Concentració nacional LGTBIQNB+ a Rosario, regió de Santa Fe. Foto: Victoria Stéfano
El 10 de desembre del 2023, el partit ultradretà La Libertad Avanza (LLA) va assumir el govern de l’Argentina després d’una disputada elecció de terços que es va saldar amb l’acompanyament de la centredreta.
Enrere va quedar tota la institucionalitat de les polítiques nacionals de gènere i diversitat sexual, coincidint amb un dels atacs d’odi més cruents dels que hi ha registre a l’última dècada: la massacre del barri porteny de Barracas, a Buenos Aires, en el qual quatre lesbianes van ser incinerades vives per un veí.
“A Buenos Aires, quatre lesbianes van ser incinerades vives per un veí”
Alhora, va arribar a la Cambra de Diputats de la Nació Esteban Paulón, el primer diputat obertament gai de la història del país, van tornar les Trobades Nacionals de la militància LGBTIQNB+ després de 26 anys, i les travestis de la província de Santa Fe van aconseguir una llei de reparació històrica per la persecució policial mentre es generen convergències de resistència al feixisme davant del “Lleó” que devora drets.
La campanya d’odi
Com un país amb lleis d’inclusió, que són avantguarda en el context llatinoamericà, tria la sortida neofeixista? Una de les potes fonamentals per al triomf de l’aposta ultra a l’Argentina va ser instal·lar amb èxit una campanya d’odi contra les dones i les diversitats sexuals, que ja s’agitava des dels referents mediàtics de la dreta antikirchnerista fent servir granges de trolls.
L’argumentació, ajustada a les masses assetjades per l’estrès inflacionari provocat pel fracàs econòmic de la gestió peronista, va ser primer econòmica i a posteriori, ideològica: els milions que faltaven per a aliments, salut, educació, feina, en una Argentina travessada per la crisi, se les enduien “coves de militants” que tenien l’objectiu d’instal·lar l’agenda woke de la mà del marxisme cultural.
Canvi d’època
Després de la victòria aconseguida en els comicis a còpia de fake news, promeses de dolarització instantània i aliances a canvi de càrrecs públics, el model de LLA, lluny de moderar el discurs antidones i anti-LGTB sostingut en campanya, es va aprofundir i es va convertir en una de les línies mestres de l’Estat llibertari, que en vuit mesos va escombrar gairebé totes les polítiques d’igualtat.
La batalla cultural oberta va començar amb l’eliminació del Ministeri de Dones el 10 de desembre del 2023. El 22 de febrer d’aquest 2024 el govern va anunciar el tancament de l’Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme (INADI) i aquell mateix mes van prohibir per decret “tot allò referent a la perspectiva de gènere” a l’Administració Pública Nacional, incloent-hi l’estricta eliminació de l’ús del llenguatge inclusiu i “la innecessària inclusió del femení”.
“Una de les potes fonamentals per al triomf de l’aposta ultra a l’Argentina va ser instal∙lar una campanya d’odi contra les dones i les diversitats sexuals”
El 8 de març, en un altre acte simbòlic pretesament refundacional, el govern va anunciar, el mateix matí que milions de dones, transvestits, trans i persones no binàries es disposaven a manifestar-se en diferents punts del país exigint la restitució de les polítiques de gènere i diversitat, que s’eliminava el Saló de les Dones de la Casa de Govern, que contenia homenatges a reconegudes dones, transvestits i trans de la història argentina. També es va acomiadar més de 100 treballadores i treballadors de la quota laboral trans, que porta el nom de les activistes transvestits Lohana Berkins-Diana Sacayán, conquerit el 2023.
L’odi habilitat i promogut pels llibertaris des de la campanya i ara des de l’Estat no es va limitar a expressions a les xarxes socials, i el 5 de maig es va produir un atac sense precedents en la història recent del país. Quatre lesbianes que convivien en una pensió del barri porteny de Barracas, a Buenos Aires, van ser atacades per un veí que ja les havia amenaçat en altres ocasions. Jorge Fernández Barrientos, de 62 anys, es va dirigir a l’habitació de les dones, on va llançar contra el llit on dormien una còctel Molotov casolà que va incendiar l’habitació. Després de perpetrar l’atac, es va quedar a l’entrada de la cambra per evitar que les dones es poguessin escapar. Després d’efectuar l’atac va intentar treure’s la vida amb una serra de mà, però no ho va aconseguir i va ser detingut.
“La militància argentina pels drets de les diversitats sexuals es reorganitza per resistir el context neofeixista”
L’atac contra les víctimes va continuar per part de la Vocería Presidencial, que va ignorar el biaix lesboodiant de l’atac i va reduir la situació a un problema de seguretat. La Justícia, conseqüentment, va excloure l’agreujant d’odi a l’acusació contra Barrientos. Tres de les dones van morir durant les setmanes següents a l’atac.
El 16 de juliol el cineasta Goyo Anchou va donar a conèixer l’agenda de “temes prohibits” de la Secretaria de Cultura. Més tard es va saber que també es prohibia la projecció de materials LGTB als mitjans estatals.
A l’agost es va concretar per decret el tancament de l’INADI. El Dia Internacional de la Infància, la Casa Rosada —seu del poder executiu argentí— va llançar un missatge celebrant les infàncies i la lluita contra la “ideologia de gènere”. A més, va esclatar un escàndol mediàtic després que Mariano Cúneo Libarona, ministre de Justícia, sostingués en una exposició davant de diputats de la comissió de Gènere i Diversitat que “el gènere s’ha acabat” i que des del govern rebutjaven “la diversitat de les identitats sexuals que no s’alineen amb la biologia. Sí. Són invents subjectius (sic)”.
Pels nostres drets
Lluny de cedir davant del clima advers, la militància argentina pels drets de les diversitats sexuals es reorganitza per resistir el context neofeixista. Una de les cares d’aquest rearmament és la resistència legislativa del diputat socialista Esteban Paulón al Congrés Nacional. “Crec que hem aconseguit trobar un espai per al socialisme, que era el meu objectiu. Vam aconseguir tenir una presència, ser una veu reconeguda. Estem ocupant el rol d’una part de la ciutadania que té una expectativa en una proposta progressista antítesi a la de Javier Milei, però que també es proposa com una cosa diferent dels projectes progressistes que hi ha hagut en aquest temps a l’Argentina”, va assenyalar el legislador.
Concentració nacional LGTBIQNB+ a Rosario, regió de Santa Fe. Foto: Victoria Stéfano
L’altra és la reorganització d’espais militants a escala nacional. Després de 26 anys, sacsejats per la irrupció presidencial llibertària, activistes LGBTIQNB+ de tot el país van acordar tornar a trobar-se per diagramar estratègies en aquest context. I així ho van fer entre el 20 i el 22 de juny d’aquest any, a la ciutat de Rosario, província de Santa Fe.
“Les trobades són molt necessàries no només per resistir a tot allò que està passant, sinó per buscar estratègies concretes des de la xarxa que teixim per revertir la realitat. Hi ha una situació que és molt crua, que té a veure amb l’extrema pobresa que impacta en la comunitat LGTB i a tota la societat; les criatures, els avis, és una qüestió generalitzada. Un 60 % està per sota del llindar de pobresa. Això és un mal per al món. La ultradreta no fa bé al món”, va explicar Karla Ojeda, organitzadora de la trobada, militant de Comunitat Travesti Trans Rosario i impulsora de la reparació històrica a transvestits víctimes de la violència policial de la seva regió.
Victoria Stéfano, periodista i redactora transfeminista argentina
Un home mata tres dones lesbianes amb un còctel Molotov a Argentina
