Fa unes setmanes Orgull va publicar un reportatge que visibilitzava les persones LGTBIQA+ en l’adolescència. Les persones participants explicaven que havien sortit de l’armari amb les amistats més properes quan tenien entre 12 i 13 anys, i que, quan ho van fer, es van sobtar davant les respostes positives que es trobaven.
No obstant això, si ens hi parem a pensar, veurem que les lleis i les polítiques de reconeixement i defensa dels drets de les persones LGTBIQA+ han estat dissenyades per persones adultes, i amb una mirada adulta.
És evident, per tant, que l’adultisme hi ha tingut un efecte important. Quan diem adultisme ens referim al fet que en el nostre context social tot es mesura des de la mirada adulta i per a la mirada adulta, supeditant a aquesta mirada les vivències i necessitats de les persones que es troben en altres moments del cicle vital, és a dir infants, adolescents, joves i persones grans. L’adultisme limita la sexualitat i les seves vivències a experiències associades a les persones adultes.
De fet, la sexualitat com a concepte és a encara força tabú en el nostre context social. Prova d’això és que, malgrat els intents de treballar-la de manera natural i incorporar-la al currículum escolar per part de bona part de la societat civil, especialment de les entitats defensores dels drets sexuals i reproductius, encara no s’ha aconseguit.
“Una població jove que es qüestiona la sexualitat i el gènere de manera natural, però amb un context encara immadur, masclista i LGTBIQA-fòbic”
Si a l’adultisme li sumem aquest tabú al voltant de la sexualitat, el resultat és la invalidació i el menysteniment dels processos i experiències sobre autoconeixement, acceptació i autodeterminació de la sexualitat i el gènere en la infància, l’adolescència i la joventut.
Aquest context ens porta a una generació que, malgrat els avenços, moltes vegades pot continuar-se sentint sola i incompresa. És a dir, que malgrat que hem avançat en drets i polítiques públiques, les persones continuen fent els seus processos d’autodeterminació del sexe i el gènere en un entorn encara molt similar al que vam experimentar les generacions anteriors. Tot i tenir més referents, i informació més fiable i accessible, les experiències d’exploració de la sexualitat i del gènere es continuen donant molts cops en soledat i cert aïllament. És cert que el context ha millorat, i prova d’això és l’acceptació més gran de l’entorn d’amistats que explicaven lis adolescents en el reportatge. No obstant això, l’entorn adult immediat, com ara el familiar, continua sent percebut com un espai no segur.
“Caldria anar trencant amb la mirada adultista. Com? Només es pot fer si donem veu a les persones adolescents, joves i, fins i tot, a infants”
Cal afegir-hi, a més, que segurament estem davant d’un canvi generacional històric amb relació a la sexualitat i el gènere. Un canvi que té a veure amb entendre la diversitat afectivosexual i de gènere d’una manera més integral i profunda, amb l’existència de referents de persones LGTBIQA+ en molts àmbits de la societat, i amb un major reconeixement de drets. A més, els canvis econòmics, socials i polítics dels darrers anys ens han portat a una major incertesa entorn a les nostres vides, fet que pot estar vinculat a una construcció de les identitats personals que ha passat a ocupar un lloc més central en el desenvolupament personal. Tot plegat ens porta a tenir una població jove que es qüestiona la sexualitat i el gènere de manera més oberta i natural, però amb un context encara immadur, masclista i LGTBIQA-fòbic, que dissenya polítiques públiques des d’una mirada adultista.
És per això que caldria anar trencant amb la mirada adultista. Com? Només es pot fer si donem veu a les persones adolescents, joves i, fins i tot, a infants. D’aquesta manera podrem conèixer les seves realitats, necessitats i especificitats, i les podrem començar a abordar, tant des de les entitats LGTBIQA+ com a través de les polítiques públiques.
Elena Longares, coordinadora del Servei Cruïlles. Espai d’atenció a adolescents i joves LGTBI+ del Centre d’Atenció Jove a les Sexualitats
Adolescents LGTBI+: més visibles que mai
