La violència intragènere és un tabú. La societat ha fet passos de gegant pel que fa al reconeixement de la violència de gènere, però no passa el mateix amb la violència que es produeix en les parelles del mateix sexe. La violència intragènere no està recollida en el Codi Penal ni es menciona en la llei com a tal. Tot plegat té conseqüències per a les persones que la pateixen, des de no saber reconèixer-se com a víctimes fins a ignorar què poden fer per demanar ajuda.
Les possibilitats que ofereixen els serveis públics no són clares, però la veritat és que, tot i no tenir un marc legal, alguns equipaments han adaptat els seus recursos per donar solucions a víctimes de violència intragènere. Un exemple és la Xarxa de Serveis i Atenció Integral (SAI) LGTBI+, que informa i dona resposta a les situacions de discriminació o altres necessitats de les persones del col·lectiu. No tenen recursos específics contra la violència intragènere, però si els n’arriba un cas, saben com reaccionar-hi i acompanyar. Com a mínim, hi ha un centre SAI LGTBI+ a cada comarca.
Així mateix, el número 028, conegut com a telèfon Arc de Sant Martí i gestionat pel Ministeri d’Igualtat, serveix per obtenir informació, assessorament jurídic i atenció psicosocial immediata i especialitzada davant qualsevol forma de violència LGTBI-fòbica. Les dades recollides en el seu primer any en funcionament deien que el 12,8% de les persones que havien trucat al 028 era perquè cercaven suport i ajuda a causa de la violència intragènere.
En l’àmbit municipal, els Serveis d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que estan destinats a dones, fills i filles que pateixen violència masclista, també donen servei a dones lesbianes i bisexuals que estan en situació de violència intragènere. Quelcom semblant a l’adaptació del Plural, Centre de Masculinitats. Un dels seus objectius és fer prevenció i detecció en homes que exerceixen violència masclista, però en els seus serveis també atenen homes gais o bisexuals que són agressors i duen a terme violència intragènere.
El Centre LGTBI de Barcelona també ha atès casos relacionats amb la violència intragènere. El 2024 va rebre un total de 22 consultes relacionades amb el tema a través del servei d’acollida de l’equipament, que ofereix una atenció inicial per identificar les necessitats de persones LGTBI+ i el seu entorn. Des d’aquesta àrea es fa un primer acompanyament als casos i es pot derivar a les persones usuàries als serveis especialitzats del mateix Centre, com els d’assessorament jurídic i atenció psicològica, o a altres serveis municipals. Tot i que ara mateix Barcelona no compta amb un circuit clar en matèria de violències intragènere, des del Centre LGTBI asseguren que tant ells com la resta de serveis municipals treballen conjuntament per millorar-ne l’abordatge.
Per altra banda, és cert que a Catalunya no hi ha cap entitat que sigui especialitzada en violència intragènere, però l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia recull i acompanya els casos que li arriben.
Cal destacar que encara que al nostre país hi hagi alguns serveis adaptats per a les víctimes de violència en les parelles del mateix sexe, la realitat és que no està reconeguda com a tal. Per tant, les persones que l’hagin patida no poden accedir a ajudes o drets laborals específics.
Si vols més informació sobre la violència intragènere, pots llegir el reportatge que publiquem a Orgull sobre el tema.
Violència intragènere. A les parelles del mateix sexe també pot haver-hi abús de poder
