Clover Bish. Foto: Joanna Chichelnitzky
Clover Bish és drag queen, va participar en la tercera edició de Drag Race Espanya i ara publica Soy drag queen y soy mujer (Dashbook, 2026). El llibre parla del seu recorregut en el món del drag, els inicis com a ballarina o com la participació Drag Race Espanya va afectar la seva salut mental, però també de les dificultats i el masclisme que ha patit per ser una dona cis i dedicar-se al drag. Orgull torna a entrevistar a Clover Bish, una drag queen cada cop més consolidada.
Fa un any i mig, en una entrevista a Orgull vas declarar: “Moltes vegades sembla que les dones molestem dins del col·lectiu”. Encara ho penses?
Sí, ho continuo pensant. A mi em fa l’efecte que la majoria de les persones creuen que LGTBI+ només fa referència a la G de gai —sobretot cis i blancs— i s’obliden de totes les altres persones que en formen part. Crec que molts dels espais d’oci es dirigeixen a homes, i per això quan una dona ocupa aquest espai, se la qüestiona. A mi em va passar des del principi que vaig començar a fer drag. Em deien que m’adjudicava una professió que no em corresponia, perquè les dones se suposa que no fan drag.
“La majoria de les persones creuen que LGTBI+ només fa referència a la G de gai”
Has patit masclisme des que et vas endinsar en el món del drag. Això ha canviat des que has obtingut més rellevància?
Arran d’haver sortit al programa de Drag Race Espanya sí que sento que se’m respecta una mica més la meva imatge. Crec que encara hi ha gent que no està d’acord amb el fet que sigui part del col·lectiu drag, però que s’ho callen. Sí que sento que estic en un judici constant. També m’he trobat en diverses ocasions que algunes festes han convidat a totes les meves companyes drag de temporada, però a mi no. I l’única cosa diferent és que jo soc una dona, crec que no hi ha cap altre motiu.
Clover Bish. Foto: Joanna Chichelnitzky
Com va sorgir el llibre Soy drag queen y soy mujer?
Des de l’editorial em van escriure perquè estaven interessats en la meva història. Mai m’havia plantejat publicar un llibre. Vaig tenir molt de síndrome de la impostora. Rumiant-ho molt em vaig decidir. El títol coincideix amb el meu primer single Soy mujer i volia que fos molt clar de què aniria. Parlo de la meva trajectòria, però també dels obstacles que he tingut com a dona cis en el món drag.
“Al llibre parlo de la meva trajectòria, però també dels obstacles que he tingut com a dona cis en el món drag”
Sempre has reivindicat ser una dona cis que feia drag i també has denunciat públicament la discriminació que pateixes. Quina ha sigut la resposta del món drag?
La veritat és que en general tinc bastant suport, però sempre hi ha gent que opina que només busco validació. Quan una persona pertany a una minoria i fa soroll per reivindicar el seu espai, consideren que molesta perquè toca uns privilegis que a la gent no els agrada que es qüestionin. He trobat suport sobretot per part d’altres dones que s’han sentit representades per mi i la meva lluita, però també hi ha altres persones a qui molesta el meu discurs.
“Quan una persona pertany a una minoria i fa soroll per reivindicar el seu espai, consideren que molesta”
A Soy drag queen y soy mujer expliques part del teu recorregut al món drag. Què podrà descobrir el públic al teu llibre?
Podran conèixer el meu pas per Drag Race Espanya des d’una perspectiva que no havia tractat abans. Parlo sobre com vaig viure el meu dia a dia tancada durant gairebé un mes i mig, com vaig encarar els reptes o el paper que va tenir la meva salut mental. També parlo dels meus inicis com a ballarina, com vaig començar a ser fan del format o perquè penjava vídeos a les xarxes reaccionant al programa abans de fer-me drag. Hi ha altres temes, com per exemple la incertesa quan surts del programa, que és una cosa que no abordem mai perquè només ens agrada explicar els nostres èxits, però sempre hi ha un moment així en la carrera de qualsevol artista.
Clover Bish mentre es maquilla. Foto: Joanna Chichelnitzky
Com ha sigut la gestió de la salut mental? Sobretot tenint en compte que la teva exposició va ser de cop i molt gran.
Em van advertir que entrar a Drag Race seria un viatge emocional molt fort, però no vaig ser conscient fins que vaig explotar, se’m va fer tot una bola i vaig passar-ho realment malament. De fet, vaig estar ingressada a l’hospital. I aquesta aturada va servir per demanar ajuda, aprendre a parar i escoltar-me a mi mateixa. Prioritzava la feina i estar disponible per tothom. Si em volien a una ciutat, deia que sí, i l’endemà me n’anava a una altra per més feina. Això ho tracto en el capítol 15, que es titula “Bajo el capó”. És un capítol molt personal que la gent no s’esperarà.
“He treballat molt, continuo fent-ho, i estic molt contenta de poder viure del drag encara ara per ara”
Fa més de quatre anys que et vas endinsar en el món del drag. Com valores el teu recorregut? Tant en l’àmbit personal com professional.
No m’agrada atribuir l’èxit només a la sort, però n’he tingut molta. Vaig començar i en poc temps em van sorgir moltíssimes oportunitats. Sento que ha sigut un camí molt enriquidor. Sí que trobo una mica a faltar haver viscut els primers moments de començar a fer drag en els bars, coneixent altres noies i inspirant-te. Però això no vol dir que no valori l’exposició molt ràpida i directa que he tingut. Fer drag m’ha fet créixer molt com a persona, conèixer-me a mi mateixa i ser conscient de les meves virtuts, com també de les mancances. He treballat molt, continuo fent-ho, i estic molt contenta de poder viure del drag encara ara per ara.
Jose Luis Lázaro, director de ‘Còlera’: “Que et diguin “maricón” a l’escola és un caldo de cultiu perquè continuïn les agressions”
