Jordi Molinari, membre de Señores Bi-en. Foto: Cedida
Jordi Molinari és activista bisexual i membre de Señores Bi-en, un col·lectiu d’homes bisexuals de tot l’estat que va ser creat el setembre de 2023. Parlem amb ell de la invisibilització dels homes bisexuals, de la bifòbia que encara es troba dins de la comunitat LGTBI+ i de la manca de referents bisexuals.
Què és Señores Bi-en?
Señores Bi-en va néixer arran de la necessitat dels homes bisexuals de tenir algun lloc en comú on trobar-nos. En els últims anys havien sortit diversos col·lectius molt potents, com DisturBi Col·lectiu, de Barcelona, però tots eren no-mixtes, formats per companyes o persones no-binàries. I els homes bisexuals ens trobàvem amb la necessitat de visibilitzar-nos.
“Els homes bisexuals ens trobàvem amb la necessitat de visibilitzar-nos”
Com va sorgir?
Després d’unes les convivències que van fer les companyes, un company de Sant Cugat, el Jordi Brizo, i un company de Madrid, el Carlos Castaño, van fer una crida a xarxes dient “i els homes bisexuals, on som?”. Va haver-hi una resposta bastant massiva, i vam fer una primera reunió en línia per posar-nos cara i parlar de tot això. Vam començar a parlar del col·lectiu i el 23 de setembre del 2023 [Dia de la Visibilitat Bisexual] vam sortir oficialment com a Señores Bi-en. Vam presentar el manifest i vam mostrar la necessitat de visibilitzar-nos també com a homes bisexuals.
“A molts de nosaltres o se’ns titlla d’heteros quan tenim una relació amb una dona, o se’ns encasella com a gais quan estem amb un home”
Quines activitats organitzeu?
En aquests dos anys hem fet diferents activitats. Algunes han sigut a través de Twitch o de YouTube fent xerrades, siguin internes o portant altres persones bisexuals o membres d’altres sigles del col·lectiu, amb els quals trobem punts d’unió, vivències i injustícies que patim de manera conjunta. Hem donat suport a diferents manifestacions o activitats de companyes a Barcelona, Madrid i altres llocs, i també hem fet un parell de trobades internes nostres per conèixer-nos una mica més, per fer una mica més d’activisme. L’any passat a l’Orgull de la Trini vam ser un dels grups que van fer la lectura del manifest.
Per què calia un espai per als homes bisexuals?
Consideràvem que calia perquè hi ha una invisibilització encara més gran sobre el que passa amb els homes bisexuals. Necessitem tenir referents, perquè al final a molts de nosaltres o se’ns titlla d’heteros quan tenim una relació amb una dona, o se’ns encasella com a gais quan estem amb un home.
“Molta bifòbia que patim ve més aviat des de dins del col·lectiu”
La bisexualitat masculina està molt invisibilitzada.
La bisexualitat masculina sembla que no existeixi, això en part és arran de la crisi de la SIDA. Evidentment, es relaciona amb el col·lectiu gai, que va patir moltíssim, però també va provocar que molts homes bisexuals tornessin a l’armari. Eren vistos com la porta d’entrada de la SIDA per a les dones.
“Tenim molt pocs referents bisexuals, tant d’homes com de dones, perquè se’ls apropien els gais o les lesbianes”
Us heu trobat discriminacions dins del col·lectiu LGTBI+?
Tristament sí. Un dels problemes que tenim és que molta bifòbia que patim ve més aviat des de dins del col·lectiu. Des del fet de no creure que patim discriminacions, fins a considerar-nos o heteros o homosexuals. És un problema bastant greu. El col·lectiu ha estat durant molts anys monopolitzat per la G, i això ha fet que moltes expressions o demandes dels homes bisexuals han estat menystingudes. He estat de festa en ambients LGTBI+ i he rebut comentaris com: “aclareix-te, t’agraden els homes o les dones?”.
Encara hi ha gent que nega la bisexualitat?
Sí, ens hi hem trobat. Pensava ara en la pel·lícula d’Amenábar sobre Cervantes [El Cautivo, 2025], m’ha passat de dir que el personatge era bisexual, i trobar-me amb gent que m’ha respost que no, perquè la paraula no existia en aquella època. Com mostra una relació amb un home, és una relació homosexual, i no toca parlar de la bisexualitat. O per exemple, en la pel·lícula de Freddie Mercury [Bohemian Rhapsody, 2018] en cap moment es parla de la seva bisexualitat, i és un tema bastant recurrent. Tenim molt pocs referents bisexuals, tant d’homes com de dones, perquè se’ls apropien els gais o les lesbianes.
Rosa Almirall: “El primer any de Trànsit van venir 70 persones, el 2015 ja n’eren 600”
