Foto: Comunitats Rurals Queer
“Hi ha de tot. Hi ha persones solteres, famílies i parelles. Hi ha gent amb gats, amb gossos. Hi ha gent que va agafar un avió el dia del seu 18è aniversari”, així ho explica Saixa Rakhmànov, un refugiat gai de Rússia que ara ajuda altres refugiats LGTBI+ a adaptar-se a Barcelona.
Saixa, que a Rússia abans de migrar era un popular bloguer obertament gai, va marxar el “27 de febrer de 2022, el tercer dia” de la invasió russa a Ucraïna, esperant inicialment estar fora “una setmana, potser un mes”.
72 països del món tenen normatives que prohibeixen les relacions homosexuals. Almenys, en 8 estats es poden castigar amb la pena de mort
Però al final va passar aproximadament un mes i mig a Turquia. I quan, després que s’haguessin imposat les sancions contra Rússia, les seves targetes bancàries van quedar bloquejades, en Saixa es va adonar que havia de demanar asil perquè no tenia cap altra manera d’accedir a fons ni a visats educatius. Va triar Barcelona perquè era “Europa, no la més cara, una metròpoli, però no enorme”. El fet més important va ser que li van dir que Espanya “aprova bé el refugi per a persones LGTBI+”. En el seu cas concret, li van aprovar.
El 2023, el Tribunal Suprem de Rússia va declarar “el moviment LGBT” com a “extremista”. Segons Human Rights Watch, entre 2024 i 2025, almenys vint persones a Rússia afronten càrrecs criminals per la seva participació real o presumpta en “el moviment extremista LGBT internacional”, incloent-hi persones que exhibien la bandera de l’arc de Sant Martí.
Tendències a Catalunya
Segons l’informe de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Rússia no està sola: el 2025, 72 països del món tenen normatives que prohibeixen les relacions homosexuals. Almenys, en 8 estats es poden castigar amb la pena de mort.
“La gent tria Espanya perquè hi ha bons drets per a les persones LGTBI+, perquè les estadístiques d’aprovació són bones i perquè les condicions per a les persones refugiades també ho són”
No sorprèn, doncs, que el percentatge de persones que obtenen l’estatus de refugiat a Espanya específicament per persecució basada en l’orientació sexual estigui creixent. El 2025 va arribar a l’11,4% del total de persones amb estatus de refugiat a Espanya, un augment de 2,5 punts respecte al 2022 (quan la taxa era del 8,9%). Són dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. En total, el 2024 Espanya va rebre més de 167.000 sol·licituds de refugi; això situa el nombre de refugiats LGTBI+ en unes 19.000 persones a l’any a tot l’Estat.
Les sol·licituds d’asil relacionades amb l’LGTBI-fòbia gairebé es van duplicar el 2024 en comparació amb l’any anterior
“En general, la gent tria Espanya perquè hi ha bons drets per a les persones LGTBI+, perquè les estadístiques d’aprovació són bones i perquè les condicions per a les persones refugiades també ho són. No sempre és perfecte, hi ha històries diverses, però en conjunt tot és positiu”, explica Saixa Rakhmànov. Recorda que a Holanda hi ha hagut històries de persones refugiades LGTBI+ que han acabat suïcidant-se per les condicions horribles de l’habitatge.
“A Colòmbia, la meva parella i jo ens vèiem obligats a amagar la nostra relació a la feina, fent-nos passar per simples amics, per evitar insults constants”
A Catalunya, la tendència d’acceleració és encara més marcada. Les sol·licituds d’asil relacionades amb l’LGTBI-fòbia gairebé es van duplicar el 2024 en comparació amb l’any anterior, segons va informar la CCAR. Les persones que demanen asil per motius LGTBI+ provenen sobretot de Colòmbia, Perú, el Marroc, Geòrgia, Algèria, Hondures i El Salvador.
Per què fugen i cap a on van
“A Colòmbia, la meva parella i jo ens vèiem obligats a amagar la nostra relació a la feina, fent-nos passar per simples amics, per evitar insults constants”, recorda una persona trans de Medellín en una entrevista a RNE. Barcelona els va oferir la seguretat inicial de ser ells mateixos sense la por immediata a la violència física.
