D’esquerra a dreta, Simón Perera del Rosario i Joan Martí i Ventura, directors d’Una Mirada LGTBI+. Foto: cedida
Una Mirada LGTBI+ és un projecte de mediació cultural que aporta la perspectiva de la diversitat afectiva, sexual i de gènere als museus i espais de divulgació i creació del coneixement. Parlem amb Joan Martí i Ventura i Simón Perera del Rosario, directors i comissaris del projecte, per conèixer de primera mà la seva feina.
Una Mirada LGTBI+ intervé en els museus, però també organitzen activitats de creació, fan xerrades, tallers, entre altres propostes. A més, procuren involucrar altres actors, com ara entitats LGTBI+ o experts en la matèria.
Com va sorgir Una Mirada LGTBI+?
Va néixer el 2018 justament per la falta de representació que ens trobàvem en el nostre context. És a dir, Catalunya i, concretament, Barcelona. Com a usuaris vam veure que hi havia molt poc discurs i perspectiva diversa en els museus. Vam començar a fer una recerca de què hi havia i vam veure que a Catalunya no s’havia fet res o molt poca cosa.
“Volíem que persones que normalment han sigut excloses dels relats al voltant del coneixement, l’art i la cultura es veiessin representades en els museus”
Vau trobar alguna cosa fora de Catalunya?
A Madrid, durant el World Pride de 2017, sí que s’havia fet alguna intervenció en alguns museus com el de Ciències, el Prado o el Thyssen, però no deixaven de ser temporals i molt curtes. Al final, la representació estava limitada geogràficament —a la capital— i temporalment —durant un període de reivindicació que durava un mes—. Vam tenir la voluntat de canviar això en el nostre context.
Com vau començar?
Vam treballar perquè els museus poguessin incorporar la perspectiva de la diversitat afectiva, sexual i de gènere fent que s’acostin als seus públics. Volíem que persones que normalment han sigut excloses dels discursos museístics i dels relats al voltant del coneixement, l’art i la cultura es veiessin representades en els museus.
“Hem treballat amb molts museus de dins i fora de Barcelona, però al principi costava que ens obrissin les portes”
Quina ha sigut la resposta dels museus en aquests anys?
Ha anat millorant i ha augmentat l’interès per part dels museus de manera gradual. Al final són temes que es van posant de moda i els museus es volen posar al dia sobre allò que la societat vol i necessita. Els museus són espais que guarden el coneixement d’una societat i, per tant, tenen una responsabilitat cap a aquesta. Quan veuen que hi ha certes mancances, ho intenten solucionar. Molts cops van tard (el 2018 ja era bastant tard), però bé, ara hem treballat amb molts museus de Barcelona i altres museus que no hi hem treballat també aborden aquestes i altres perspectives, com la de gènere i feminista, multiculturalitats, anticolonialisme, accessibilitat, etcètera.
Sempre heu tingut les coses fàcils?
Ens va costar sobretot al principi. El 2018 feia més o menys una dècada que al context internacional els museus havien començat a fer “queerització”. És a dir, fer aquestes lectures o mirades en clau LGTBI+. Amb el temps també ens hem consolidat i hem treballat amb molts museus de dins i fora de Barcelona, però al principi costava que ens obrissin les portes. Ara el projecte és més conegut, té un recorregut i ens és més senzill parlar amb nous museus. No només hem treballat amb museus, també amb centres de recerca, universitats o altres espais.
“Reivindiquem que la diversitat ha existit sempre i en tots els contextos”
Què feu quan comenceu a treballar amb un museu?
El primer és entendre què fa aquest espai, què investiga, per trobar punts de connexió entre la seva temàtica i la diversitat afectiva, sexual i de gènere. Evidentment, en cada espai es tracten temes diferents, i hem de veure com podem relacionar aquest coneixement amb la diversitat. A priori podria semblar molt fora de lloc o complicat. “Què té a veure la biologia o l’astrologia amb la diversitat?” Al final nosaltres reivindiquem que la diversitat ha existit sempre i en tots els contextos. Per tant, busquis on busquis pots trobar-la.
Poseu-nos exemples de què heu treballat en algunes ocasions.
A vegades és molt senzill. Per exemple, en ciències naturals, podem parlar de la sexualitat dels animals. A història podem tractar la diversitat afectiva, sexual i de gènere al llarg de la història. Altres vegades és més complex. Quan ens van proposar fer alguna cosa amb el Planetari de Pamplona, vam pensar “els planetes no tenen ni sexe ni gènere, què fem?”.
Com ho vau fer en aquest cas?
Ens vam trencar el cap fins que vam trobar una connexió molt important a través de la mitologia. Les persones han mirat el cel, s’hi han emmirallat i han explicat històries i en elles es reflecteix com han sigut moltes societats. Podem fer divulgació científica, al costat d’històries que mostren la diversitat de l’ésser humà. Per exemple, en la cultura xinesa el Sol és una deessa que surt cada matí perquè una altra deessa li ha fet un ball una mica eròtic, i per tant ens trobem amb uns personatges amb connotació sàfica.
Jordi Moya, activista contra el VIH: “Catalunya lidera el moviment de prevenció contra la infecció a tota Europa”
