Rosa Almirall, creadora de la Unitat Trànsit. Foto: Cedida
Rosa Almirall és especialment coneguda per la comunitat trans perquè va ser la propulsora de la Unitat Trànsit de l’Institut Català de la Salut, el servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva de les persones trans a Catalunya. El seu model respectava l’autodeterminació de gènere quan encara només el reivindicaven les persones trans. Rosa Almirall és ginecòloga jubilada i ara està al capdavant de projectes com Kasa Trans i RedTNB+.
Com va sorgir Trànsit?
Després d’una vida dedicada a la ginecologia, i a la defensa del dret de les dones de decidir sobre els seus cossos, el 2010 van passar diverses coses que em van fer reflexionar sobre com podia ser que en un servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), que jo dirigia en aquell moment, no vinguessin persones trans. Això em va fer pensar que en el servei algun dia crearia una consulta adreçada a la salut sexual i reproductiva de les persones trans. El 2011 em va sortir una oportunitat de disposar d’un temps addicional per pensar això.
Com va ser el procés?
Vaig contactar amb la comunitat trans. Després vaig fer l’estratègia per poder tirar-ho endavant, vaig parlar amb els meus caps de l’Institut Català de la Salut (ICS) i amb la Unitat de Trastorns d’Identitat de Gènere (UTIG) de l’Hospital Clínic, que en aquell moment desconeixia ben bé què feien. Vaig iniciar amb la consulta i jo em pensava que serien tres visites l’any [riu]. Vaig tenir la gran sort que les primeres persones venien de l’activisme i en els primers tres mesos em van fer un màster d’un tema que desconeixia. Sabia sobre hormones i protocols endocrinològics, però no tenia ni idea de quines eren les vivències o els obstacles de les persones trans.
“Sabia sobre hormones i protocols endocrinològics, però no tenia ni idea de quines eren les vivències o els obstacles de les persones trans”
Què vas aprendre?
Per exemple vaig saber sobre el diagnòstic psicològic, el diagnòstic psicològic o l’experiència de vida real que els demanaven i que moltes persones s’hi havien sentit molt malament, fins i tot preparaven guions.
En què consistia les teves consultes?
Les primeres persones que venien ja havien començat el tractament i havien fet la transició social. Els donava un espai de dues hores sense fer cap pregunta, perquè m’expliquessin totes les dificultats. La gent no era jutjada ni qüestionada. En pocs mesos ja van venir les primeres persones que no havien fet tractament, però que volien iniciar-lo. Aquí van començar les dificultats amb l’UTIG de l’Hospital Clínic, perquè van veure que jo no seguia els protocols de diagnòstic psiquiàtric i que començava tractaments en la primera vista.
“A Trànsit els donava un espai de dues hores sense fer cap pregunta, perquè m’expliquessin totes les dificultats. La gent no era jutjada ni qüestionada”
Quina va ser la resposta per part de la comunitat trans?
Mira, el primer any de Trànsit van venir 70 persones, el 2015 ja n’eren 600. Venien d’arreu d’Espanya i de fora. Va córrer la veu que era un servei que facilitava informació i que, evidentment, iniciaven tractaments hormonals.
600 persones en un any són moltes atencions.
El 2015 no podia amb la direcció de l’ASSIR, més les 16 persones trans que cada setmana entraven al servei, més el seguiment de totes les que ja hi havia. I vaig fer un crac, que va suposar que anés a l’ICS a presentar-los les dades i dir-los que no podia continuar així i que necessitava alguns professionals. La comunitat trans va fer una tasca immillorable perquè es van associar a la plataforma Transforma la Salut i van fer una lluita impecable durant un any.
“En pocs mesos ja van venir a Trànsit les primeres persones que no havien fet tractament, però que volien iniciar-lo. Aquí van començar les dificultats”
Què van fer?
La Laia Serrra va redactar un document legal, en el qual van incloure testimonis, tant en vídeo com escrits, de persones trans ateses a Trànsit i a la UTIG. I finalment, tota la proposta d’un nou model d’atenció basat en el de Trànsit. El document es va presentar al Síndic de Greuges, al Parlament de Catalunya i a tots els partits. I va iniciar-se un procés d’un any per donar recursos econòmics i la negociació amb el Departament de Salut, que no podia tenir dos models en el mateix territori tan contradictoris en el seu plantejament. El 2017, el dia abans que se n’anés a Brussel·les, Toni Comín [Conseller de Salut] va signar la instrucció que declarava Trànsit la porta d’entrada i l’aprovació del protocol que estàvem treballant, que era el model de trànsit.
Què va significar?
Trànsit es va institucionalitzar, també la visió d’autodeterminació de gènere, entenent que els camins de cada persona són diferents. En els últims anys també es va treballar en la descentralització. Em vaig jubilar amb 67 anys, perquè vaig dir que ho faria quan hi hagués vuit punts Trànsit a Catalunya, i això es va aconseguir el 2023. En aquest moment hi ha 45 professionals treballant-hi amb la perspectiva d’autodeterminació de gènere.
“L’objectiu de RedTNB+ és crear una xarxa mundial de persones trans i persones defensores dels drets trans, i compartir coneixements, activitats i, sobretot, campanyes d’acció contra l’odi”
Ara estàs jubilada, però tens entre mans diversos projectes.
Fa cinc mesos vaig iniciar la RedTNB+, una xarxa trans i no-binària. L’objectiu és crear una xarxa mundial de persones trans i persones defensores dels drets trans, i compartir coneixements, activitats i, sobretot, campanyes d’acció contra l’odi. És el meu motor. Vull arribar a la gran majoria de la societat, que són persones que probablement desconeixen moltes coses i es fan preguntes. Vull donar-los respostes i obrir-los la mirada. Continuo buscant informació, escrivint, preparant històries i formant-me en temes de narratives contra l’odi. Vam començar al juny i ja som unes 180 persones de diferents països, sobretot en llengua espanyola.
Vista la teva trajectòria professional, de què estàs més orgullosa?
De l’atenció que he donat durant molts anys a dones cis, que tampoc estaven massa ben tractades en els serveis de ginecologia, i posteriorment a les persones trans. Sempre m’ha mogut l’atenció i l’escolta.
DisturBi Col·lectiu: “Es pressuposa que si no ets hetero, ets lesbiana o gai, en cap cas hi ha l’opció de ser bisexual”
