I Jornades Internacionals de Lluita Borda i Antifeixista Trinxeres. Foto: Norma Vidal i Guillem Roset / ACN
Una vintena d’activistes LGBTIQA+ d’una desena de països es van reunir a Barcelona en el marc de les I Jornades Internacionals de Lluita Borda i Antifeixista Trinxeres, impulsades per la Crida LGBTI amb el suport de SUDS i SCI Catalunya. Durant tres dies, l’Espai Jove Ca la Panarra es va convertir en un punt de trobada per a col·lectius queer, anticapitalistes i antifeixistes d’arreu del món que busquen construir aliances i articular estratègies comunes davant l’auge dels discursos d’extrema dreta, la instrumentalització del col·lectiu i els discursos anti-gènere.
“L’objectiu era trobar-nos, poder parlar, fer xarxa i conèixer diferents contextos i realitats dins del nostre col·lectiu”, ha expressat Bernat Aragó, membre de la Crida LGBTI. En un context global marcat pel retrocés dels drets civils i l’auge dels discursos feixistes i anti-gènere, les jornades Trinxeres han estat concebudes com un espai de trobada estratègica i resistència col·lectiva. Aragó també ha declarat que és imprescindible “teixir aliances i estratègies col·lectives contra l’extrema dreta, el pinkwashing, l’homonacionalisme o el genocidi a Palestina”.
A la trobada hi han participat activistes de Palestina, Hondures, Tunísia, Argentina, Itàlia, Polònia, Turquia, Rússia, França, Alemanya, el País Basc, Astúries i altres territoris de l’Estat
A la trobada hi han participat activistes de Palestina, Hondures, Tunísia, Argentina, Itàlia, Polònia, Turquia, Rússia, França, Alemanya, el País Basc, Astúries i altres territoris de l’Estat. Tots han compartit experiències sobre com l’extrema dreta adopta formes diverses segons els contextos, però actua amb objectius similars: atacar els drets socials, cooptar els discursos del col·lectiu i justificar polítiques racistes o militaristes.
“Veiem que per un costat les ideologies properes a l’extrema dreta, el feixisme, són diametralment oposades al que seria el respecte i la reivindicació dels nostres drets, però alhora veiem com determinats actors de l’extrema dreta també ho utilitzen i instrumentalitzen els nostres drets per justificar posicions racistes i acusar les companyes migrades”, ha denunciat Aragó.
I Jornades Internacionals de Lluita Borda i Antifeixista Trinxeres. Foto: Norma Vidal i Guillem Roset / ACN
Alhora, s’hi ha abordat la instrumentalització del col·lectiu per part d’estats o corporacions, a través del pinkwashing o l’homonacionalisme. Segons Aragó, el primer s’expressa en campanyes comercials i oportunistes durant l’orgull, mentre que el segon implica la utilització dels drets LGBTI per justificar polítiques racistes o imperialistes. “Només cal veure el mes de l’orgull, el 28 de juny, com totes les empreses s’omplen de la bandera de l’arc de Sant Martí quan després la resta de l’any no estan fent absolutament res o simplement ho fan com una estratègia de màrqueting”, ha dit.
A les jornades s’ha abordat la instrumentalització del col·lectiu per part d’estats o corporacions, a través del pinkwashing o l’homonacionalisme
En aquesta mateixa línia, ha valorat que un exemple ben clar és l’estat d’Israel que, des del seu punt de vista, “intenta abanderar dels drets del col·lectiu LGBTIQA+ i vendre’s com un país on les persones LGBTI tenen un lloc segur quan només ho fa per justificar un règim d’apartheid, diferenciar-se i titllar les persones palestines i les societats àrabs com a societats retrògrades”.
La solidaritat amb Palestina ha estat, de fet, una de les qüestions més transversals de les jornades, que han denunciat el genocidi a Gaza i han reivindicat el paper del moviment LGBTIQA+ en l’antiracisme i l’internacionalisme.
