Scorpio. Foto: Cedida
Scorpio és cantant i compositora i acaba de publicar el seu últim single Alababalà. Tot i que la seva carrera musical es va enlairar fa només dos anys arran de la seva participació en el programa d’Eufòria de 3Cat, Scorpio ja ha publicat dos àlbums d’estudi: Antares i Niñatejant. Parlem amb ella de la influència del col·lectiu en la seva feina i de la importància de la visibilitat.
Quina influència té el llenguatge i el món queer en la teva música?
Moltíssim! És el meu dia a dia, la gent que em rodeja és LGTBI+, i jo mateixa ho soc. M’impregno moltíssim, i sobretot en l’últim àlbum he volgut reflectir com parlo, així que es veu encara més. Crec que a les meves lletres es nota que flipes que hi és la comunitat queer.
“Ens rodegem de persones LGTBI+ per sentir-nos més còmodes i que no ens jutgin”
De fet, fas servir algunes expressions com ara ‘servir’, ‘soc gai’ o ‘slay’ que fan provenen de registres LGTBI+. Per què volies que el llenguatge del teu dia a dia fes part de l’últim àlbum?
Em vaig plantejar ser més natural per apropar-me millor al públic. Des del primer àlbum hi ha hagut un creixement increïble, i en el segon disc vaig preguntar-me què volia representar. Dono veu a missatges que crec que són importants, però la realitat és que ni tan sols ho buscava, m’he mostrat com soc i com parlo, i aquest ha sigut el resultat. Senzillament soc més transparent.
No només el teu llenguatge és queer, també ho és el teu estil o la manera de moure’t. Per què?
Gran part del meu equip fa part del col·lectiu. Tal com deia, no és intencionat, simplement és així perquè és el meu lloc segur. Em rodejo de gent LGTBI+ perquè és el que em fa sentir bé, i tant.
Per què creus que és el teu lloc segur?
Hi ha una cultura, un llenguatge i tantes coses en comú que ens uneixen. En més d’un moment ens han tallat les ales i el fet de poder dir el que vulguis, comportar-te com sentis i ser lliure sense que hi hagi una mirada que et jutgi és superimportant. Crec que això és el que fa que ens rodegem de persones LGTBI+, no és intencionat, però ens sorgeix per sentir-nos més còmodes i que no ens jutgin.
Fas part d’una generació que podríem dir que és la primera a mostrar-se obertament LGTBI+ a la música. Com ho vius?
M’enorgulleix molt que cada cop es visibilitzi més. No vol dir que no hi hagi agressions o discriminació, però per això és important que es visibilitzi, es normalitzi i que es continuï lluitant pels nostres drets. Tot i que cada vegada ens sentim més lliures, jo crec que vivim en una bombolla. Pels adolescents, i per tothom, és important tenir referents, això és el que marca la diferència, per mi va ser imprescindible per sentir-me lliure.
“El meu equip fa part del col·lectiu LGTBI+ perquè és el meu lloc segur”
Al teu últim single Alababalà dius “me miraban mal las que iban de guais y yo solo pensaba: ‘sorry soc gai’, però ara s’han girat les torques serveixo primer, segon plat i postres”. En quins aspectes s’han girat les torques?
En tot (riu). Jo de petita o d’adolescent sentia que hi havia en mi alguna cosa que em feia sentir especial, i això feia que jo rebés certes agressions o comentaris sobre mi. Però no em van enfonsar, al final em va motivar a créixer i a millorar. Soc una persona que ho mira tot en positiu, que tiro endavant i procuro evolucionar.
Has publicat dos àlbums, continues creant singles. Com veus el futur del teu projecte musical?
Tant de bo anar creant una comunitat i una base de fans cada vegada més gran i més fidel. I, a més, intentar que arribi el meu missatge a la gent, que se sentin connectats amb el que faig i continuar endavant. No em poso objectius perquè estic focalitzada a seguir i cada cop ser més fidel a mi mateixa.
Eugeni Rodríguez: “Si l’Observatori no fa el registre de violències LGTBI-fòbiques, les administracions no reaccionen”
