Patricia Carmona en una de les imatges de l’exposició ‘Metàfora Project’. Foto: Lili Marsans i Soledad Soler
Patricia Carmona va tenir la idea original que va donar peu a Metàfora Project, una exposició fotogràfica participativa en què s’explora la sexualitat de sis persones amb diversitat funcional. A partir de la seva experiència personal, i de la mà de Sida Studi, va néixer el projecte El teu cos, el teu camp de plaer. A banda de Metàfora Project, la iniciativa engloba tallers sobre sexualitat, grups de suport i de conversa i una campanya audiovisual sobre les violències que pateixen les persones amb diversitat funcional.
L’exposició Metàfora Project es pot veure al Centre LGTBI de Barcelona fins al 2 de juny. A més, el 29 d’abril i el 10 de maig a les 18 hores es faran visites guiades. es inscripcions estaran obertes a partir de l’1 d’abril i es podran fer enviant un correu a [email protected].
Sobretot per qui no l’hagi vist encara, què és Metàfora Project?
És un projecte artístic fotogràfic en el que hi ha la participació de sis persones amb diversitat funcional que parlem de sexualitat i de les nostres vivències. Metàfora Project vol reivindicar des del plaer i fer un qüestionament crític de la sexualitat normativa i del capacitisme.
“En l’àmbit mèdic ningú et pregunta si tens relacions sexuals o potser et diuen que no cal que vagis al ginecòleg”
Com va sorgir Metàfora Project?
D’una experiència personal. Pel meu trajecte vital com a persona amb diversitat funcional, m’he trobat amb moltes discriminacions dins de la sexualitat, del camp del desig i dels espais de lligar. M’havia trobat molt sola amb uns prejudicis molt grans que feien que pensés que qui estava fallida era jo, que era un cos erroni al qual no se li permet la sexualitat. Metàfora Project neix d’aquí, d’unes violències que vaig patir. Amb el temps, fent aliances amb la penya trans-marika-bollo de Barna, m’adono que hi ha una altra manera d’entendre la sexualitat i altres formes de viure el gènere. Arriba un moment en què tinc ganes de donar a conèixer a altres persones amb diversitat funcional aquesta vivència i una altra mirada.
Imatge de l’exposició ‘Metàfora Project’. Foto: Lili Marsans i Soledad Soler
Quines discriminacions o violències has viscut en l’àmbit de la sexualitat per ser una dona amb diversitat funcional?
En l’àmbit mèdic ningú et pregunta si tens relacions sexuals o potser et diuen que no cal que vagis al ginecòleg. Per exemple a algunes companyes els han volgut buidar l’aparell reproductiu sense permís perquè “per què el vols si no l’has de fer servir?”. Però també, des del fet de sortir de festa i que la gent, en comptes de tractar-te com una altra persona, es dirigeix a tu com si fossis una heroïna. Després, pel que fa a mantenir relacions sexuals, tu mateixa també tens capacitisme interioritzat i moltes vegades no et sents empoderada per poder dir que no, per parar coses que no vols fer. A les persones amb diversitat funcional la societat ens diu que no som ni desitjants ni desitjables i et col·loca en un lloc en què no saps com aturar aquestes violències. “Si una persona lliga amb tu, com fas a dir-l’hi que no?”. És molt complex. Això també els passa a les dones, però si tens una diversitat funcional, s’agreuja.
“A les persones amb diversitat funcional la societat ens diu que no som ni desitjants ni desitjables”
Per què era important parlar de desig i de corporalitats dissidents?
És una estratègia política parlar des del desig. Considerem que si podem modificar l’imaginari i que ens vegin com a persones desitjants i desitjables, podrem canviar la mirada. I volem que això es reverteixi no només en la sexualitat, sinó també en altres polítiques, com ara l’habitatge, el transport o la salut. Volem que ens tinguin en compte i que es compleixin els nostres drets. Parlem des del plaer, però hi ha una profunditat, perquè tenim molts problemes d’accés a l’educació, a l’habitatge, a la salut. Volem que es tingui en consideració la nostra realitat perquè volem ser part de la societat.
Metàfora Project és una iniciativa comunitària, com heu treballat?
La idea original és meva i la vam ampliar conjuntament amb Sida Studi. Metàfora Project ha sigut un procés participatiu en què un grup de dones i dissidents de gènere amb diversitat funcional, a partir de les fantasies eròtiques de cada persona, explicàvem com volíem ser representades en les fotografies. I l’Iker Nafta, el director artístic, feia preguntes sobre el color o la indumentària, per exemple, i amb la informació va fer aquesta fantasia.
Imatge de l’exposició ‘Metàfora Project’. Foto: Lili Marsans i Soledad Soler
Quins són els propòsits de Metàfora Project?
Volem donar visibilitat als nostres cossos que se surten de la norma i fer-ho des de l’empoderament i del desig. Moltes vegades ja es pensen que no tenim sexualitat, i molt menys que tenim maneres diverses de desig o de viure el nostre gènere, nosaltres ho volíem mostrar. També un dels objectius era que fos un treball cap enfora, per conscienciar a la societat.
Per què era important?
Perquè si nosaltres ens empoderem, fem un treball cap endins, però quan sortim al món continua igual, no ens serveix. Si no hi ha un canvi de mirada, no podem sortir del marge.
“A les persones amb diversitat funcional sempre ens mostren des del patiment”
Quins altres objectius teniu amb l’exposició?
Ampliar els estàndards normatius del desig i el plaer i mostrar la vulnerabilitat com a potència perquè a les persones amb diversitat funcional sempre ens mostren des del patiment. Volem que ens mirin com a persones des d’allò que som. Si aconseguíssim aquest canvi, tindríem un món millor.
Com han viscut tot el procés del projecte les persones implicades?
L’altre dia a la presentació que vam fer de l’exposició al Centre LGTBI comentàvem que, tot i que a algunes els havia costat mostrar-se davant de la càmera, havia sigut un procés empoderant. És un lloc on veure’s reflectides.
Friedriich: “Sense l’autoestima hi ha moltes passes que no faríem”
