Cartell a l’entrada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a Luxemburg. Foto: Natàlia Segura / ACN
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) veu innecessari i desproporcionat exigir una prova de cirurgia per canviar les dades sobre la identitat de gènere. És la resposta del tribunal de Luxemburg a la demanda d’una persona de nacionalitat iraniana que, el 2014, va obtenir l’estatut de refugiat a Hongria invocant la condició de persona trans i aportant certificats psiquiàtrics i ginecològics que provaven que la seva identitat de gènere era masculina.
Tot i els certificats, Hongria va inscriure la persona demandant com a dona en el registre d’asil i, quan aquestva sol·licitar una rectificació, se li va denegar per no haver provat haver-se sotmès a una cirurgia de canvi de sexe. De fet, el TJUE ha avisat Hongria que aquesta exigència atempta contra el dret a la integritat i la vida privada de la persona.
La persona demandant va sol·licitar la rectificació del registre a l’autoritat competent basant-se en els certificats mèdics que provaven la seva identitat masculina i sota l’empara del Reglament general de protecció de dades (RGPD). Davant la denegació de rectificar, va interposar un recurs . el Tribunal General de la Capital d’Hongria contra la desestimació, el qual va dictaminar que el dret hongarès “no preveu un procediment de reconeixement jurídic de la condició de persona trans” i, així, va elevar la qüestió al TJUE.
En la sentència, el tribunal de Luxemburg conclou que, sobre la base del reglament de protecció de dades, la persona interessada té dret a sol·licitar una rectificació de les seves dades personals “sense dilació indeguda” en cas que aquestes siguin “inexactes” i alerta que “un estat membren pot invocar la inexistència en el seu dret nacional d’un procediment de reconeixement jurídic de la condició de persona trans per posar obstacles al dret de rectificació”.
En aquest sentit, el TJUE recorda que és un dret fonamental que “tota persona tingui dret a accedir a les dades que la concerneixin i a obtenir la seva rectificació” i avisa que el “caràcter exacte i complet” de les dades personals s’ha de tenir en compte per tal de respondre a la finalitat amb què es van recollir.
“El Tribunal indica que li correspon al tribunal hongarès comprovar l’exactitud de la dada en qüestió, tenint en compte la finalitat per la qual es va recollir. Si la dada es va recollir per identificar a la persona, sembla que es referirà a la identitat de gènere viscuda per aquesta persona i no a la que se li va assignar en néixer”, diu el tribunal europeu.
Prova de cirurgia de canvi de sexe
Sobre l’exigència d’una prova de cirurgia de canvi de sexe, l’alt tribunal avisa Hongria -i a la resta d’estats membres de la UE- que es tracta d’una condició que no és “ni necessària ni proporcional” per demanar una rectificació de les dades personals.
“Per exercir el dret a rectificació, la persona pot estar obligada a aportar proves pertinents i suficients que li puguin ser raonablement exigides per demostrar la inexactitud de les dades. No obstant això, un estat membre no pot en cap cas condicionar l’exercici d’aquest dret a l’aportació de la prova d’haver-se sotmès a una cirurgia de canvi de sexe”, sentencia el tribunal de Luxemburg.
Segons la sentència, aquesta exigència “atempta contra el dret de la integritat de la persona, així com el dret al respecte de la seva vida privada i familiar”. “Un certificat mèdic, inclòs un diagnòstic psicològic previ, pot constituir una prova pertinent i suficient”, conclou.
Compromís defensa a Brussel·les que les teràpies de conversió siguin considerades delicte a escala europea
