“Però no és massa petit per saber-ho?”, “És que l’heu deixat jugar amb cuinetes, s’ha confós!”, “Jo crec que només vol cridar l’atenció”, “L’heu portat al metge?”, “Penso que en ser tu tan feminista, l’has portat a aquesta ximpleria”, “Què hi diu el psicòleg?”, “Però vols dir que ho té clar?”
Aquesta és només una petita mostra de les preguntes que les famílies que acompanyem les nostres criatures trans hem de sentir massa sovint i que, lluny de la curiositat o de voler entendre, van carregades de judici i sentència cap a la nostra manera de criar, educar i entendre lis nostris fillis. Preguntes, val a dir, carregades també de molta, moltíssima ignorància. Al cap i a la fi, les nostres criatures són tan vàlides, diverses, i correctes com la resta i les persones progenitores que en tenim cura busquem, com totes les famílies, la felicitat, seguretat i benestar dels nostres fills, filles o fillis; criatures trans i no binàries que existeixen i tenen dret a viure amb dignitat.
“Encara hi ha molta gent que no entén, desconeix, ignora o fins i tot nega l’existència de les infàncies trans”
Encara avui dia cal recordar la importància de reivindicar el 31 de març, Dia Internacional de la Visibilitat Trans*; i fer-ho no és un caprici, és una necessitat perquè és necessari tenir un lloc al món, necessari ser tractades com a persones, necessari poder viure sense por… necessari ser.
Encara avui, el 2025 (primer quart del segle XXI!!), sentim la necessitat d’explicar la nostra realitat, la realitat de tantes persones que continuen lluitant pels drets humans. Perquè encara hi ha molta gent que no entén, desconeix, ignora o fins i tot nega l’existència de les infàncies trans.
Les famílies d’infants i jovent trans alcem la Veu, de la mà de les persones Trans adultes —que són i continuaran sent les nostres referents— i les de les nostres criatures, i diem ben fort que som i que existim, que són i que existeixen.
“El 31 de març és un dia per recordar a tothom que la infància trans existeix, que mereix ser escoltada, respectada i estimada”
Les nostres criatures només volen viure en llibertat, i això no suposa cap amenaça real a la resta. Un infant que és feliç no fa mal a cap altra persona; tot el contrari: aporta vitalitat, alegria i il·lusió.
Hi ha qui diu que només volem cridar l’atenció, que reivindicant posem en risc la integritat de la nostra infància i adolescència. Res més lluny d’això, ans al contrari! Reivindicant visibilitzem, fem presents, anomenem, posem al centre… Tant de bo no calgués aquest dia! Significaria que hem aconseguit una societat més empàtica, segura, inclusiva, diversa. Però malauradament ens queden encara molts 31 de març per sortir al carrer.
El Dia Internacional de la Visibilitat Trans, celebrat cada 31 de març, és un dia molt especial per a nosaltres. És un dia per reivindicar drets, per donar cabuda a l’autenticitat. És un dia per recordar a tothom que la infància trans existeix, que mereix ser escoltada, respectada i estimada.
“Cada cop que la meva filla surt de casa amb el cap alt, cada cop que es presenta amb el seu nom i el seu gènere sense por, cada cop que somriu amb orgull, és una victòria”
Però, per a mi, cada dia és un dia de visibilitat trans. Cada cop que la meva filla surt de casa amb el cap alt, cada cop que es presenta amb el seu nom i el seu gènere sense por, cada cop que somriu amb orgull, és una victòria.
No puc predir com serà el futur, però sé que continuarem donant suport cada pas del camí. Perquè totes les persones mereixen créixer essent qui realment són, sense por, sense vergonya, amb amor i amb orgull.
Coneixem tot el recorregut des dels inicis d’aquesta lluita, continuarem alçant la nostra Veu, les veus de les nostres criatures i de les persones trans que ja no hi son. Les Veus Trans* continuaran dempeus pels drets que encara s’han d’aconseguir.
Paloma Dumall, membre de la Junta de Veus Trans*. En col·laboració amb Silvia Navarro i Marta Ordónez
El 40% de les incidències que rep l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia són per transfòbia
