Nàpols va ser la primera ciutat d’Itàlia que va permetre registrar un fill amb dues mares. Va ser l’any 2015 i l’infant, precisament, havia nascut a Barcelona. Fins llavors, a escala legal, només un dels membres d’una parella del mateix sexe podia ser el progenitor. L’altre havia de renunciar-hi, amb tot el que comporta en la quotidianitat. No poder acompanyar-lo al metge, que sospitin de tu quan vagis a buscar el teu fill a l’escola o que la teva firma no sigui vàlida en una autorització de cap mena en són només alguns dels exemples.
El cas de Nàpols va establir un precedent a tot el país i alguns ajuntaments van començar a fer el mateix. Tot i que la justícia s’hi va posar de costat, el buit legal italià no acabava d’impedir que es registressin els nounats amb dos progenitors del mateix sexe. Fins al març de 2023.
La Fiscalia de Pàdua va exigir l’anul·lació del certificat de naixement de 37 infants de famílies LGTBI+ arran d’una circular del Ministeri de l’Interior. Tots els casos eren fills de dues mares que no havien trobat gaires traves en el moment del registre, però a qui ara se’ls demanava eliminar una de les dues progenitores des del punt de vista legal i jurídic. En alguns casos, parlem d’infants que tenen fins a 6 anys, però ara se’ls pretén negar que tenen dues mares. La qüestió ha anat a parar al Tribunal Constitucional, que és qui haurà de decidir si són viables i legals els certificats de naixement.
Itàlia, amb un govern estatal d’extrema dreta i sense cap llei en contra de l’LGTBI-fòbia, es troba a la cua de la Unió Europea pel que fa a drets del col·lectiu LGTBI+. Entre els països comunitaris, per darrere d’Itàlia només es troben Lituània, Letònia, Bulgària, Romania i Polònia.
