Per què parlar de cultura feminista quan l’extrema dreta guanya força? Doncs justament per això. Quan els drets retrocedeixen i els discursos d’odi es multipliquen, la cultura esdevé una eina imprescindible de resistència i transformació. No és només entreteniment: construeix les narratives que defineixen qui té veu i qui queda als marges. Per això l’extrema dreta l’ataca, la vol instrumentalitzar o reduir-la a un simple ornament. Però la cultura és poder, i qui la controla, controla el pensament.
“Reconèixer les cures com un pilar essencial del benestar implica polítiques públiques que les garanteixin, en comptes de relegar-les a l’àmbit privat”
Ara bé, no volem ‘controlar’ la cultura, sinó posar-la al centre. Durant massa temps s’ha relegat a un espai d’elits allunyat de la seva força transformadora des dels barris i des de la cura col·lectiva. El moviment feminista ha situat les cures com a prioritat aquest any, i no és casualitat. Reconèixer-les com un pilar essencial del benestar implica polítiques públiques que les garanteixin, en comptes de relegar-les a l’àmbit privat. Això no només combat la desigualtat de gènere, sinó que també desafia el discurs trampós de l’extrema dreta sobre la crisi demogràfica i la família tradicional.
L’estratègia reaccionària de fomentar les famílies nombroses sense serveis públics de cures, com escoles bressol o permisos de parentalitat amplis, no busca millorar la vida de la gent, sinó reforçar un model patriarcal on les dones assumeixen en solitari la responsabilitat reproductiva i domèstica. En canvi, les polítiques feministes promouen la redistribució de les cures, entenent-les com un dret col·lectiu que ha de ser garantit per l’Estat i compartit per tota la societat. També situen al centre la lluita contra la precarietat laboral i l’explotació que pateixen moltes dones migrades sense papers, que sovint sostenen les cures en condicions de gran vulnerabilitat.
“L’extrema dreta vol imposar un model cultural homogeni i excloent, negant drets fonamentals i invisibilitzant les creadores feministes i LGTBI+”
L’actual govern del PSC a Barcelona ha fet passos enrere preocupants en feminismes, cultura i cures. Han eliminat les polítiques LGTBI+ de la Regidoria de Feminismes, han desmantellat el model de Vila Veïna reduint serveis de cures i han tornat a prioritzar en el pressupost cultural els esdeveniments privats en detriment de l’acció comunitària. Un exemple clar és el Pride, que ha rebut més suport institucional mentre es retallava el finançament d’espais de cultura comunitària feminista. A més, la reforma del Teatre Arnau, que havia de ser un projecte de gestió comunitària amb mirada feminista, ha estat modificada en favor d’un model privatitzat. Aquesta política margina les propostes feministes i limita l’accés a la cultura, convertint-la en un privilegi.
A escala estatal i europea, l’extrema dreta ha posat en el seu punt de mira el feminisme i la cultura com a eines de transformació social. Volen imposar un model cultural homogeni i excloent, negant drets fonamentals i invisibilitzant les creadores feministes i LGTBI+. Davant d’això, el Ministeri de Cultura, liderat pels Comuns, ha impulsat polítiques per garantir l’accés universal a la cultura i donar suport a projectes que promouen una societat més justa.
“Des de Barcelona en Comú reivindiquem una cultura feminista i interseccional, que posi al centre les veus de les dones, les persones LGTBI+ i els col·lectius històricament marginalitzats”
La cultura és un espai crític i d’assoliment de drets. No permetrem que sigui instrumentalitzada per les elits ni privatitzada. Des de Barcelona en Comú reivindiquem una cultura feminista i interseccional, que posi al centre les veus de les dones, les persones LGTBI+ i els col·lectius històricament marginalitzats. Una cultura que valori la feina invisibilitzada de tantes dones que sostenen espais comunitaris i que entengui que sense drets laborals no hi ha drets culturals.
Per això, el 18 de març, en el marc del 8M, ens trobarem a la seu de Barcelona en Comú per fer visible aquest compromís. Demostrarem que la cultura feminista i comunitària és una resposta potent i pacífica davant l’odi i les desigualtats. Perquè la cultura ens ha salvat sempre i ens seguirà salvant.
Jess González Herrera, regidora de Barcelona en Comú
Perdre la Q és perdre el nord
