Josep Maria Mesquida a la celebració de l’Orgull Gran. Foto: Fundació Enllaç
Josep Maria Mesquida és el president de la Fundació Enllaç, una entitat que treballa pel benestar de la gent gran LGTBI+ des del 2008. La Fundació Enllaç va estar impulsada per persones que havien format part del moviment LGTBI+ en altres projectes, i que volien trencar amb la invisibilitat de la gent gran del col·lectiu. Des de l’entitat ofereixen serveis d’atenció social i de suport.
Durant l’últim mes la Fundació Enllaç ha celebrat la segona edició de l’Orgull Gran, que ha tingut molt d’èxit, tant des de la participació com pel que fa a la satisfacció de les persones que hi han assistit.
La Fundació Enllaç heu celebrat l’Orgull Gran. Per què l’anomeneu així?
És l’Orgull Gran per tres motius. Perquè és la nostra gran Festa Major; perquè parla de les persones grans del col·lectiu; i perquè dura molt, hem estat durant quatre setmanes fent activitats, tant a la seu de la Fundació com a altres espais de la ciutat.
Quin és l’objectiu de l’Orgull Gran?
L’objectiu general és visibilitzar les persones grans LGTBI+, que són les grans oblidades. I també que la Fundació Enllaç tingui una festivitat, que sigui nostra, i celebrar l’existència de l’entitat.
“Les persones LGTBI+ arrosseguem una sèrie de desigualtats acumulades, i quan ens fem grans apareixen en forma de diversos malestars”
Durant l’Orgull Gran vau presentar la Guia Enllaçat, una eina per garantir les decisions anticipades per a situacions de dependència. De què tracta?
És un document que vol que les persones LGTBI+ tinguem eines per planificar el nostre futur. La guia té un apartat jurídic, que explica quines són les circumstàncies jurídiques que poden afectar les persones grans del col·lectiu; i després hi ha un apartat de caràcter social, que posa l’accent en l’anticipació de voluntats. És a dir, les persones LGTBI+ habitualment tenim altres tipus de família —que poden incloure amistats o exparelles, per exemple— i hem d’anar amb compte. Quan som en una situació de dependència ha de quedar clar que ens han de representar aquestes persones, i que les decisions no les ha de prendre un jutge.
Com aborda aquests temes la Guia Enllaçat?
La Guia Enllaçat de decisions anticipades és un inventari de situacions, en les quals anem dient com volem ser tractats. Per exemple, quins són els nostres pronoms, què es faran amb els nostres perfils a aplicacions per trobar parella, o què passarà amb les nostres mascotes. Es tracten coses concretes, justament el que volem és que es faci el que nosaltres vam decidir quan encara podíem.
“A la Fundació Enllaç ens arriben persones que pateixen situacions greus de soledat que tenen a veure amb les circumstàncies que afecten més les persones LGTBI+”
La Fundació Enllaç treballa amb les necessitats de les persones grans LGTBI+, quines són?
D’entrada, les necessitats de la gent gran LGTBI+ són les mateixes que les de les persones grans. Però dit això, cal tenir present que arrosseguem una sèrie de desigualtats acumulades, i quan ens fem grans apareixen en forma de diversos malestars. Sí que hi ha algunes qüestions que tenen a veure amb les cures de llarga durada, i aquí parlaríem també de residències. És a dir, la manca de formació LGTBI+ en els serveis residencial o la possibilitat que hi hagi residències pensades en què nosaltres siguem persones usuàries. També hi ha circumstàncies relacionades amb la salut, sabem que la presència del VIH entre els homes gais o bisexuals és molt alta en aquestes franges d’edat. O pel que fa a la salut de les dones del col·lectiu, que la medicina androcèntrica les ha oblidat gairebé per complet. I si parlem de les persones trans, ens trobem que han rebut tractaments inadequats al llarg de les seves vides.
Entenc que també hi ha necessitats socials.
Aquí hem de parlar de la soledat, però hem de vigilar, perquè si fem referència a nosaltres com a persones que necessàriament ens quedarem soles, incrementarem l’estigma. Però sí que és cert que a la Fundació Enllaç ens arriben persones que manifesten patir situacions greus de soledat, i sí que té a veure amb les circumstàncies que afecten més les persones LGTBI+. Com ara no tenir parella, tenir poca descendència o viure sense companyia. Ara bé, també hi ha necessitats materials.
“L’entorn comercial LGTBI+ és profundament edatista”
Quines són les necessitats materials?
Les persones trans sovint tenen problemes econòmics per l’absència de cotització al llarg de la seva vida. En general, les dones també pateixen el fet d’haver rebut sous més baixos. I pel que fa als homes, com parlem de generacions grans, moltes vegades no van accedir a feines reconegudes, i això els passa factura en la renda.
Per què va néixer la Fundació Enllaç?
L’entorn comercial LGTBI+ és profundament edatista, quan es va crear la Fundació Enllaç es volia trencar amb la invisibilitat que patien i pateixen les persones grans dins del col·lectiu. S’ha construït una mena d’homonormativitat que parla de cossos joves, i que no posa sobre la taula els cossos de les persones grans ni d’altres tipus.
Miriam Solá: “Hi ha un dèficit en l’accés de les dones lesbianes i bisexuals als serveis d’atenció del Centre LGTBI”
