Imatge promocional de l’obra de teatre ‘Ben Plantats’. Foto: David del Val
“L’amor necessita les mateixes atencions que una planta” és una frase que potser hem sentit en més d’una ocasió. Aquesta és la idea de partida, amb el propòsit d’exhibir un joc de poder dins d’una relació homosexual, de l’obra de teatre Ben Plantats, que es podrà veure a la Sala Versus Glòries fins a l’1 de juny. La peça és dirigida per Anna Sarrablo i interpretada per Óscar Jarque i Roger Vilà.
Amb un to de comèdia, Joaquín Arias, autor de Ben Plantats, aborda les relacions tòxiques i dona visibilitat a la violència intragènere (la violència que es dona dins l’àmbit de les relacions afectives i sexuals entre persones del mateix sexe), sovint amagada sota el llenguatge que, per supervivència, fa servir el col·lectiu LGTBI+ per afrontar certes situacions.
Relacions tòxiques en clau d’humor
Ben Plantats parteix de la premissa que a la vida real tots hem tolerat alguna vegada els abusos, ens hem deixat manipular, ens hem vist arrossegats per les passions, però també hem arribat a exercir el paper contrari. Hem estat possessius i egoistes i hem fet mal a altres, ja sigui mitjançant el menyspreu, el ghosting, la infidelitat o, com passa en aquesta obra, impedint que l’altre compleixi els seus somnis.
Imatge promocional de l’obra de teatre ‘Ben Plantats’. Foto: David del Val
Amb humor i sarcasme, Ben Plantats exposa l’espectador davant de situacions plenes d’ironia que amaguen la veritable realitat. El resultat és una comèdia on una parella d’homes formada per dos personatges narcisistes, egòlatres i incapaços de comunicar-se amb sinceritat lluiten per imposar-se fins que es desencadena la tragèdia.
La violència intragènere
D’alguna manera, la violència intragènere és un tabú. La societat ha fet passos de gegant pel que fa al reconeixement de la violència de gènere, però no passa el mateix amb la violència que es produeix en les parelles del mateix sexe. La violència intragènere no està recollida en el Codi Penal ni es menciona en la llei com a tal. Tot plegat té conseqüències per a les persones que la pateixen, des de no saber reconèixer-se com a víctimes fins a ignorar què poden fer per demanar ajuda.
La definició més estesa i compartida de la violència intragènere és de la sociòloga Inmaculada Mujika, que la defineix com “aquella que, en diferents formes, es produeix en el si de les relacions afectives i sexuals entre persones del mateix sexe, constitueix un exercici de poder i té com a objectiu de la persona que abusa dominar i controlar la seva víctima”.
Violència intragènere. A les parelles del mateix sexe també pot haver-hi abús de poder
