop Sida en el seu compte d’Instagram, i també han tancat el Facebook d’alguns dels seus responsables. A mi mateixa em van tancar el compte d’Instagram ara fa un any, va ser després de compartir una entrevista que havíem publicat a Orgull.
Twitter cada vegada és un lloc més inhòspit, però Meta també va contra nosaltres. I cal que ens defensem, i que siguem capaços de crear espais segurs. Des d’Orgull creiem que no només no podem restar indiferents, sinó que cal plantar cara. Revista Orgull hi serà.
Defensarem els nostres drets, destacarem la feina feta i donarem veu a les iniciatives que reafirmen qui som. Lluitarem contra el feixisme i contra aquells que ens volen fer fora de la societat, que volen que tornem als marges. Lluitarem també, com a Revista Orgull, contra la desinformació i com una eina per frenar la involució.
Davant de l’odi, llibertat, sí, però també pedagogia, defensa i organització.
Mar Sifre Rigol, directora d’Orgull
Exclusiva: Facebook tanca el compte de Jordi Petit, activista històric LGTBI+
