A la Fundació Enllaç ho hem vist massa vegades. Homes grans que coneixen algú a través d’aplicacions o xarxes i s’inicia una relació que acaba essent una estafa. Les víctimes simplement són persones que desitgen companyia i la gent és capaç de fer coses molt estranyes per tenir uns diumenges més amables. Hi ha persones que hi han caigut més d’un cop. No són menys capaces que la resta. De fet, han aconseguit arribar lluny en un món on ser diferent no era gens fàcil i això vol dir que moltes són persones amb capacitats per surar en moments complicats.
Tampoc han estat enganyades per individus que es feien passar per estrelles de cinema. Més aviat resultaven familiarment banals, tret d’algú que es va presentar com un xeic àrab. La majoria de vegades els estafadors de l’amor eren més joves, amables i persistents. Aquesta era, almenys, la façana que mostraven a la víctima. També eren persones que, fruit de l’edatisme, entre d’altres, menyspreaven les persones grans i es creien amb el dret d’explotar-les i d’abusar-ne.
“Les víctimes simplement són persones que desitgen companyia i la gent és capaç de fer coses molt estranyes per tenir uns diumenges més amables”
Pot haver-hi persones més grans que abusen de tenir una posició de poder en les seves relacions, poder basat en un major capital econòmic o en una experiència de vida més àmplia que els pot donar habilitats en les relacions interpersonals o en les arts de la persuasió.
Pot passar, també, que les persones més grans pateixin situacions d’abús per part de qui es beneficia d’un possible major capital sexual o d’un major reconeixement social vinculat al culte a la joventut. Però no sempre ha de ser així.
Cal tenir en compte que hi ha altres variables en aquestes relacions abusives, per a les quals l’edat és un element més i no sempre determinant. Precisament, per encarar les situacions reals de violència intergeneracional s’ha de poder parlar d’aquestes qüestions sense partir de visions esbiaixades o reduccionistes.
“Per encarar les situacions reals de violència intergeneracional s’ha de poder parlar sense partir de visions esbiaixades o reduccionistes”
Pensar en les relacions entre grans i joves com si es tractés d’un camp de batalla no es correspon amb la majoria de les realitats, ens afebleix com a col·lectiu i dificulta anàlisis que tinguin present altres eixos d’opressió que poden tenir una relació més directa amb les violències, com la classe, l’origen, l’habitatge, l’aïllament o la vulnerabilitat. A més, al llarg del temps, el col·lectiu ha teixit nombrosos fils roses en forma d’amistats, relacions sexoafectives o companys i companyes de militància que han connectat persones nascudes en èpoques diferents, generant intercanvis enriquidors per a totes les parts. Els vincles no només mantenen viva la memòria col·lectiva, també afavoreixen la comprensió de les circumstàncies que han marcat cada generació.
“Pensar en les relacions entre grans i joves com si es tractés d’un camp de batalla no es correspon amb la majoria de les realitats”
La discriminació per edat és una de les claus de les estafes d’amor que hem rebut, però no l’única. Són situacions que es presenten sovint entre les persones de major edat, però, en realitat, tenen més relació amb la posició que una societat profundament edatista ofereix a la persones grans. Nosaltres, les persones madures i grans, patim violències, i a la Fundació Enllaç pensem que cal fer alguna cosa.
Gràcies a l’acció de Sergio, un dels nostres voluntaris, fem tallers de capacitació i de seguretat digital i aviat farem tallers específics sobre estafes amoroses en col·laboració amb els mossos. D’altra banda, estem treballant la idea que cal millorar el benestar emocional i l’autoestima de les persones que per perfil social o personal són més susceptibles de patir aquestes situacions i que, en realitat, només aspiraven a ésser estimats i, en moltes ocasions, trencar amb la soledat no desitjada.
Josep Maria Mesquida, president de la Fundació Enllaç
Fundació Enllaç porta a les aules la història de la lluita pels drets i llibertats LGTBI+
