Katy Pallàs, expresidenta de l’Associació de Famílies LGTBI+ (FLG). Foto: Cedida
Katy Pallàs va ser la presidenta de l’Associació de Famílies LGTBI+ (FLG) durant 11 anys, després d’agafar el relleu de l’Elisabet Vendrell, una de les fundadores de l’entitat. Pallàs va treballar per donar més visibilitat a les famílies LGTBI+, i consolidar un seguit d’activitats i propostes per empoderar-les, i fer créixer el nombre de socis de l’associació. Katy Pallàs és activista lesbiana i docent.
El diumenge 18 de maig l’Associació de Famílies LGTBI+ organitzen una trobada a Salou pel Dia de les Famílies.
Com va sorgir l’Associació de Famílies LGTBI+?
Va néixer l’any 2001, quan encara no s’havia aprovat la llei de matrimoni igualitari. Va sorgir per la necessitat que tenien els nostres infants d’emmirallar-se en famílies semblants, es preguntaven per què no tenien una família com la resta. Per poder pal·liar aquesta diferència va aparèixer l’associació. Es van reunir cinc famílies d’arreu del territori i la van crear.
Per què més era necessària?
Els infants saben que la norma és una família heterosexual. Som una minoria, però som i existim. No som una rara avis. Som i som molts. Per això no hem deixat mai de fer la trobada anual de la Castanyada, per exemple, perquè veure que hi ha 400 persones amb una família com la teva empodera. Això és cabdal pels infants.
“Veure que hi ha 400 persones amb una família com la teva empodera. Això és cabdal pels infants”
Com a activista i com a docent, quines recomanacions faries a les famílies LGTBI+?
Des de l’associació enviem decàlegs a les famílies a principi de curs perquè sàpiguen quines coses han de fer en la seva interacció amb les escoles. Mira, nosaltres sempre hem dit que les famílies LGTBI+ som activistes de carrer, de trinxera i de primera línia. Tu tens el teu infant i la teva dona o el teu home i resulta una cosa òbvia. Els nostres infants ens treuen de l’armari perquè no podem negar qui som davant d’ells, a banda que això seria psicològicament terrible. Aleshores, és important que les famílies tinguin recursos. T’explico una anècdota, quan estava embarassada, que ja era una dona lesbiana visible a casa, però no a la feina, em mirava al mirall amb una panxa de 4 o 5 mesos i deia: “Sí, el meu fill té dues mares. Sí, soc lesbiana”.
Per què ho feies?
Perquè allò era el que hauria de dir quan anés al metge, a la botiga, a la carnisseria o quan algú em preguntés al parc. A més, perquè pot arribar a ser molt nociu que no diguem davant dels nostres fills “soc lesbiana”, “soc gai”, “soc bisexual”, “soc trans”. Els infants necessiten desestigmatitzar aquest vocabulari i sentir-lo en positiu. Si no el senten primer de les nostres boques, ho faran per part dels haters. Així que el cap ben alt.
Sembla molt evident, però entenc que no és fàcil.
Fer el pas és tremendament difícil per a les persones LGTBI+ que hem viscut pensant que la nostra condició sexual és vergonyosa. A mi les càmeres em feien figa quan m’ho deia al mirall. Però ho vaig repetir tants cops que quan el meu fill va néixer i vaig haver de donar aquestes respostes, jo creixia en dignitat.
“Els nostres infants ens treuen de l’armari”
Quina és la feina que fa l’Associació de Famílies LGTBI+?
L’entitat té diferents àmbits d’actuació. Un d’ells és de cara a les famílies associades, amb propostes d’activitats lúdiques o formatives, però també que ajuden les famílies LGTBI+ a empoderar-se, a acompanyar-les quan volen tenir infants, que tracten les diferents maneres de reproducció o com encarar un divorci, per exemple. Totes són necessitats que detectem i que ens arriben per part de les famílies. També les derivem quan han tingut problemes legals o agressions per LGTBI-fòbia.
Quins altres àmbits d’actuació té l’associació?
Hi ha la tasca de vincle amb altres entitats de Catalunya i de fora, així com amb els consells nacionals i municipals. Això és una xarxa que no es veu, però que és moltíssima feina perquè són moltes reunions. És la feina més política i més desagraïda. Després també tenim diferents projectes adreçats a la ciutadania en general, com els educatius, que hem anat desenvolupant a poc a poc.
“Em mirava al mirall amb una panxa de 4 o 5 mesos i deia: ‘Sí, el meu fill té dues mares. Sí, soc lesbiana’“
Quins projectes educatius teniu?
L’Elisabet Vendrell va començar un projecte anomenat ‘Contes a l’escola’ i quan vam agafar el relleu el vam fer créixer un munt. Enviem contes de diversitat sexual i de gènere a les escoles que ens ho demanen. Després tenim el ‘Conta-contes’, que arriba a infants de famílies LGTBI+, però també a aquells que no ho són, i això és un aprenentatge molt positiu. Ens ha costat engegar aquests projectes, al principi hi havia gent que ens tornava els lots de llibres. Nosaltres continuàvem insistint, òbviament. Formàvem les famílies perquè fessin pressió a les escoles i els fessin servir.
Des de l’Associació de Famílies LGTBI+ com esteu vivint el retrocés en drets LGTBI+?
Com a entitat continuem rebent queixes de la gent, per exemple, per enregistrar els nadons, encara que això ja sabem que no depèn directament de la Generalitat, sinó del Govern central. No passa a Barcelona ciutat, però sí a indrets més petits, però això no té una vinculació amb el retrocés de drets. El que veiem són les notícies. És a dir, ens preocupa molt que les persones trans s’hagin quedat sense drets als Estats Units o la situació a les xarxes. Nosaltres, com a famílies LGTBI+, no rebem més odi o discriminació. Però això arribarà. Veiem com l’onada s’apropa. I això ens preocupa molt. A mi em preocupa com a mare d’un adolescent de 17 anys. L’efecte que pot tenir és tornar a tenir por d’agafar la mà de la teva dona o el teu home pel carrer.
“Com a famílies LGTBI+ no rebem més odi o discriminació. Però això arribarà. Veiem com l’onada s’apropa”
Quina creus que ha de ser la resposta de les entitats i del moviment LGTBI+?
Penso que hauríem de fer una cimera política i decidir un full de ruta, no només el moviment LGTBI+, també el feminista trans-inclusiu hauria de ser-hi present. Hem de veure què podem fer davant del que ens ve a sobre, i parlar amb els partits polítics d’esquerres. Ara per ara no es tracta el tema ni en els consells municipals ni en els consells nacionals. Estem perdent-nos entre coses que són importants, però que no són cabdals per la nostra supervivència i els nostres drets.
El 15 de maig va ser el Dia de les Famílies i des de l’Associació de Famílies LGTBI+ organitzeu una sortida a Salou per celebrar-ho. Quin és el motiu?
Cal tenir en compte que quan se celebra el Dia de la Família, a nosaltres no se’ns té en compte. A la família, tal com està entesa per la cultura i pel patriarcat, nosaltres no hi som. La sortida és una manera de reivindicar la nostra existència. La primera pancarta de l’associació a l’Orgull deia “Les famílies LGTBI+ existim”, i encara et diria el mateix ara per ara. Continua sent aquest motiu: tenir visibilitat, i ressò. Que la gent sàpiga que existim i que els nostres infants estan bé i feliços. El Dia de les Famílies se celebra és amb els nostres infants, que són el nostre petit tresor.
FAGC: “Som l’entitat que sempre hi ha sigut i que mai ha defallit”
