Cartell promocional de l’obra I’m sorry – Balada amarga de Brenda Lee. Foto: Argonautes Associació Cultural
I’m sorry – Balada amarga de Brenda Lee és una obra de teatre explora la relació dels dos protagonistes dins d’un espai de reclusió. Mentre que a l’exterior esclaten manifestacions multitudinàries reivindicant drets socials, en aquest espai tancat es produeix un intens joc d’estratègies, de complicitats, de desitjos i de desconfiança, teixint una història on les aliances es creen i es desfan constantment.
La peça convida l’espectador a reflexionar sobre la identitat, la lluita i les diferents formes d’entendre la realitat LGTBI+, així com el pes de la memòria i la resistència en un món que encara imposa etiquetes i limitacions. Una trobada entre dos personatges que es troben atrapats en un escenari que es redueix a una llitera, un vàter, fotografies i cartells d’algunes dives de l’època d’or de Hollywood i del món underground d’alguna gran ciutat.
El repartiment està format per Ramon Garrido i Ernest Ollero Saguer, la direcció està a càrrec d’Abel Vernet i el text és de Kleber Luiz Bosque. L’obra, produïda per Argonautes Associació Cultural, es representarà fins al 9 de març al Teatre Dau al Sec. Els horaris de les representacions són de dimecres a dissabtes a les 20 hores i diumenges a les 19 hores.
Una reflexió sobre la realitat LGTBI+
I’m sorry – Balada amarga de Brenda Lee no només és una història personal, sinó també una reflexió sobre qüestions socials i polítiques que afecten el col·lectiu en diferents contextos. Per una banda, la realitat LGTBI+ en països menys desenvolupats. En molts llocs del món, la diversitat sexual continua sent criminalitzada i les persones queer viuen sota la por i la persecució. L’obra posa en relleu la necessitat de mantenir la lluita pels drets humans a escala global.
Imatge promocional de l’obra I’m sorry – Balada amarga de Brenda Lee. Foto: Argonautes Associació Cultural
Per l’altra, I’m sorry – Balada amarga de Brenda Lee parla de la vida LGTBI+ a les presons. Les persones queer experimenten una doble marginació dins del sistema penitenciari, sovint sotmeses a violència i discriminació per part d’altres interns i del propi sistema.
Així mateix, la peça també reflexiona sobre dues maneres de viure la identitat dins del col·lectiu. Brenda Lee representa la resistència, l’activisme i el glamour. És una veu que ve d’una generació que va haver de lluitar per cada espai de llibertat i expressió.
Raúl, en canvi, encarna la normalització, el dia a dia, la vida familiar, els fills i la convivència amb una societat que ha anat canviant. Simbolitza una altra generació que viu amb nous desafiaments, però amb la sensació d’haver assolit part de la normalitat.
Dau al Sec Arts Escèniques
Salvà, 86
Fins al 9 de març
Concurs literari LGTBI+: ‘Imagina un amor’
