João França, coautor d’Hiperrevolucionaris i supergais. Una història de La Pluma i la C.C.A.G. Foto: Barcelona Llibres
João França, conjuntament amb Adrià Rodríguez, és l’autor d’Hiperrevolucionaris i supergais. Una història de La Pluma i la C.C.A.G. (Barcelona Llibres, 2024). El llibre recull la història de la Coordinadora de Col·lectius per l’Alliberament Gai (CCAG) i de la revista La Pluma, que van tenir una vida curta, entre el 1978 i el 1980. A més, a Hiperrevolucionaris i supergais es troba la revista íntegrament, un document històric únic que és el testimoni d’uns anys en els quals el moviment LGTBI+ s’estava construint i definint.
El dimecres 29 de gener a les 19 hores presentarà Hiperrevolucionaris i supergais. Una història de La Pluma i la C.C.A.G. al casal Can Capablanca de Sabadell.
La revista La Pluma i la CCAG eren un contrapunt a la lluita hegemònica LGTBI+, que gairebé no es coneixia.
Sembla que la CCAG i La Pluma han quedat com una nota al peu del moviment LGTBI+. Era una escissió del FAGC i va tenir una vida molt curta. Quan vam començar a investigar, vam veure que anava més enllà de criticar el FAGC, tenien un discurs diferent.
“La CCAG i La Pluma no pensaven en l’acceptació, sinó en una proposta radical: que de la sexualitat o la identitat es fes palanca pel canvi de sistema”
Per què heu volgut recuperar ara aquesta part de la història?
Amb l’Adrià Rodríguez havíem fet altres investigacions sobre el moviment LGTBI+ a casa nostra i amb La Pluma ens hem trobat que tractaven temes que ens interpel·len encara ara. Alguns dels debats són molt actuals i creiem que tenim molt en comú. Ens interessava fer-ho accessible perquè actualment hi ha molta gent interessada en un pensament queer radical, que és el que es pot trobar a La Pluma.
Per què van ser importants la CCAG i La Pluma?
Tot això passa durant la transició, en un moment en què hi ha moltes possibilitats obertes. Molts mons i realitats poden arribar a ser, tot i que la majoria de les quals no s’acabin concretant. La CCAG i La Pluma plantegen un d’aquests mons possible. Qüestionaven el model heteropatriarcal i el capitalisme. No pensaven en l’acceptació, sinó en una proposta radical: que de la sexualitat o la identitat es fes palanca pel canvi de sistema.
Exemplar d’Hiperrevolucionaris i supergais. Una història de La Pluma i la C.C.A.G. Foto: Barcelona Llibres
Com va ser el procés de recopilació d’informació?
Anàvem gratant on trobàvem alguna cosa. A través de l’arxiu de la revista, però també parlant amb gent que va formar part de la CCAG. Hi ha un procés interessant a través de les persones en van fer part. Com va tenir una vida tan curta, hi ha un record difús d’aquella època i era difícil reconstruir la seva història. Agafàvem els números de La Pluma i els comentàvem amb les persones implicades, i això feia aflorar la memòria i altres històries que havien quedat enterrades. És un procés bonic.
Què t’interessava especialment de La Pluma?
Una cosa sorprenent per mi va ser traçar les influències amb altres països. En un moment en què no hi havia internet, tenien accés a publicacions internacionals. A més, funcionaven amb la lògica del fanzín. Agafaven il·lustracions d’altres publicacions franceses o italianes, per exemple. I a moltes de les reivindicacions de la CCAG trobem idees llibertàries i rupturistes d’altres pensadors gais radicals, també francesos o italians.
“Conèixer els futurs que s’havien imaginat, i que no van arribar a ser, ajuda a entendre el nostre present”
Quins temes eren especialment trencadors?
En dos dels números, les reivindicacions dels drets de les persones trans ocupen diverses pàgines, en les quals les dones trans tenen veu i parlem políticament sobre les agressions i discriminacions específiques que pateixen. A l’últim número, per exemple, hi ha un debat, que és també una crítica, als espais de l’oci gai. Es queixen que només tenen llibertat en aquests locals, però no fora d’ells.
Què creus que aporta el vostre llibre Hiperrevolucionaris i supergais. Una història de La Pluma i la C.C.A.G.?
El més important és que fa accessibles tots els números de la revista. I després, hi ha la nostra feina de recerca que contextualitza la CCAG i La Pluma. Per mi, recuperar aquesta història és important per veure d’on venim. És una història de la qual no som hereus perquè no s’ha transmès. Hi ha gent que s’identificaria amb el seu discurs polític que els pot interessar. El llibre també té a veure amb poder fer relats més complexos de la història del moviment LGTBI+. Hi havia diversitat de discursos i durant la transició es plantejaven molt futurs possibles. Conèixer els futurs que s’havien imaginat, i que no van arribar a ser, ajuda a entendre el nostre present i a pensar quins futurs volem.
Miriam Solá, nova directora del Centre LGTBI: “Soc una dona bisexual, de classe treballadora, nascuda a Múrcia”