La solidaritat amb Palestina ha estat una de les qüestions més transversals de les jornades
Aragó ha explicat que en paral·lel a la jornada, la Crida LGBTI treballa per sumar esforços amb col·lectius antiracistes, sindicats d’habitatge i moviments ecologistes, per bastir un front ampli contra l’ofensiva neoliberal i reaccionària. Segons Aragó, cal recuperar la dimensió col·lectiva, anticapitalista i radical del moviment. “És un col·lectiu de persones que sovint està sotmesa a una sèrie de violències i una sèrie de discursos que normalment s’allunyen de l’autoorganització col·lectiva i que estan subjectes, per exemple, a la influència de tots els discursos del capitalisme rosa, que el que fa és despolititzar una lluita o el que havia estat tradicionalment una lluita de classe obrera”, ha manifestat.
L’experiència de Tunísia
Una de les participants destacades de la cita ha estat, Asala Madawkhy, activista tunisiana del Pan-African Queer Movement, que ha subratllat la importància d’impulsar jornades com aquesta per crear sinergies i fer un front comú en un context internacional especialment “difícil”: “No és una motivació, és una necessitat”, ha afirmat. L’activista també s’ha referit al genocidi contra el poble palestí, el retrocés dels drets humans i l’auge dels moviments antigènere i d’extrema dreta, “que ataquen les defensores dels drets humans i els drets humans en general”. Per això, ha considerat imprescindible “traçar estratègies i construir xarxes per revertir i transformar el poder col·lectiu”.
A tall d’exemple, ha denunciat que a Tunísia, les persones LGBTIQA+ són criminalitzades per l’article 230 del Codi Penal, una llei heretada del colonialisme francès que preveu penes de presó de fins a tres anys per homosexualitat. A més, ha denunciat l’ús de pràctiques mèdiques invasives i degradants com els exàmens anals forçats, que ha qualificat de “tortura”. Tot i això, ha destacat la força dels moviments locals, amb iniciatives de base decolonials, antiracistes i intersectionals que resisteixen i avancen malgrat la repressió.
També ha criticat que la Unió Europea estigui invertint recursos en la “militarització de les fronteres”. Segons l’activista, aquesta inversió en seguretat té “enormes repercussions en les persones del sud global” i està provocant “fragmentació” dins d’aquestes comunitats, sentiments d’odi cap als propis veïns i una forta competència per la feina. “Tot això afecta directament les persones queer i als nostres moviments. Sempre ens deixen per al final, ens diuen que no som una prioritat, que aquests són drets de luxe, i acabem lluitant per la justícia des d’una posició d’invisibilitat, excloses de la presa de decisions”, ha lamentat.
Suport a la flotilla
En un altre ordre de coses, ha celebrat l’enviament de la Flotilla Samud des del port de Barcelona a Tunísia, com un símbol de solidaritat internacional: “És una gran connexió entre nosaltres, una manera de tornar a construir ponts”, ha afirmat Masawkhy que ha dit que confia en poder obrir portes entre Tunísia i Espanya, i trobar camins per superar el colonialisme, l’odi contra les persones migrades, i dels discursos supremacistes.
Ha condemnat els atacs que ha patit aquesta missió humanitaria, però ha assegurat que és un senyal que “se senten amenaçats” per la feina que aquest moviment està fent per fer arribar ajuda a Gaza. “Tinc molta confiança en les persones, en el poder del poble, i estic convençuda que ho aconseguirem”, ha sentenciat l’activista.
El programa de les jornades ha combinat espais de treball interns, amb sessions obertes al públic, com dues taules d’experiències amb militants internacionals i ponències a càrrec de Miquel Ramos, Núria Alabao, i els especialistes Gianfranco Rebucini i Noureddine Noukhkhaly. Les jornades culminaran amb una festa popular amb espectacle drag i música.
Crida LGBTI: “És important generar cultura borda i oci LGTBI+ al marge del capitalisme”
