Integrants de la Queer’s League. Foto: Cedida
La Queer’s League és un espai de trobada no reglat dels equips de futbol LGTBI+ de Barcelona i rodalia. La setmana passada va ser el tercer cop que es van reunir per jugar a futbol. Els equips que la conformen són intergeneracionals i estan formats per diferents sigles del col·lectiu. En parlem de tot plegat amb el Pere Avilés, un dels seus membres.
Quin és l’objectiu de la Queer’s League?
Poder compartir vivències entre els equips LGTBI+, conèixer-nos i crear comunitat. Cada equip té les seves lluites individuals i creiem que és necessari fer-les col·lectives per prendre consciència. Intentem que la Queer’s League tingui lloc més d’un cop l’any i l’objectiu és aquest: enfortir el teixit i els vincles entre nosaltres.
“Molts de nosaltres vam haver de deixar el futbol perquè era incompatible amb la nostra orientació sexual o identitat de gènere”
Com va sorgir?
Trobàvem a faltar espais segurs i lliures d’LGTBI-fòbia. Molts de nosaltres en algun moment de la nostra vida vam haver de deixar el futbol perquè era incompatible amb la nostra orientació sexual o identitat de gènere. D’altres, directament mai han pogut formar-ne part i aquest és el primer contacte amb el futbol, perquè des de petits se’ls ha negat que el poguessin practicar.
Quins equips formen la Queer’s League?
N’hi ha de femenins, de masculins i específics de persones trans. De fet, a la Queer’s League tenim Fènix, el primer equip trans masculí del qual hi ha constància. Creiem qu la Queer’s League és important perquè al futbol masculí encara hi ha molta LGTBI-fòbia i les persones trans encara pateixen molta discriminació. Sembla que els camps de futbol són un dels pocs espais on es permet i està ben vist ser LGTBI-fòbic i mostrar actituds masclistes.
“Els camps de futbol són un dels pocs espais on es permet i està ben vist ser LGTBI-fòbic i mostrar actituds masclistes”
El vostre lema és “Per un futbol on capiguem totis”. Per què?
Perquè al futbol normatiu no hi cap tothom. El futbol masculí ha silenciat i ha apartat el col·lectiu LGTBI+, i hi ha una masculinitat hegemònica que ens fa fora. És un espai de privilegi pels homes cishetero, i això no només afecta el col·lectiu, sinó a tots aquells que se surten de la norma. Mencionem el futbol masculí perquè al femení les jugadores han sortit de l’armari sense conseqüències. Parlo com a home cis, crec que és evident que el futbol femení és molt més agradable per ser LGTBI+.
Com feu que la Queer’s League sigui un espai segur?
No surt sol. Hem de tenir cura entre totis perquè tothom se senti còmodi. En la coordinació hi ha dos membres de cada equip per fer-ho possible i on es debat i es tracta el tema. La Queer’s League no és un espai competitiu, això també ajuda. I els equips ja venen amb molta feina feta.
Fulcagay: “Anar maquillat pel carrer és un acte festiu, però també és reivindicatiu”
