Joan Bibiloni amb el seu llibre ‘Li diré Llibertat’ a Sóller, Mallorca. Foto: Joan Bibiloni
Joan Bibiloni és l’autor de Li diré Llibertat, un llibre editat per La Campana amb dos protagonistes gais a la Mallorca rural de principis del segle XX. El seu parlar mallorquí, d’on l’escriptor n’és originari, et transporta a la manera d’expressar-se dels personatges de la seva novel·la, tot i els 110 anys que els separen. Explica els motius del seu llibre entre la delicadesa i l’emoció accelerada de qui ha creat una història dura, però necessària. Singular i invisible, però del tot versemblant.
Per què una novel·la amb dos protagonistes homosexuals a la Mallorca rural d’inicis del segle XX?
Volia explicar la història de migrants que fugien per viure i estimar-se en llibertat, en comptes de fer-ho per escapar de la misèria. En Tomeu i en Celestino no ho tenen fàcil, però és com anaven les coses.
Com va sorgir la idea del llibre?
De manera espontània. Un cop vaig preguntar a mumare com naixien els infants a Mallorca en aquella època i vaig escriure-ho, així és com comença el llibre.
A Li diré Llibertat, en cap moment s’utilitza la paraula homosexual per referir-se als protagonistes, sinó “marietes”.
És clar, perquè fa 110 anys no existien les paraules “gai” o “homosexual”. A Mallorca es feia servir “marietes” o “culers”. No només no existien, no sabien ni què era.
“Fa 110 anys no existien les paraules ‘gai’ o ‘homosexual’. A Mallorca es feia servir ‘marietes’ o ‘culers’. No només no existien, no sabien ni què era”
El narrador també fa servir les paraules del moment.
Perquè està integrat dins del moment, era més natural. Personalment, crec que queda molt més bonic si el narrador parla com si fos d’aleshores.
A la novel·la veiem la violència que pateixen els protagonistes per ser homosexuals, però també és palpable l’estima que troben en el seu entorn. Creus que era així fa 100 anys?
No tothom eren uns cabrons. Hi havia de tot, qui els emprenyava i els feia mal, però també hi havia tolerància, és clar. Les seves mares els estimen amb bogeria.
Com descriuries l’amor d’en Tomeu i d’en Celestino?
A l’inici, és sobretot enamorament i passió. Amb els anys és un amor molt més tranquil. Això sí, sempre s’estimen. Lluiten tota la seva vida per viure junts.
Quin és el teu propòsit amb Li diré Llibertat?
És una manera de mostrar a la gent com podia ser la història d’amor entre dos nois joves fa 110 anys. Ara, la seva relació seria possible a la Mallorca rural, tot i que potser no es mostrarien com a tal, no n’estic segur.
Han canviat les coses?
Sí, però no tant com voldríem. Encara hi ha agressions i gent que pateix. L’extrema dreta és un perill.
