Foto: Museu d’Història de Catalunya
El Museu d’Història de Catalunya va acollir el 27 de novembre la taula rodona ‘Diversitat i gènere a la història: inclusió i biaixos’, organitzada en el marc del projecte Una Mirada LGTBI+. L’activitat ha reunit investigadors especialitzats en història, gènere i diversitat LGTBIAQ+: Elina Norandi, Juan Pedro Navarro, Maria Cacheda i Rubén Antón, en una sessió que sobre la inclusió de les diversitats en els discursos històrics i museístics.
La conversa va obrir un espai de reflexió sobre com els relats històrics i museístics continuen excloent moltes experiències dissidents. Elina Norandi va posar de manifest que aquesta absència no és neutra: als museus “cada identitat ha de tenir representació i el seu espai simbòlic”, però actualment, per exemple, “hi ha un buit simbòlic total de representació lesbiana en l’art a Catalunya; no hi ha cap model ni referent, l’experiència lesbiana no existeix”.
Elina Noradi: “Hi ha un buit simbòlic total de representació lesbiana en l’art a Catalunya; no hi ha cap model ni referent”
Una constatació que va connectar amb la intervenció de Juan Pedro Navarro, que va recordar que la manera com entenem el gènere no és fixa ni universal: “la nostra idea de la identitat de gènere té una genealogia molt més difusa del que pensem”.
Des de l’arqueologia, Maria Cacheda va aportar una mirada que mostra com aquests buits són el resultat de decisions socials, i no una manca d’evidències. “L’arqueologia feminista mostra que la desigualtat és una opció social. En les nostres mans està no perpetuar-les”, va afirmar. També va defensar el paper dels museus com a agents actius en aquesta revisió: “Haurien de servir-se de la cultura material per explicar la història descartada pel patriarcat” i incorporar un llenguatge inclusiu perquè “no fer-ho deshumanitza i perpetua les violències”.
Rubén Antón: “Hem de parlar amb la nostra gent gran, les persones que han transgredit el gènere durant la seva vida, perquè són la nostra història viva”
En aquest marc, la intervenció de Rubén Antón va actuar com a recordatori contundent que la diversitat no és una novetat contemporània, sinó una constant històrica sovint silenciada que hem de buscar també al nostre voltant: “No som modernes, som molt més antigues del que se sol pensar. Hem de parlar amb la nostra gent gran, les persones que han transgredit el gènere durant la seva vida, perquè són la nostra història viva”.
Una mirada LGTBI+ al Museu d’Història de Catalunya
La taula rodona s’ha emmarcat dins la col·laboració que Una Mirada LGTBI+ manté amb el Museu d’Història de Catalunya, que analitza en clau LGTBIAQ+ el discurs de la institució, i forma part del projecte ‘Una Mirada LGTBI+ a la recerca de Barcelona’, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. En paraules de Joan Martí i Ventura i Simon Perera del Rosario, codirectors del projecte, “els espais de creació i divulgació del coneixement han de tenir en compte a tota la societat, i per tant totes les diversitats que en formen part; fer justícia amb el coneixement és imprescindible per acostar-lo a tota la societat”.
Jordi Principal: “L’avenç dels museus en incorporar les perspectives feministes, LGTBIAQ+ i d’altres diversitats és lent però segur”
Des de 2024, Una Mirada LGTBI+ treballa amb el Museu d’Història de Catalunya desenvolupant una audioguia LGTBIAQ+ que aborda la història de Catalunya amb una revisió de la seva diversitat afectiva, sexuals i de gènere; un projecte pioner en el context europeu i mundial. En paraules de Jordi Principal, director del museu, “l’avenç dels museus en incorporar les perspectives feministes, LGTBIAQ+ i d’altres diversitats és lent però segur. Hem après per generar i implementar el canvi, per exemple a través de l’educació i la inspiració de la curiositat, sobretot a les infàncies”.
Fundació Enllaç porta a les aules la història de la lluita pels drets i llibertats LGTBI+
