El 23 de setembre es commemora el Dia Internacional de la Bisexualitat (també anomenat Dia de l’Orgull Bisexual i Dia de la Visibilitat Bisexual). Una crida a la reivindicació —tot i que molt poc visible, fins i tot en el nostre dia—, per reconèixer i celebrar la bisexualitat, la història, la comunitat, la cultura i les persones bisexuals.
El Dia Internacional de la Bisexualitat va ser celebrat per primera vegada el 1999, gràcies a tres activistes pels drets bisexuals dels Estats Units: Wendy Curry , Michael Page i Gigi Raven Wilbur. Aquest últim va dir: “Després de la rebel·lió de Stonewall, la comunitat gai i lesbiana ha crescut en força i visibilitat. La comunitat bisexual també ha crescut amb força, però en molts aspectes encara som invisibles. També he estat condicionat per la societat per titllar automàticament una parella caminant de la mà com a heterosexual o gai, depenent del gènere percebut de cada persona”. I malauradament, no hem avançat gaire en aquest sentit, i ens continuen passant aquestes situacions.
Aquest dia, a diferència dels esdeveniments LGTBI+ en general, va ser concebut com una resposta als prejudicis i la marginació de les persones bisexuals per algunes comunitats heterosexuals o fins i tot la pròpia LGTBI+. Hi ha entitats LGTBI+ que continuen fent manifestos sense posar els drets de les persones bisexuals al mateix nivell que altres lluites del col·lectiu, per exemple.
“El Dia de la Visibilitat Bisexual va ser concebut com una resposta als prejudicis i la marginació de les persones bisexuals per algunes comunitats heterosexuals o fins i tot la pròpia LGTBI+”
Cal que més gent cregui que la bisexualitat és real, que no és una fase i que no t’has de decidir o decantar per quin gènere t’agrada més. Tothom tendeix a encasellar-te, a donar per feta la teva orientació sexual i qui ets en funció de l’expressió de gènere o de les relacions sexoafectives, perquè no entenen el fet que t’agradin les persones del teu gènere i que després “siguis heterosexual”.
Una de les primeres coses amb què et trobes és que hi ha una llista eterna de prejudicis al voltant de la bisexualitat i això fa que dubtis de tu mateix, et qüestionis i no la visibilitzis. En conclusió, vius una vida més normativa per tal d’encaixar i no enfrontar-te als prejudicis i a la incomprensió del teu entorn.
Prejudicis com que les persones bisexuals som infidels, que no podem estar amb una sola persona o que necessitem anar provant. I, mentrestant, no hi ha campanyes per fer front a aquests prejudicis, que molts cops també poden arribar de companys o companyes del mateix col·lectiu.
“Les persones bisexuals han existit sempre, només és que se les ha etiquetat malament o les han deixat fora de la història”
És important reconèixer la bisexualitat com una identitat autònoma. Tot i que es tingui una relació a llarg termini heterosexual o homosexual, és important ser fidel a un mateix i continuar definint-nos com a bisexuals. Perquè tothom hauria de poder estar orgullós de ser qui és.
Les persones bisexuals han existit sempre, només és que se les ha etiquetat malament o les han deixat fora de la història. L’amnèsia col·lectiva ens fa sentir com si no hi hagués persones bisexuals a la història.
Una de les raons per les quals podríem “oblidar” les persones bisexuals és perquè aquells que se senten atrets per persones de diversos gèneres poques vegades es reconeixen com a bisexuals. Històricament, hi ha hagut dues bones raons per fer-ho: evitar la discriminació i l’estigma. Per això, queda pendent la visibilitat de la bisexualitat, la lluita contra la discriminació i l’estigma i la reparació.
Laura Pi, consellera portaveu d’ERC a Horta-Guinardó. Assessora de Feminismes, LGTBI i Ciutadania d’ERC Barcelona
No seria bisexual si no hagués nascut a Catalunya
