Portada del fanzín de la comunitat asexual. Foto: Associació Catalana d’Asexuals
L’Associació Catalana d’Asexuals ha editat un fanzín col·lectiu sobre la vivència de la comunitat asexual. La publicació aglutina articles d’opinó, experiències personals i contes, així com il·lustracions, recomanacions i desitjos de diferents persones asexuals.
Des de l’organització expliquen que el motiu principal de la seva creació és el seguent: “Necessitem seguir creant referències i narratives de l’espectre asexual i alternatives a l’al·lonorma i l’amatonorma des de la col·lectivitat. Necessitem esperances en la construcció de noves estructures per la vida. Necessitem conèixer-nos i saber que tenim aquesta xarxa”.
Tant és així, que defineixen el fanzín no com un recull, sinó com “un espai de comunicació, de trobada, de compartir comunitat asexual”.
La importància de crear comunitat asexual
Un dels temes més destacables de la publicació –i un dels seus propòsits— és la construcció d’una comunitat, gairebé com una necessitat. En un dels textos, firmat per Rosa, s’expressa: “Veure tantes persones asexuals reunides i compartint experiències, preocupacions i desitjos em va fer sentir per primera vegada realment part d’una comunitat. Fins aquell dia, em preocupava com seria el futur si les meves amistats seguien patrons amatonormatius i s’anaven distanciant de mi a mesura que s’emparellaven i tenien fills”.
El fanzín, més enllà de reflexionar sobre la necessitat d’una comunitat asexual, la construeix també a partir d’altres temes, com ara l’orgull asexual o, per exemple, les reflexions d’una mare.
Es tracta d’un testimoni firmat per Roser: “Sense pensar-hi massa, donem per fet que les nostres filles s’enamoraran d’un noi, que algun dia ens en parlaran i que, finalment, ‘ens el presentaran'”. I continua: “En el nostre cas, va ser la seva germana qui ens va dir que no fèiem les preguntes adequades i en una conversa que ja no recordo ben bé com va començar la nostra filla finalment ens va explicar que era asexual i què era l’asexualitat. T’adones que ella tota sola ha hagut de fer un camí que no deu haver estat fàcil i sense el nostre acompanyament”. Una abraçada tendra per part d’una mare dirigida a tota la comunitat asexual: “Sento admiració per les generacions de joves que estan aprenent a viure amb llibertat la seva orientació sexual”.
Al fanzín també hi ha cert espai per l’humor i acaba amb un llistat de desitjos. Fent broma de qui retreu a les persones asexuals que no són normals per no tenir desig, un dels anhels declara: Que quedi clar que els asexuals podem tenir desig. No es veu clarament amb tot aquest llistat?”
Ser asexual en una societat hipersexualitzada
