Montse Baró, una de les responsables de La Tribu Juganera. Foto: Cedida
La Tribu Juganera va sorgir fa vuit anys de la mà de la Montse i el Jordi, una parella que volia crear un espai de joc no sexista i que fos respectuós amb la diversitat. Parlem amb la Montse Baró, sobre el projecte i l’acollida que ha tingut entre els infants i les seves famílies.
Si voleu gaudir de la instal·lació lúdica de La Tribu Juganera, podreu visitar-los el 7 de març a Manlleu, el 9 de març a Premià de Mar i el 27 de juny a Calella, amb motiu del Dia de l’Orgull LGTBI+. A la seva web trobareu l’agenda d’activitats.
Què és la Tribu Juganera?
Som un projecte familiar que es dedica a muntar espais de jocs no sexistes arreu de Catalunya. Un d’ells es diu “Conèixer per respectar” i aborda sobretot la diversitat i la igualtat. És una instal·lació que consta de sis cubs amb una proposta diferent en cadascun d’ells. Inclou la idea d’un punt lila familiar, on hi ha informació, guies, llibre i contes sobre les diversitats i opressions que patim les persones. Des del racisme fins a la transfòbia, passant per l’homofòbia o la grassofòbia, per exemple.
Com va néixer la Tribu Juganera?
Quan la meva parella i jo vam tenir fills, la maternitat i paternitat va ser un revulsiu i volíem poder estar amb ells, però també necessitàvem viure. El projecte va sorgir d’això i perquè volíem recordar a tothom com és d’important el joc en la infància i fomentar que sigui entre famílies. És a dir, entre les criatures i els seus acompanyants.
“Els infants no tenen prejudicis”
Per què les vostres instal·lacions ajuden a combatre el masclisme, l’LGTBI-fòbia i altres discriminacions?
Perquè les diferents propostes aborden de manera lúdica aquests temes. Per exemple, una de les estructures té diferents personatges amb cossos molt variats, amb diversitat funcional, amb panxa o sense, amb pèls o no, però també amb ulleres, amb ferros, etcètera. I la canalla pot fer diferents famílies amb tots aquests personatges. I poden fer famílies monomarentals, amb dues mares o el que vulguin, també poden fer la seva família, sigui la que sigui.
Quines altres propostes teniu?
Hi ha una altra instal·lació que aborda el tema dels cossos. Són tot de peces, com un puzle, i has de fer el cos que vulguis. Aquí defensem que tots els cossos són normals. També en tenim una altra que té paraules com ara feminisme, masclisme, racisme, llibertat o empatia, nosaltres posem les definicions i s’han d’ordenar. El joc dona peu a parlar de temes que potser a casa no sorgeixen.
Instal·lació de La Tribu Juganera. Foto: Cedida
Per què és important tractar aquests temes en espais lúdics per a infants?
Per abordar-los ja des de la infància. Perquè la canalla no creixi amb uns estereotips i prejudicis de coses que són el més normal del món. Perquè al final carreguen prejudicis dels pares i mares. I sobretot, és important no esperar a l’adolescència per abordar certs temes i creiem que si comencem des de la infància, això que tenim guanyat.
Quina és l’acollida per part dels infants?
Superpositiva. Els infants no tenen prejudicis. Veuen cossos i munten cossos. A la instal·lació dels cossos, que és una de les que més agrada, hi ha genitals, per exemple. I posen penis i vulves com volen. Sempre hi ha l’adult que acompanya que demana “ho poses així?” o “és una nena o un nen?”, aquesta pregunta surt molt. Al final és l’adult que acompanya qui posa el judici.
“Persones adultes ens han agraït que hi fóssim perquè si de petits ens haguessin trobat, no haurien patit tant”
Quina és la rebuda per part de les famílies?
També és molt positiva. Agraeixen que hi siguem perquè poden parlar de coses que potser a casa era difícil abordar o troben eines. Un joc, un dibuix o un conte és una manera molt natural d’entrar en una temàtica. Fins i tot hi ha hagut persones adultes que ens han agraït que hi fóssim perquè si de petits ens haguessin trobat, no haurien patit tant.
Com valoreu el recorregut de La Tribu Juganera?
Ens ha permès viure com volem, defensant els drets dels infants i el respecte envers tothom. Estem molt orgullosos del camí fet i d’haver evolucionat cap aquí perquè creiem que és necessari que hi siguin aquests espais, especialment en els temps que vivim.
Luc Cerverón: “El Grup Trans i No Binari aconsegueix fer xarxa, crear famílies escollides i trobar suports”
