Les lesbianes d’Hongria es rebel·len contra Orbán i la prohibició de la desfilada de l’Orgull: “Hi serem més que mai”

“Si Orbán segueix en el poder, pot intentar sortir de la Unió Europea”, avisa Dorottya Rédai, que en part atribueix la prohibició de l’Orgull als nervis del dirigent ultra per les eleccions generals de l’any vinent.

Amb més de vint anys d’activisme a l’esquena, la directora de l’Associació Labrizs constata l’empitjorament dels drets LGTBI+ a Hongria. La seva organització lluita des del 1999 per donar visibilitat a les dones lesbianes, bisexuals i trans en un país governat per un partit sexista i homòfob.”Això no ha començat avui”, explica Rédai.

Protesta del col·lectiu LGTBI+ a Budapest, Hongria. Foto: Associació de Lesbianes Labrizs / ACN

Des de l’arribada d’Orbán al poder el 2010, el col·lectiu denuncia una “campanya” institucional contra les persones LGTBI, però en els darrers anys, s’ha intensificat amb les restriccions al finançament de les seves associacions, la fi del reconeixement a les persones trans o l’augment de comentaris homòfobs des de càrrecs públics.

Per exemple, el president del parlament, László Kövér, va comparar l’adopció per part de parelles homosexuals amb la pedofília. “En tots dos casos, els nens són tractats com a objectes, béns de luxe, meres eines de gratificació, d’autorealització”, va dir el 2019, segons recullen mitjans locals com Index. Els dirigents del Fidesz, el partit d’Orbán, han fet servir aquest discurs per suprimir drets civils de les persones LGTBI+.

La polèmica llei sobre “protecció infantil”

El 2020, l’entitat que dirigeix Dorottya Rédai va publicar un llibre de contes de fades reimaginats amb personatges i temes LGTBI+ que va ser atacat pel govern d’Orbán fins al punt que van aprofitar per promulgar una llei que prohibeix la representació de persones LGTBI+ en materials escolars o programes de televisió dirigits a joves. És la polèmica llei de”protecció a la infància” amb la que ara es justifica la supressió del dret a protesta.

A petició de la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) està revisant si la llei viola els drets fonamentals, però, mentrestant, Budapest eleva la repressió contra el col·lectiu. “(A Orbán) no l’importa el que digui el tribunal de justícia, realment”, afirma Rédai.

Prohibició de l’Orgull

El 18 de març, el parlament hongarès va aprovar una modificació de la llei sobre el dret de reunió per “prohibir les assemblees que vulnerin” la llei de “protecció de la infància”. És a dir, les protestes o trobades públiques del col·lectiu LGTBI+. Amb l’entrada en vigor de la nova llei aquest dimarts, les autoritats hongareses podran utilitzar tecnologies de reconeixement facial per identificar els manifestants i imposar multes de fins a 500 euros. Per blindar la prohibició, la cambra va ratificar una reforma de la constitució.

“Això no és protecció a la infància, això és feixisme”, han denunciat els organitzadors de la desfilada de l’orgull a Budapest. En un context de discriminació institucional, l’Orgull a Hongria no ha estat mai una celebració festiva. No és “com un carnaval”, sinó més aviat una “manifestació pels drets humans”, puntualitza l’activista. Ja en els últims anys, la protesta ha anat creixent per les polítiques anti-LGTBI+, però el 28 de juny esperen que sigui multitudinària com a reacció a la restricció.

“L’orgull sempre ha estat una manifestació pacífica i probablement enguany també ho serà, tret que activistes d’extrema dreta, molt envalentits per l’homofòbia governamental, siguin més actius”

“El sistema de reconeixement facial col·lapsarà si volen reconèixer 50.000 persones”, diu Rédai, malgrat admetre que té por als atacs físics dels ultres: “L’orgull sempre ha estat una manifestació pacífica i probablement enguany també ho serà, tret que activistes d’extrema dreta, molt envalentits per l’homofòbia governamental, siguin més actius”.

Rédai acusa el govern d’Orbán de “polaritzar” la societat hongaresa”. D’una banda, hi ha més atacs d’odi contra les persones LGTBI+, diu. Però, per l’altra, el suport al col·lectiu ha crescut dins del país. De cara a 28 de juny, la comunitat LGTBI+ confia rebre el suport d’altres organitzacions de drets humans d’arreu d’Europa i, fins i tot, comptar amb la participació de representants públics d’altres països.

Reacció de la UE

El 27 de març de 2025, els ambaixadors de 22 països (Austràlia, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Espanya, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Islàndia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Polònia, Eslovènia, Espanya, Suècia, Suïssa i el Regne Unit) van expressar la seva profunda preocupació per la restricció del dret a la protesta pacífica i la llibertat d’expressió a Hongria.

A més, la Comissió Europea no descarta obrir un procediment d’infracció contra Budapest per la llei per vulnerar els drets fonamentals, especialment el de reunió i associació. Un nou expedient que engreixa una llista de retrets per la deriva autoritària d’aquest país que va entrar al club comunitari el 2004 comprometent-se a respectar la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

La directora de l’Associació Labrizs lamenta que la resposta de Brussel·les, tallant transferències a Hongria, “no hagi ajudat en res”. “Hongria ja no és una democràcia i la UE no ha sabut com reaccionar”, conclou.

Exiliats per l’assetjament homòfob

Cada cop més perseguits, molts joves LGTBI+ opten per marxar, explica. “Hi ha tants llocs a Europa on poden tenir una família, una vida tranquil·la, que simplement se’n van”.

Ja en la seva cinquantena, la Dorottya Rédai no s’imagina recomençant la seva vida en cap altre país. Fa més de 20 anys que lluita pels seus drets com a dona lesbiana i pels de la resta d’hongaresos que volen viure lliurement la seva orientació sexual i identitat de gènere.”El nostre moviment de resistència pot aturar el deteriorament dels drets humans a Hongria”, reivindica.

Hongria reforma la constitució per blindar la prohibició de manifestacions LGTBI+