El 2 d’octubre de 2014 és una data que per a molts romandrà a la nostra memòria per sempre. Gràcies a la tenacitat i el compromís de les entitats del col·lectiu LGBTI+, el Parlament de Catalunya va aprovar per amplíssima majoria la Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGBTI i per a erradicar l’LGBTI-fòbia.
Deu anys d’una fita que vam poder recordar i celebrar el proppassat dimecres 23 d’octubre al mateix Parlament de Catalunya, en un acte en què es va agrair la seva implicació a totes les persones i entitats que d’una manera o altra van ajudar a fer que aquesta Llei fos una realitat.
Com es va comentar àmpliament en aquell acte, la Llei 11/2014 és una llei que va ser pionera en el seu moment i referent a escala estatal i europea. Katy Pallàs ens recordava que en un moment en què molts països treballaven en lleis de matrimoni igualitari, nosaltres aprovàvem una llei que no només reconeixia drets, que ja teníem reconeguts per la Constitució, sinó que posava les eines per garantir-los.
“La Llei 11/2014 va ser pionera en el seu moment i referent a escala estatal i europea”
Per primera vegada no només teníem eines per reaccionar, sinó també per ser proactius, perquè les administracions públiques comencessin a ser part de la solució amb polítiques públiques actives, vigilants i garants de les nostres llibertats, i no mers espectadors de les causes de discriminació que patíem i que per desgràcia continuem patint.
Aquest fet no menor és el que ens ha permès donar rang de direcció general a les polítiques actives per a la defensa dels nostres drets i, per exemple, activar la Xarxa SAI (Servei d’Atenció Integral per a persones LGBTI), que, tot i que encara no arriba a tot el territori, és compromís d’aquest Govern que arribi a tots els racons del país, des de la seva capital, Barcelona, fins al poble més petit, amb l’ajuda dels consells comarcals. D’altra banda, la Llei ha permès moltes polítiques públiques a diferents departaments i administracions de forma transversal: a Salut amb el servei Trànsit, al món laboral amb el programa SOCtrans*, al món local amb regidories LGBTI i plans específics, etc.
“La nostra Llei ha de recollir la prohibició rotunda de les teràpies de conversió i hem de dotar-la d’un règim sancionador útil que prevegi mesures d’acompanyament i reparació”
La nostra Llei va ser pionera, però posteriorment se n’han aprovat d’altres que n’amplien i en milloren alguns aspectes. La Llei catalana 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació i la Llei espanyola 4/2023 d’igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI en són un bon exemple. Per tant, hem de reformar la Llei 11/2014 per poder adaptar-la i desplegar les lleis vigents.
La nostra Llei ha de recollir la prohibició rotunda de les teràpies de conversió i hem de dotar-la d’un règim sancionador útil que prevegi mesures d’acompanyament i reparació. S’hi ha d’introduir la mateixa Xarxa SAI per definir les seves funcions i garantir per llei els recursos necessaris i s’hi ha d’incloure la variable ruralitat per combatre el sexili. Aquests són alguns dels temes que fan imprescindible la seva reforma.
Tenim molta feina per fer, però, a vegades, parar-se a celebrar fites aconseguides ajuda a valorar i reconèixer la feina dels que ens han precedit i aprendre de les coses que es poden fer millor, i fer-ho.
Visca l’11/2014!
Alberto Lacasta Huelin, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d’Igualtat i Feminisme
Cap a un futur LGBTI+ ple de respecte, igualtat i oportunitats
