Jose Luis Lázaro, director de ‘Còlera’. Foto: cedida
Jose Luis Lázaro és el director de Còlera, un curtmetratge que mostra l’agressió homòfoba que pateixen dos joves en un aparcament d’una platja. El pla seqüència en què es grava el film fa que l’espectador sigui partícip de la tensió que pateixen les víctimes i de com tot pot canviar en un moment. El curt ha estat seleccionat en més de 150 festivals i ha guanyat més de 30 premis internacionals. Còlera ja es pot veure a Movistar+.
Com va sorgir el curtmetratge de Còlera?
Còlera sorgeix arran de l’assassinat de Samuel Luiz l’estiu de 2021. A mi, però crec que també a tot el col·lectiu, ens va impactar molt com un xaval sol podia sortir de festa una nit i no tornar a casa perquè és assassinat per una brutal pallissa al crit de “maricón”. En aquell moment em va semblar inversemblant que pogués passar això al nostre país, pensàvem que teníem tots els drets assegurats i que vivíem amb una llibertat envejable en l’àmbit europeu i mundial. Però resulta que no, que aquestes coses poden continuar passant en els nostres carrers. A mi em va deixar molt trencat.
Què més vas sentir?
Quan es va començar a qüestionar si era un assassinat amb al·licient d’homofòbia o la gent deia que aquestes coses no passaven, a mi em bullia la sang. I vaig voler donar-li visibilitat, vaig voler parlar sobre que aquestes coses poden passar i, malauradament, passen al nostre país. I les dades, al final, no han fet més que donar-nos la raó. Les agressions físiques s’han triplicat el 2025, respecte al 2024. No anem a millor, fem passes enrere amb l’arribada de la ultradreta i amb discursos que legitimen que ocorrin.
“En una fracció petita de temps la vida de dues persones pot canviar radicalment i pot quedar marcada per dins i per fora”
Els protagonistes de Còlera estan tranquils després d’un dia de platja fins que arriba algú que ho capgira tot i et posa en perill. Per què vas voler plantejar-ho així?
Perquè la majoria d’agressions no són premeditades. En alguns casos sí que hi ha una cacera, però normalment venen d’una situació mundana. En el cas de Còlera, són dos nois després de la platja, i és en qüestió de minuts en què tot canvia. Vaig voler rodar en pla seqüència no només perquè l’espectador fos més aviat un testimoni, sinó perquè es veiés com passa així en temps real. Com en una fracció petita de temps la vida de dues persones pot canviar radicalment i pot quedar marcada per dins i per fora.
A banda de l’assassinat a Samuel Luiz, en què més t’has basat per crear el curt?
Part del diàleg està basat en una agressió gravada en un McDonald’s de Barcelona perquè, més enllà que la situació em va semblar terrorífica, em va semblar encara més terrorífic que hi havia gent mirant sense fer res. Hi havia un home de seguretat quiet, mirant i sense intervenir. Era un atac públic. Gent homòfoba sempre n’hi ha hagut, però fins fa cert temps es guardaven la seva opinió perquè no estava ben vist en públic. Ara s’embraveixen i se senten amb el dret, o l’obligació, de salvar els nens i d’impartir justícia.
“Gent homòfoba sempre n’hi ha hagut, però fins fa cert temps es guardaven la seva opinió perquè no estava ben vist en públic”
Què li diries a algú que nega que casos d’LGTBI-fòbia com el que mostres a Còlera o el de Samuel Luiz no passen ara per ara?
Que surti de la seva bombolla perquè el 80% de les persones LGTBI+ hem patit alguna mena d’agressió, no només física. Crec que hi ha una falta creença que les agressions només són les físiques, però n’hi ha moltes altres. Que et diguin “maricón” a l’escola o que es faci servir aquest terme en entorns familiars és un caldo de cultiu perquè continuïn les agressions. Al curt també ens preguntem com es genera el perfil homòfob, perquè cap nen neix sent homòfob, sinó que ho copia d’un adult.
Miriam Vázquez i Marta Mariñas: “Intra+ no crea un nou servei, sinó que vol enfortir el circuit d’atenció existent respecte a les violències intragènere”
