Manifestació de l’Orgull a Dublín, Irlanda.
El 22 de maig de 2015 està assenyalat al calendari com una de les dates més importants de la història recent d’Irlanda, pel que fa a drets LGTBIQ+. Aquell dia més d’un milió de persones varen votar a favor de l’aprovació del matrimoni igualitari. Irlanda es convertia en el primer país en tot el món en aprovar, mitjançant un referèndum, el matrimoni entre dues persones sense distinció del seu sexe.
El 2015 Irlanda es convertia en el primer país en tot el món en aprovar, mitjançant un referèndum, el matrimoni entre dues persones sense distinció del seu sexe.
Enrere quedaven èpoques de repressió sistèmica. Opressió per part de l’Estat, les forces policials i l’Església catòlica. Sistemes legislatius heretats de la colonització britànica i que prohibien el sexe entre homes, fins i tot, en l’àmbit privat.
No va ser fins al 1993 que es va despenalitzar l’homosexualitat
No va ser fins al 1993 que es va despenalitzar l’homosexualitat. Gràcies, sobretot, a la lluita de David Norris, fundador de l’Irish Gay Rights Movement i senador irlandès, que va dur davant el Tribunal Europeu de Drets Humans la llei que criminalitzava les relacions entre persones del mateix sexe. Abans havia perdut el recurs a Irlanda, a on els jutges varen defensar “la moral cristiana” de l’Estat. Més d’una dècada després de l’aprovació del matrimoni igualitari, la comunitat queer irlandesa lluita per conquistar nous drets.
Combatent estigma i odi
PozVibe Tribe és una organització formada per persones amb VIH, que neix a Irlanda el 2021. Va ser fundada pels activistes Robbie Lawlor i Veda Lady, amb la intenció de fer d’altaveu a les persones amb un diagnòstic positiu de la infecció, a més de conscienciar la població de la importància de la salut sexual. “Estar a l’armari del VIH va tenir un impacte tan negatiu en mi i a la meva vida, que no volia que altres persones passessin pel mateix”, explica Veda Lady, que a més d’activista pels drets de les persones amb VIH, és una de les drag queens més famoses d’Irlanda.
S’ha passat d’un 29% de persones irlandeses que sabien que algú amb la infecció i en tractament efectiu no pot passar el VIH a ningú, fins a un 48%
Ambdós fundadors han col·laborat en la direcció d’una campanya de sensibilització respecte a la infecció, juntament amb el HSE, el sistema de salut d’Irlanda. Comenten que amb aquesta recent acció s’ha passat “d’un 29% de persones irlandeses que sabien que algú amb la infecció i en tractament efectiu no pot passar el VIH a ningú, fins a un 48%”.
Aquesta relació entre la comunitat LGTBIQ+ i l’administració pública no va ser sempre de col·laboració. “Estàvem perseguides per l’Estat i l’Església”, assegura Veda Lady. Per exemple, la socialització, fins i tot, a principis dels anys noranta a espais queers era molt complicada. Especialment, per les contínues batudes policials a bars i clubs gais, on es repetien “les agressions físiques i verbals” per part d’agents de l’autoritat.
El 2024 el 45% de les persones queer se sentia insegura quan caminava de la mà de la seva parella en públic
En una recerca publicada en maig de 2024 per l’organització Belong To LGTBQ+ Youth Ireland, i el Trinity College, el 45% de les persones queer se sentia insegura quan caminava de la mà de la seva parella, en públic. Encara que des de llavors la legislació ha canviat, i ara la discriminació per prejudicis de gènere o orientació sexual està tipificada com agreujant, la percepció d’inseguretat per a persones LGTBIQ+ continua sent alta.
Immigració i teràpies de conversió
“No pots emigrar del trauma”. Són paraules de Dil Wickremasinghe, activista, psicoterapeuta i periodista irlandesa, d’origen singalès. Criada com a Testimoni de Jehovà, va sortir de l’armari amb setze anys, el que va provocar l’expulsió immediata de ca seva, per part dels seus pares. Va arribar a Irlanda l’any 2000. Al poc de ser en aquest país, va esdevenir una activista pels drets d’immigrants LGTBIQ+.
