Cartell promocional de la campanya “Això va per tu!” perquè lesbianes i bisexuals coneguin els serveis d’atenció del Centre LGTBI. Foto: Centre LGTBI de Barcelona
El Centre LGTBI de Barcelona ha posat en marxa la campanya “Això va per tu!”, amb l’objectiu que lesbianes i bisexuals coneguin els serveis d’atenció gratuïta de l’equipament i en facin ús. La campanya, basada en un vídeo informatiu que es difon per xarxes socials, vol interpelar a lesbianes i bisexuals, independentment de les paraules que facin servir per autoidentificar-se.
A llarg dels seus sis anys de funcionament, el Centre ha atés a un total de 3.153 persones. D’aquest total de persones ateses, gairebé la meitat (un 46,78%) han estat homes cisgènere, mentre que l’altra meitat correspon a dones cisgènere, persones trans, persones no binàries i altres identitats.
View this post on Instagram
Pel que fa les persones trans i no binàries, el Centre ofereix un servei d’atenció psicològica per a persones trans i no binàries i el Grup Trans i No Binari, que es troba un cop al mes, i que és un espai de socialització entre persones que s’estan qüestionant el seu gènere.
Així, l’atenció específica a lesbianes i bisexuals per part del servei d’atenció gratuïta és una assignatura pendent de l’equipament, que es deu a múltiples factors, tant estructurals com de biaixos en el disseny del servei.
Mancances estructurals
Des del Centre LGTBI es reconeix que, de manera estructural, les lesbianes i bisexuals tendeixen a demanar menys atenció als serveis relacionats amb el seu benestar i les cures d’elles mateixes, comparades amb els serveis que sol·liciten els homes cis.
D’altra banda, lesbianes i bisexuals també experimenten un cert allunyament dels serveis públics en general, com ara els serveis de salut o certs tràmits burocràtics, per haver patit experiències negatives en l’atenció o per la por a rebre estigmes, discriminació o violències.
“Lesbianes i bisexuals tendeixen a demanar menys atenció als serveis relacionats amb el seu benestar i les cures d’elles mateixes”
Per exemple, en el cas concret de l’atenció a la salut sexual, la manca d’informació sobre prevenció d’ITS en relacions sexuals entre persones amb vulva, la invisibilitat i els estigmes cap a les bisexuals o les violències cap a les dones trans, com la patologització o la negació d’atenciò mèdica, són algunes de les mancances que es denuncien des de plataformes com la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersex.
A més, cal que els serveis d’atenció reconeguin, des d’un enfocament interseccional, els diferents factors d’opressió que poden travessar les experiències vitals d’una persona (raça, situació socioeconòmica, estatus migratori, condicions de salut, edat, etc.) per tal de no perpetuar les discriminacions i no revictimitzar les persones.
Tots aquests factors influeixen a l’hora de demanar cita als serveis d’atenció, i acaben condicionant el benestar i la salut física, psicològica, social i emocional de les persones.
Diferències entre lletres i biaix androcèntric
En paral·lel, s’observen també diferències entre la visibilitat de les diferents lletres del col·lectiu LGTBIQA+. Històricament, s’ha donat més relleu a les experiències que travessen els homes gais. De fet, en molts casos el disseny dels serveis adreçats al col.lectiu LGTBIQA+ obeeix a un biaix androcèntric, molt basat en les perspectives dels homes gais que, encara que no sigui aquesta la intenció arriben a invisibilitzar i, fins i tot, a deixar de banda les necessitats, vivències i problemàtiques que afecten a lesbianes, bisexuals, persones trans, persones no binàries, intersex o asex.
Des del Centre LGTBI s’està apostant per incorporar una perspectiva feminista interseccional a aquest disseny de serveis, en el marc d’una estratègia de revisió integral del servei d’acollida i els serveis especialitzats.
Miriam Solá, nova directora del Centre LGTBI: “Soc una dona bisexual, de classe treballadora, nascuda a Múrcia”
