Juan Castillo, un dels organitzadors de Pluma BCN. Foto: Cedida
Pluma BCN va néixer fa vuit anys com una festa en la qual donar cabuda al talent drag i a un oci menys normatiu per al col·lectiu LGTBI+. Han passat per diverses sales i bars de Barcelona i ara es troben al Club Sauvage —antiga Sidecar—, on el 28 de febrer celebren el seu 8è aniversari. Parlem amb el Juan Castillo, un dels organitzadors de Pluma BCN, sobre el seu recorregut i com és fer-se un lloc en el panorama nocturn de Barcelona.
Què és Pluma BCN?
Va ser la primera festa drag de la nova onada a Barcelona, que va reinventar l’escena nocturna en aquest sentit i va animar a la gent jove a experimentar amb el drag. Tot això va venir impulsat per l’èxit del programa de Rupaul. La gent tenia ganes de trobar un espai a la ciutat on poder donar ales a aquest interès.
Com va néixer Pluma BCN?
La meva parella, el Jonathan, és d’Oxford i va treballar com a artista molts anys a Londres i estava una mica cansat de l’escena d’allà, va venir a Barcelona i es va trobar que, tot i que la ciutat té la fama de capital LGTBI+, la representació era limitada. És a dir, l’oci semblava que era per a nois gais masculins musculats. I va pensar: on és l’espai per a persones amb diferents expressions de gènere o per gent jove que vulgui experimentar amb el drag? I així es va crear Pluma BCN, en un bar petitet del Raval que es diu La Casa de la Pradera.
“Ens omplim la boca dient que som molt artístics i oberts de ment, però Barcelona és molt difícil com a ciutat artística”
I com va continuar?
El bar ens va donar aquest espai per fer la festa mensualment, però no cobràvem ni entrada ni res. Era un passatemps, però al final va ser un boom, es feien cues al carrer i la policia havia de venir. D’això fa vuit anys.
Sorprèn que no hi hagués espais no normatius pel col·lectiu LGTBI+.
Sí, és el que et comentava, va venir l’èxit del programa de Rupaul, Pluma BCN i tot això va ser un catalitzador. Moltes festes es van sumar i ara tenen drags als seus shows, com per exemple Churros con Chocolate a l’Apolo.
Festa de Pluma BCN. Foto: Cedida
Per què que calia una festa com la vostra?
Primer perquè no hi era. L’oferta d’oci nocturna que hi havia, sobretot de drag, que era a l’Eixample, era de la vella escola. És a dir, la drag-queen que fa bromes una mica casposes, que es fica amb el públic, que està a la frontera del que és correcte i el que no. Calia una festa com Pluma BCN perquè la gent jove agafés el testimoni de l’essència de la història del transformisme a Barcelona, però adaptant-la als nous temps. També perquè es pogués experimentar i hi hagués espai per la política.
Un dels vostres objectius és donar visibilitat al talent drag local.
Exacte. Moltes de les drags que han participat a Drag Race Espanya han passat per la nostra festa, o fins i tot és el primer lloc on han actuat. Som una festa que, a banda de drag, som oberts a tota mena de fórmules. Si una noia cis vol fer de drag-queen, o un noi vol fer de drag king, perfecte. Ens hem adaptat a les noves propostes. A Barcelona hi ha molt talent local, però no sempre és fàcil fer-se un lloc. Ens omplim la boca dient que som molt artístics i oberts de ment, però Barcelona és molt difícil com a ciutat artística.
Festa de Pluma BCN. Foto: Cedida
Per què és molt difícil?
Perquè a la nostra ciutat l’ambient artístic és molt precari. Passa a Catalunya i a Espanya, també, tot i que segons com hi ha l’excepció de Madrid. Si ens n’adonem, a Barcelona tenim quatre sales de festa i és molt difícil fer-se un espai en elles. Si has d’anar a sales més petites, la major part de les vegades és sense contracte, molt precari i els salaris fan riure. En l’àmbit laboral, passa més o menys el mateix que quan vam començar fa vuit anys.
I per vosaltres, per què és important donar visibilitat al talent drag local?
Perquè és on comença la nostra cultura, als barris, als carrers, als bars petits. És aquí on es comencen a gestar les noves modes i el que ha de venir. També és important donar veu a les noves propostes artístiques drag com a ciutat LGTBI+ que és Barcelona. Com a ciutat LGTBI+ que som.
“És important donar veu a les noves propostes artístiques drag com a ciutat LGTBI+ que és Barcelona”
Ara celebreu vuit anys, com valoreu el recorregut que heu fet?
Ens diuen que mantenir-se vuit anys a Barcelona sense cap productora darrere té molt de mèrit, és molta feina. Hem tingut èpoques de pujades i altres de baixada, però hem sigut molt constants. Sempre dic que són vuit anys que no canviaria per res, ara soc un DJ que punxa a ciutats com a Londres o Berlín, per exemple. Una meitat de mi està molt alegre per tot el que hem aconseguit. L’altra té ràbia perquè és molt precari i han de venir de fora per reconèixer-te la feina. Però val la pena.
La Tribu Juganera: “És important no esperar a l’adolescència per abordar certs temes”
