La sentència sobre la filiació de l’infant de dues mares és pionera. Foto: Guillaume de Germain / Unsplash
Una sentència del Jutjat de Primera Instància de Lleida ha declarat que un infant és fill extramatrimonial de dues mares, tot i que ara estan separades, perquè el van tenir mentre estaven juntes. És el cas de la clienta de l’advocada Mireia Pardell i Cartes, del despatx Simeó Miquel d’Advocats, que va demandar la seva exparella —qui havia gestat el bebè— després que li negués comunicar-se i veure el seu fill.
Es tracta d’una sentència pionera que avala els drets de filiació de les dones lesbianes i bisexuals. Des del 2023 i gràcies a la Llei 4/2023 per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI —per la qual van modificar l’article 44 de la Llei 20/2011 del registre civil—, actualment no cal que les parelles de dones es casin perquè es reconegui la filiació de les dues mares.
Un cas complex
La història de tot plegat comença amb la relació de la demandant i la demandada i el moment en el qual decideixen que volen tenir un infant. Totes dues van anar a un centre de reproducció per tal d’assessorar-se de les tècniques de reproducció assistida. Va ser llavors que la doctora va proposar que fessin el mètode ROPA —pel qual inseminat l’òvul fecundat de la parella a la mare gestant.
El mètode, però, va ser descartat perquè la demandant tenia una malaltia hereditària congènita i volien evitar que li pogués passar al bebè. És per això que al final van decidir fer la tècnica de reproducció amb l’òvul de la mare gestant.
Tal com explica l’advocada Mireia Pardell i Cartes, i es pot llegir a la sentència, totes dues van signar el consentiment informat, una com a mare biològica i la demandant com a parella, assumint les dues les conseqüències legals de la signatura del document i de la tècnica que s’anaven a sotmetre.
Van provar-ho vàries vegades (la mare gestant, de fet, va anar un cop sola, en un impàs on van deixar la relació durant uns mesos) i finalment ho van tornar a intentar totes dues juntes. L’infant va néixer l’any 2020.
Com que en aquella data no estaven casades, el registre civil no va deixar inscriure al menor amb el cognom de la demandant i el menor es va inscriure només amb els cognoms de la mare gestant i biològica, figurant a efectes legals com a fill seu.
Al cap de dos anys, la parella va deixar la relació i, segons explica l’advocada Mireia Pardell i Cartes, van acordar que la demandant anés a veure al menor i pogués estar amb ell algun dies. Amb tot, un dia la mare biològica li va dir a la demandant que el fill només era d’ella perquè portava els seus cognoms i li va prohibir tant veure el menor com comunicar-s’hi amb ell.
Va ser llavors quan la demandant va decidir interposar una demanda de filiació extramatrimonial per possessió d’estat contra la seva exparella, per a que es reconegui que el fill menor és de les dues.
La sentència del Jutjat de Primera Instància de Lleida, que ha pres una decisió pionera, estima íntegrament la demanda sobre la filiació i declara que el menor és fill extramatrimonial de la demandant i la seva exparella, la mare biològica i gestant.
Mig any de presó i 1.350 euros de multa a un taxista per agredir tres noies per la seva orientació sexual a Gavà