Catalunya té una fama internacional com un lloc segur per a les persones LGTBI+
Aquesta experiència també ressona amb Saixa Rakhmànov: “A Rússia mai no agafaria la mà del meu xicot en públic. Mai!”. Creu que fer-ho ara provocaria agressions i que fins i tot portar “una arracada amb la bandera de l’arc de Sant Martí” podria comportar problemes. Confirma que, en cas d’un atac a Rússia, la policia probablement “se m’enduria a mi, i no pas a l’agressor”.
Catalunya té una fama internacional com un lloc segur per a les persones LGTBI+. I no només a Barcelona: a la província de Girona és operatiu el projecte Comunitats Rurals Queer. Aquesta iniciativa en el petit poble de Campdevànol busca combatre la despoblació rural oferint una llar segura a persones LGTBI+ que fugen de la violència i la discriminació. El projecte se centra a ajudar les persones que estan en espera de l’estatus oficial de refugiat a trobar habitatge i feina per assolir una vida sostenible, alhora que treballa per integrar-les a la comunitat local i fomentar un sentiment de pertinença.
El petit poble de Campdevànol busca combatre la despoblació rural oferint una llar segura a persones LGTBI+ que fugen de la violència i la discriminació
La decisió de demanar asil té com a arrel fonamental la necessitat desesperada de seguretat, expliquen els fundadors de Comunitats Rurals Queer en l’entrevista a RNE. En la pràctica, han vist de tot: per exemple, un home colombià que va demanar l’anonimat, va fugir de Cali després que la seva amiga trans fos assassinada i ell mateix rebés un tret. Inicialment, es va instal·lar a Barcelona, però venint d’una comunitat més petita, va acabar descobrint que l’entorn urbà no era el refugi pacífic que buscava. Ara és un dels residents de Campdevànol.
La lluita diària: interseccionalitat i aïllament
Tanmateix, no tot a Catalunya és un camí de roses: un cop establerts, els individus afronten reptes complexos. Per exemple, els refugiats LGTBI+ pateixen una doble discriminació, tant pel fet de ser migrants i estrangers com per la seva orientació sexual o identitat de gènere. Enfronten LGTBI-fòbia i racisme fins i tot en ciutats com Barcelona, que presumeixen de ser obertes i respectuoses.
A més, les persones sol·licitants d’asil LGTBI+ pateixen una gran solitud. Com que sovint perden els vincles familiars i comunitaris en el país d’origen per rebuig, es veuen privades de la primera capa de suport social de què disposen la majoria de nouvinguts.
Els refugiats LGTBI+ pateixen una doble discriminació, tant pel fet de ser migrants i estrangers com per la seva orientació sexual o identitat de gènere
El mateix procés d’asil infligeix un gran cost personal. El temps d’espera per a una decisió final pot allargar-se anys. Durant aquest període, viuen en un estat de “llimbs” sense protecció plena. El procés és profundament traumàtic; les persones que han patit violència extrema o trauma topen amb enormes barreres emocionals i psicològiques quan es veuen obligades a relatar les seves experiències en les entrevistes.
Saixa assenyala una manca significativa d’interacció amb la població local: “cap català, cap espanyol en la meva rutina, malauradament”. El seu cercle social és “completament russòfon”, i calcula que els seus contactes són “no un 95, sinó un 100%” russòfons”.
Les persones sol·licitants d’asil LGTBI+ pateixen una gran solitud. Sovint perden els vincles familiars i comunitaris en el país d’origen per rebuig
Això posa de manifest la necessitat de més suport. Part d’aquest podria venir del govern en forma de cursos de llengua o cultura, així com suport en salut mental. Però el que es necessita encara més són iniciatives comunitàries com el projecte Comunitats Rurals Queer, que fan que les persones se sentin realment part d’una comunitat i els ajuden a retrobar el sentiment de “llar” (o, per a alguns refugiats LGTBI+, a descobrir-lo per primera vegada).
Fent això, Catalunya pot enfortir la seva posició com a santuari vital per a persones LGTBI+ d’arreu del món.
Daria Gavrilova, periodista russa establerta a Barcelona, amfitriona del pòdcast Habla con Daria
Diversitat sexual i ultradreta: el cas de l’Argentina
