Membres de Veus Trans* a la concentració de Pride Barcelona. Foto: Veus Trans*
El Dia de la Visibilitat Trans* és una celebració anual que es duu a terme el 31 de març i té com a objectiu destacar els èxits i contribucions de les persones trans*, així com augmentar la consciència sobre els desafiaments que enfronten. Aquesta jornada busca combatre la discriminació i promoure la igualtat de drets per a les persones Trans*.
Aquesta data va ser impulsada per l’activista trans* Rachel Crandall, de Michigan, Estats Units, el 2009. Crandall es va sentir inspirada a crear aquest dia a causa de la manca d’atenció positiva cap a la comunitat Trans* als mitjans de comunicació. Fins aquell moment, l’únic dia àmpliament reconegut en relació amb les persones Trans* era el Dia Internacional de la Memòria Trans*, que se centra a recordar les persones Trans* que han estat assassinades.
El Dia de la Visibilitat Trans* és fonamental per educar el públic sobre les experiències de les persones Trans* i per promoure l’acceptació i el respecte
Crandall desitjava un dia que celebrés la vida i l’existència de les persones Trans* en comptes d’enfocar-se únicament a la violència i la discriminació. Així, el Dia de la Visibilitat Trans* es va establir com una data per celebrar les contribucions de la comunitat Trans* a la societat i per reconèixer-ne la resiliència i diversitat.
El Dia de la Visibilitat Trans* és fonamental per educar el públic sobre les experiències de les persones Trans* i per promoure l’acceptació i el respecte.
A través d’esdeveniments, activitats i campanyes a les xarxes socials, aquesta jornada cerca, sobretot, crear consciència sobre les realitats que enfronten les persones Trans* a la seva vida diària, promoure la inclusió i la diversitat a tots els àmbits de la societat, fomentar el suport d’aliats i organitzacions cap a la comunitat Trans*, així com celebrar la diversitat d’identitats i experiències dins la comunitat Trans*.
El 31 de març no sols se celebra la diversitat de la comunitat Trans*, sinó que també impulsa el canvi cap a una societat més justa i igualitària per a tothom
Durant el Dia de la Visibilitat Trans*, es duen a terme infinitat d’activitats arreu del món, com ara marxes i manifestacions en suport als drets Trans*, seminaris i tallers educatius, exhibicions artístiques que mostren el talent i les històries de persones Trans*, xerrades i taules rodones amb activistes i líders Trans*.
Aquest dia no sols se celebra la diversitat de la comunitat Trans*, sinó que també impulsa el canvi cap a una societat més justa i igualitària per a tothom.
Més enllà de l’activisme, hi ha molta feina darrere que no es veu: entitats, associacions, grups de treball, plataformes ens organitzem, cadascú des del seu àmbit, per treballar per la societat més justa i diversa que somiem.
A Veus Trans* una de les tasques que fem, entre moltes altres, és l’acompanyament a les famílies d’infàncies, adolescències i joventuts trans*, oferint un espai per parlar sense por, sense ser jutjades, sense ser atacades per les temudes preguntes amb què començava l’article.
La tasca d’acompanyament és de les més gratificants! És fàcil sentir-te identificada amb la persona que tens a l’altra banda del telèfon
I la tasca d’acompanyament és de les més gratificants! És fàcil sentir-te identificada amb la persona que tens a l’altra banda del telèfon. Sense conèixer-nos de res, de sobte, compartir aquestes incerteses de l’inici del camí, fan que es creï un vincle inexplicable entre nosaltres, que neix de la comprensió i l’empatia que apareix des del primer segon de conversa.
Un dia rebo un missatge, hi ha una família angoixada perquè no saben com ajudar al seu fill. M’expliquen una mica el seu cas. Concretem una trucada per poder atendre-la amb més calma.
Arriba el dia de la trucada, sento els nervis a l’altra banda del telèfon. A poc a poc comencen a explicar i a expressar els seus neguits i els seus dubtes. Xarrem, xarrem molt, moltíssim. Ens escoltem, parlem el mateix ‘idioma’, sé què passa a casa seva, jo també l’he viscut; potser no de la mateixa manera, però l’he viscut amb altres matisos.
Tothom hauríem de tenir un espai segur on poder expressar-nos amb naturalitat
Plorem, a vegades juntes; plorem perquè tenia un nus enorme al pit que no la deixava respirar, perquè no sabia si ho estava fent bé, perquè les crítiques de l’entorn ofeguen massa. Plorem i riem perquè sap que ja ha trobat el seu lloc segur. Un lloc per parlar sense por, on poder desfogar-se, preguntar sense preocupacions i expressar-se sense ser jutjada ni criticada. Un lloc on se l’escolta.
Tothom hauríem de tenir un espai segur, on sentir-nos amb protecció, on poder expressar-nos amb naturalitat, on poder ser i sentir de manera vàlida, on poder mostrar-nos tal com som, on podem ser tal com som.
La societat encara ha d’aprendre a acceptar la diversitat
Cada trucada, cada missatge i cada conversa deriven en uns llaços que anem forjant per cosir una teranyina cada cop més gran. Una teranyina plena de sororitat, respecte i acompanyament.
La societat encara ha d’aprendre a acceptar la diversitat, encara ens trobem amb comentaris ignorants, mirades de judici i fins i tot rebuig per part de persones de l’entorn. Hi ha dies en què em sento desbordada, preocupada pel futur, per allò que la meva filla haurà d’afrontar en un món que sovint es resisteix a acceptar allò que és diferent.
El suport d’entitats i associacions de famílies amb infàncies i joves trans* ens ajuda molt, són persones referents que ens acompanyen en aquest camí. Cada experiència compartida, cada consell, cada paraula d’ànim ens dona forces per continuar endavant i així seguir el camí amb energia.
Paloma Dumall, membre de la Junta de Veus Trans*. En col·laboració amb Silvia Navarro i Marta Ordónez
El 40% de les incidències que rep l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia són per transfòbia
