El meu compromís com a voluntària a Enllaç va començar poc abans de la pandèmia, el 2019. Inicialment, vaig ocupar-me d’oferir assessorament tècnic. Després, durant el confinament, vaig iniciar l’acompanyament telefònic. Des d’aleshores i fins avui, he viscut una diversitat d’experiències que m’han permès observar i avaluar els resultats en les nostres interaccions telefòniques. Per a algunes persones, especialment durant la pandèmia, aquestes trucades van esdevenir un pont cap a la normalitat postconfinament. Amb la relaxació de les restriccions i el retorn de les activitats socials, moltes d’elles van trobar noves formes de suport i connexió, retrobant-se amb les seves xarxes d’amics i familiars, cosa que va reduir la seva necessitat del nostre suport telefònic. Per a altres, l’acompanyament telefònic va ser una etapa temporal que va concloure quan la comunicació telefònica es va complicar a causa del desenvolupament d’un deteriorament cognitiu, fent necessari buscar formes de suport més directes i personals.
Tot i això, hi ha encara un grup de persones per a les quals les trucades continuen sent una part valuosa de la seva rutina. La comunicació des d’Enllaç els proporciona suport emocional, les ajuda a combatre la soledat i els permet mantenir activa una xarxa de suport emocional.
Per què vaig escollir fer voluntariat a Enllaç?
Vaig decidir iniciar la meva tasca de voluntariat a la Fundació Enllaç impulsada per dues raons fonamentals. En primer lloc, pel desig de donar suport a persones d’aquest grup en una etapa de les seves vides on sorgeixen diverses vulnerabilitats. Les persones grans enfronten desafiaments únics que inclouen problemes de salut física i mental, així com aïllament social. Aquestes dificultats s’intensifiquen per a les persones grans LGTBI+, que a més han experimentat discriminació al llarg de les seves vides. En segon lloc, volia expressar el meu deute amb una comunitat que ha lluitat incansablement pels drets que ara gaudim, reconeixent i validant les contribucions d’aquells que van obrir el camí cap a la igualtat i la justícia en èpoques de gran adversitat. Per mitjà del meu voluntariat, vull honorar el seu llegat i contribuir d’alguna manera al seu benestar; cada interacció és una oportunitat per expressar gratitud i reconeixement per la seva resistència i esforços.
El meu suport inclou un profund compromís emocional. Escoltar les seves històries i oferir companyia són aspectes fonamentals de la meva labor. En compartir el meu temps i atenció, reafirmo que les seves lluites han tingut un impacte durador i significatiu, inspirant a noves generacions i enfortint el pont intergeneracional que connecta el passat amb el present.
“Aquest voluntariat no és només una contribució al benestar de les persones grans LGTBI+, sinó també un acte de justícia intergeneracional que celebra i perpetua la seva resiliència”
Aquest voluntariat no és només una contribució al benestar de les persones grans LGTBI+, sinó també un acte de justícia intergeneracional que celebra i perpetua la seva resiliència i contribucions. La justícia intergeneracional promou un llegat de respecte, valoració i cura mútua, i serveix de recordatori a les noves generacions sobre la importància de continuar lluitant pels drets i el reconeixement que les generacions anteriors han defensat amb tanta força.
Aquest compromís s’estén més enllà de la mera assistència; simbolitza un deure profund cap als que s’han trencat la cara (en moltes ocasions, literalment) per aconseguir una societat més justa. Participar en aquesta iniciativa implica assegurar que les històries i els sacrificis d’aquestes persones continuen influint i guiant futures generacions cap a la construcció d’un horitzó més inclusiu i respectuós.
A més, cada voluntari de la Fundació Enllaç, amb la seva tasca de suport, i demostra que la diversitat dins d’aquesta comunitat no solament enriqueix sinó que també enforteix la nostra societat en el seu conjunt. Els voluntaris bastim un cicle continu de suport i millora que beneficia tota la comunitat, reafirmant els drets i responsabilitats de cada generació cap a les anteriors i les futures.
Pilar Cañabate, antropòloga i treballadora social, col·laboradora i patrona de la Fundació Enllaç
L’abordatge de les situacions de demència requereix incloure la perspectiva LGTBI
