Josep Vitas, llibreter de la llibreria Antinous. Foto: Espai Línia
Josep Vitas és el llibreter d’Antinous, la segona llibreria LGTBI+ de Barcelona i la que fa més anys que està en actiu. Un espai que va ser pensat per ser un lloc de trobada de la comunitat.
La llibreria Antinous va néixer el juny 1997 a Ciutat Vella, tot i que fa deu anys es van traslladar a l’Eixample, al carrer Casanova, 72. La pujada del lloguer, que Vitas defineix com a “impagable”, els va fer canviar de barri.
El 1997 vau obrir Antinous, la segona llibreria LGTBI+ de Barcelona. Com va sorgir?
Soc soci del Casal Lambda, i volíem una llibreria i un espai gran per fer xerrades, activitats, presentacions i clubs de lectura. Crèiem que calia una llibreria LGTBI+, que en aquell moment li dèiem gai-lèsbica, perquè fos també un lloc de trobada per la comunitat del moment.
“Crèiem que calia una llibreria LGTBI+ perquè fos també un lloc de trobada per la comunitat”
Quina va ser la rebuda?
Molt bona, sempre ho ha sigut, mai hem tingut cap problema, ni cap atac. Érem a Ciutat Vella, i el 1997 era un barri molt interessant. Hi havia la gent de tota la vida, començava el turisme, i al mateix carrer teníem el Casal Lambda. Van ser anys molt macos.
Josep Vitas i Mar Sifre Rigol durant l’entrevista a l’Espai Línia. Foto: Espai Línia
Què comportava tenir la llibreria Antinous al mateix carrer que el Casal Lambda?
Mira, per exemple, me’n recordo d’un noi molt tímid i jovenet, de 17 anys, que durant quatre mesos venia cada dissabte a la llibreria, fins que el vaig portar al grup de joves del Casal Lambda. I encara ara m’ho agraeix, diu que el vaig espavilar. Sempre hem col·laborat amb l’activisme.
“Al principi, Antinous era una llibreria gai-lèsbica, després va arribar el tema trans, i ara parlem de llibreria LGTBIQA+”
Com ha evolucionat el negoci al llarg dels 28 anys?
Per començar, les sigles. Al principi, Antinous era una llibreria gai-lèsbica, després va arribar el tema trans, i ara parlem de llibreria LGTBIQA+. Una altra cosa és la presència de l’assaig, abans teníem quatre prestatgeries, ara hi ha un moble sencer i és molt més específic.
“Hi ha un boom pel que fa a la literatura juvenil LGTBI+”
Ara hi ha més oferta de llibres LGTBI+?
Sí i no. Perquè abans teníem molts autors LGTBI+ traduïts dels anys 80, que després es van descatalogar. Hem guanyat molt autor local, però els clàssics s’han anat perdent. Ara hi ha un boom pel que fa a la literatura juvenil LGTBI+, un exemple és la saga de Heartstopper.
Josep Vitas durant l’entrevista a l’Espai Línia. Foto: Espai Línia
Quines diferències hi ha entre el catàleg d’Antinous del 1997 i el d’ara?
Ara hi ha molta més diversitat i llibres per triar. Tant per a totes les edats, com per a totes les sigles i temàtiques LGTBI+. La clientela també ha canviat, ara ve gent més jove i persones diverses en tots els sentits.
“Ara hi ha molta més diversitat i llibres per triar. Tant per a totes les edats, com per a totes les sigles i temàtiques LGTBI+”
Per què són necessàries les llibreries LGTBI+?
Perquè una persona LGTBI+ —o algú que no ho sigui— que busqui informació pugui trobar-ne en multitud de llibres i veus. Si va a una llibreria generalista, trobarà quatre coses i no el ventall que ofereix Antinous.
“Hi ha hagut una evolució positiva sobre els temes LGTBI+ des del 1997 fins ara. Però últimament percebem una mica de por”
Com heu viscut l’evolució en drets LGTBI+ en els 28 anys que fa que existiu? Heu percebut la regressió dels últims anys?
Hi ha hagut una evolució positiva sobre els temes LGTBI+ des del 1997 fins ara. Però últimament percebem una mica de por. La ultradreta té micròfons i representació parlamentària que fa deu anys no tenia, així que ho hem de combatre. Ser-hi, estar i resistir és el paper de les llibreries LGTBI+ contra la ultradreta. Fer actes i aixecar la bandera.
Creus que és compatible el negoci de la llibreria amb l’activisme LGTBI+?
Sí, totalment. Per exemple, des del principi hem fet un 5% de descompte a les persones associades a un col·lectiu o entitat LGTBI+.
Fer Rivas: “La soledat és un mecanisme més que té la norma per imposar-se”
