Els catalans acabem de tancar un cicle electoral breu però intens. Hem estat convocats a les urnes quatre vegades en poc més d’un any, en un cicle electoral que va començar amb les eleccions municipals del maig de 2023 i que ha acabat amb les europees del juny de 2024. Entremig, hem votat en dues eleccions avançades: les eleccions generals i les del Parlament de Catalunya. Aquesta successió d’eleccions en tant poc temps va acabar generant una sensació de cert esgotament entre els soferts votants catalans, que cada dos per tres es veien sotmesos a una campanya electoral (amb el conseqüent bombardeig informatiu i desinformatiu) i a la incertesa de ser cridats a formar part de la seva mesa electoral durant tot un diumenge.
Però els catalans no som una excepció. El CIDOB, el reconegut centre d’investigació en relacions internacionals amb seu a Barcelona, advertia a inicis d’aquest any 2024 que aquest any estaria malauradament marcat per les armes i, afortunadament, per les urnes. De fet, aquest 2024 més de la meitat de la població mundial serà cridada a votar, a decidir el seu futur. Quan el proper 31 de desembre acomiadem aquest any, més de 4.000 milions de persones hauran votat arreu del planeta. Ho haurem fet com deia, els europeus. Però també ho hauran fet a Rússia, l’Índia, Taiwan, l’Uruguai, Veneçuela, Mèxic, Austràlia, Corea del Sud, Sud-àfrica, Àustria, Indonèsia, Bèlgica, França, el Regne Unit i un llarg etcètera que inclou també els Estats Units d’Amèrica.
No sé si taiwanesos, mexicans, francesos o austríacs deuen compartir amb els catalans aquest esgotament electoral nostre. Però sí que poden compartir la certesa que, en democràcia, les eleccions serveixen per marcar el futur del conjunt de ciutadans que hi participen i, en algun cas, fins i tot el futur dels que no som cridats a participar-hi.
“El que passi el 5 de novembre als Estats Units pot acabar tenint conseqüències per a la comunitat LGTBIQ+ d’arreu del món. El maleït efecte papallona”
Probablement l’exemple més paradigmàtic d’això son les properes eleccions a la presidència dels Estats Units d’Amèrica. De la victòria de Trump o Harris en depèn la salut dels drets civils no només als Estats Units, sinó arreu del món occidental. De la mateixa manera que una victòria esclatant de l’extrema dreta a les eleccions europees hagués tingut conseqüències indirectes en matèria de drets civils més enllà de les fronteres de la Unió, el que passi el 5 de novembre als Estats Units pot acabar tenint conseqüències per a la comunitat LGTBIQ+ d’arreu del món. El maleït efecte papallona.
Així doncs, votar pot ser esgotador però mai és inútil. Al contrari. Votar serveix tant per guanyar i defensar drets com per donar poder a qui ens els vol prendre. Per això, des de la consciència del paper protagonista al món que encara avui tenen els Estats Units, i veient i escoltant la retòrica retrògrada de Trump i els republicans, farem bé d’estar pendents del resultat de les eleccions del proper 5 de novembre.
Per a nosaltres, catalans que habitem el nostre raconet preciós del Mediterrani, no és el mateix que als Estats Units hi governin els Demòcrates o els Republicans. Crec que això tothom ho té clar. I som molts els catalans que voldríem, malgrat l’esgotament, ser també cridats de nou a les urnes i sumar el nostre vot esforçat al de milions d’americans que votaran a favor dels drets i en contra de Trump.
Joan Rodríguez i Portell, regidor del Grup Municipal de Trias per Barcelona – Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona
Una ensenya universal
