Marc Parera, autor de ‘La nit més clara’. Foto: Albert Rodríguez / Penguin Random House
Marc Parera és traductor, periodista i l’autor de La nit més clara (Magrana, 2024). El llibre narra la història del Damià, un noi que després de patir la mort del seu pare ha d’afrontar les responsabilitats de la vida adulta tot i no tenir els recursos per fer-ho, ni emocionals ni econòmics. La nit més clara relata el pas del Damià per la prostitució, així com els vincles i la marginalitat que viurà.
Com va sorgir La nit més clara?
Vaig començar a escriure el llibre fa quinze anys arran de diferents pel·lícules i llibres que m’havien impactat. Com a pelis, Azul de Krzysztof Kieślowski i Opening night de John Cassavetes, i com a llibres, El gran quadern d’Agota Kristof. Volia explicar la història d’algú que ha viscut una pèrdua, que viu un dol, i com aquest impacte li canvia la vida.
Quinze anys des que vas començar a escriure el llibre, com ha sigut el procés?
La nit més clara són fragments concisos perquè volia que fossin molt curts, així que durant els anys vaig continuar rectificant el text. Però, és clar, fa quinze anys jo no era la mateixa persona que soc ara. Així que va ser un repte quan em van dir que el publicarien, sobretot perquè alguns fragments són nous i calia trobar i mantenir la veu.
“Quan creus que la realitat és només el que estàs vivint, és molt difícil sortir-ne d’allà”
A La nit més clara reflecteixes una Barcelona que sovint passa desapercebuda.
Tots els elements argumentals de la novel·la són ficció, però és cert que la mirada del protagonista té punts en comú amb la meva. Jo observava el món preguntant-me si això o allò cridaria l’atenció del Damià. Apareixen diferents zones de Barcelona, però també detalls com ara fanals. Tot això són els elements poètics que volen salvar el protagonista, que li donen un respir davant tot el que viu.
El Damià es prostitueix i ho fa perquè no té cap altra opció per sobreviure. El mateix els passa a les seves companyes.
El Damià es prostitueix perquè té una situació econòmica difícil, i aquest és el motiu que l’empenta a fer-ho, però, a més, és una persona que se sent buida. Entre les seves raons també hi ha un desig d’afecte i d’arribar al límit perquè li produeixi alguna emoció. En canvi, a les noies, a les seves companyes, no els passa això. Sempre hi ha un drama darrere de la prostitució femenina i volia reflectir aquesta diferència.
Dius que el Damià es prostitueix també per cobrir una buidor, però després se li fa molt complicat posar-hi final.
Inicia l’experiència com una novetat, però després queda atrapat. Això també els passa a elles. Formen part d’una xarxa mafiosa. Quan creus que la realitat és només el que estàs vivint, és molt difícil sortir-ne d’allà.
Tot i la crueltat a la estan acostumats, entre ell i les companyes es crea una comunitat, troben una mica de llum enmig de tanta foscor.
Es tracta de persones molt fortes, desenvolupen aquesta part perquè es prostitueixen, però alhora són molt vulnerables, perquè viuen de tot, i entre elles creen un vincle i una amistat que és un element de reforç. No parlem de cap amistat del Damià perquè és una persona marginada, però les seves amigues acaben sent les prostitutes.
“Sempre necessitem alguns flotadors perquè les situacions difícils siguin més suportables”
El Damià o les prostitutes sobreviurien si no hi hagués aquesta comunitat?
Ho trobo difícil. Realment sempre necessitem alguns flotadors perquè les situacions difícils siguin més suportables. Si no hi hagués aquesta comunitat, potser trobarien un altre suport. Com a autor, volia mostrar un món que no fos excessivament decadent i trist. De fet, a la novel·la, crec que les situacions són dures, però que la lectura que se’n pot fer, també a través de la poesia, no és depriment.
Els elements poètics volen salvar el Damià, ho has comentat abans, per què has volgut fer-ho d’aquesta manera?
Crec que tot, qualsevol escena quotidiana, pot ser poesia, però la màgia es troba a la mirada de qui mira. El Damià pren situacions que poden ser quotidianes, tant que ni tan sols els prestem atenció, però el fet de fixar-s’hi fa que no tingui la mirada en altres llocs més ombrívols. Veure les accions quotidianes com a poètiques et dona una mirada positiva cap a l’entorn.
Laura Vila Kremer: “Darrere de l’hormonació i les intervencions a les persones intersexuals hi ha la imposició d’una heterosexualitat obligatòria”