“A Irlanda, la formació bàsica que reben els terapeutes, no els prepara per treballar amb la comunitat com la queer”
Tot aquest equipatge emocional que duia a sobre la va fer cercar ajuda professional. Més de deu terapeutes, i segons Wickremasinghe, malgrat “les bones intencions, cap d’ells tenien les eines ni les habilitats necessàries, per tota la diversitat” que ella presentava. Un dels problemes assegura que és que “a Irlanda, la formació bàsica que reben els terapeutes, no els prepara per treballar amb la comunitat com la queer”. Aquest motiu la va motivar a formar-se com a psicoterapeuta i a fundar el seu centre de salut mental: Insight Matters. Fa 15 anys que treballen, i han creat una estructura amb més de 100 professionals que atenen uns 700 pacients per setmana. “Els nostres terapeutes proporcionen teràpia afirmativa queer”, explica Wickremasinghe.
“Hi ha terapeutes acreditats i qualificats que duen a terme teràpies de conversió, això em pareix impactant que encara passi a Irlanda en el 2026”
Per altra banda, la influència catòlica a Irlanda, malgrat ser un estat secular es pot observar en què encara és legal practicar teràpies de conversió. “Hi ha terapeutes acreditats i qualificats que duen a terme aquestes pràctiques, això em pareix impactant que encara passi a Irlanda en el 2026”, finalitza.
L’Església sempre ha rebutjat i ha volgut esborrar tot el que té a veure amb la comunitat queer, per molt que, de vegades, hagin donat la benvinguda a la comunitat dins dels seus temples. Ara bé, hi ha persones queer que, malgrat això, professen una fe catòlica.
L’Església sempre ha rebutjat i ha volgut esborrar tot el que té a veure amb la comunitat queer, per molt que, de vegades, hagin donat la benvinguda a la comunitat
“Em sabia greu veure com persones LGTBIQ+ no podien expressar la seva fe a través de l’Església catòlica”, comenta Karen Dempsey, fundadora d’Entheos, organització sense ànim de lucre, que celebra noces, baptismes i funerals, sense importar la fe professada, i amb una visió queer.
Drets trans
Segons estadístiques del Departament d’Educació d’Irlanda, el 88% de les escoles primàries i el 50% de les secundàries són propietat de l’Església catòlica o ofereixen una educació religiosa. Encara avui en dia, les escoles separades per sexe són majoria. En un entorn escolar religiós i segregat, les infàncies i adolescències queer s’enfronten amb més obstacles del que ja encaren en la quotidianitat.
“Des dels dotze fins als devuit anys, jo em mantenia deshidratada a propòsit, per por d’haver d’utilitzar el bany de nois”
“Des dels dotze fins als devuit anys, jo em mantenia deshidratada a propòsit, per por d’haver d’utilitzar el bany de nois”, explicava Jenny Maguire, una de les referents en matèria de drets trans, a una columna al Irish Independent sobre la seva experiència personal durant l’adolescència a un col·legi segregat per sexe.
Les dificultats a Irlanda són, fins i tot, més notables quan s’ha de tractar amb el sistema de salut. Preguntes com “Què sents quan tens una erecció?” són les que han de fer front moltes noies trans, quan acudeixen a consulta al Servei de Gènere Nacional (NGS, per les seves sigles en anglès). Després d’esperar una mitjana de quatre anys, les persones trans que vulguin començar el tractament hormonal, primer han de passar per un qüestionari extremadament intrusiu i controvertit.
Després d’esperar una mitjana de quatre anys, les persones trans que vulguin començar el tractament hormonal, primer han de passar per un qüestionari extremadament intrusiu i controvertit
“Durant diverses hores varen qüestionar tota la meva vida: el divorci dels meus pares, la masturbació, el meu cos…”, explicava Jenny Maguire, sobre un tractament per part del NGS que diverses organitzacions LGBTIQ+ descriuen com “deshumanitzant” i que cerquen “patologitzar” a les persones trans.
“Tot el que puc fer és lluitar per altres noies com jo, perquè tinguin una millor oportunitat de ser elles mateixes”, finalitzava Maguire d’aquesta manera la seva columna.
Manuel Oliver, periodista freelance resident a Irlanda
Catalunya, terra d’acollida? L’experiència dels refugiats LGTBI+
