Mar López Zapata, directora del documental ‘Siemprevivas’. Foto: Santiago Ráfales
Mar López Zapata és la directora de Siemprevivas, un documental que aborda les vides de diverses treballadores sexuals del Raval, algunes d’elles dones trans, en la vellesa. López Zapata les coneixia perquè la seva mare ha treballat amb totes elles acompanyant-les com a psicòloga des de fa més de vint anys, i així va sorgir el documental. Siemprevivas s’estrena el 21 de març en el marc del D’A, el Festival de Cinema de Barcelona.
Com va sorgir Siemprevivas?
Ma mare i jo vam arribar de Colòmbia fa més de vint anys, quan jo en tenia 7. Com a psicòloga es va vincular amb el Raval a través d’un col·lectiu d’investigació, liderat per una antropòloga feminista, sobre immigració, treball sexual i dones. I aquestes dones van passar a formar part de la nostra família aquí.
“Com a psicòloga, ma mare es va vincular amb el Raval a través d’un col·lectiu d’investigació sobre immigració, treball sexual i dones. I aquestes dones van passar a formar part de la nostra família aquí”
I d’això a passar a fer un documental?
L’any passat ma mare va entregar una tesi sobre com l’estigma social afecta les treballadores sexuals. Anys abans em va demanar ajuda per fer les entrevistes perquè jo havia estudiat periodisme i un màster en documental creatiu i vaig pensar que en un documental tindria encara més valor. El que va començar com unes entrevistes per una tesi, va acabar en la gravació d’un documental. Els primers rodatges van ser el 2019, però sense molta ambició.
“Escoltar les seves històries, tot i que no siguin la teva, et serveix per adonar-te que això fa part de la memòria del col·lectiu”
Entre sis i vuit anys de feina, una idea que sorgeix de l’experiència de la teva mare com a psicòloga amb treballadores sexuals, algunes d’elles dones trans, que t’han vist créixer. Què significa l’estrena per tu?
Ara és un moment molt estrany i emocionant. Han sigut molts anys perquè ho hem fet amb els nostres recursos i hem volgut respectar els temps, perquè es nota en el resultat final. Estic superagraïda amb elles. Ens diuen que es nota molt que s’ha fet des de dins, no m’he hagut de guanyar la seva confiança, es nota la complicitat. Elles estan molt contentes d’estrenar.
Per què volíeu mostrar les seves vides?
Dins del grup de Siemprevivas ja som part del col·lectiu queer i LGTBI+, per tant ens hem apropat a elles des de l’admiració. Trobar-te la Laura, que és una dona trans catalana de 70 anys, i escoltar les seves històries, tot i que no siguin la teva, et serveix per adonar-te que això fa part de la memòria del col·lectiu del qual formo part o m’inspira sobre com afrontaré la vellesa. A mi m’ha servit per treure’m pors meves sobretot pel que fa a l’edat, per exemple. Elles també tenien el desig de deixar el seu testimoni. Totes són diferents entre elles, però tenen una història comuna.
“La Laura amb una frase es carrega tots els estereotips”
Per què és important posar el focus en una dona com la Laura, per exemple?
La Laura és una dona catalana, que parla català, és trans i té molt de passing, que a primera vista la gent no la jutja com a dona trans (ho dic pensant en la mirada de les persones trànsfobes). En un dels passis que vam fer a La Bonne, on vam fer una residència audiovisual, ens van dir que la Laura té uns comentaris dels homes i parla de la seva vida d’una manera que amb una frase es carrega tots els estereotips. A Siemprevivas hi ha una part d’homenatge a totes elles. Sento que en molts moments de la seva vida s’han sentit poc valorades, molt discriminades i molt soles. Pensàvem per qui fèiem el documental i per qui no.
“A ‘Siemprevivas’ hi ha una part d’homenatge a totes elles. Sento que en molts moments de la seva vida s’han sentit poc valorades, molt discriminades i molt soles”
I per qui heu fet el documental i per qui no?
Òbviament, no ens volem dirigir a gent fatxa i trànsfoba. Potser sí que hi ha una part de gent que desconeix com pot ser la vida d’aquestes dones, que crec que a ells ens hi podíem dirigir. Qui la vegi ha de tenir una mica la ment oberta.
Fades: “No podem escapar de l’activisme perquè ens ho tiren a la cara. Ens recorden tota l’estona que som queers i catalanes”
